«El Preventori de la Savinosa acollirà un teatre a l'aire lliure»

Noemí Llauradó supera l’equador del mandat de la presidència de la Diputació de Tarragona. Una legislatura marcada per les mesures de suport als petits municipis, a la lluita contra la sequera i a l’impuls de la transició energètica. Però també per diferents projectes pendents a Tarragona i Reus i la creació de l’àrea metropolitana. 

La Diputació estarà fora de l’associació de municipis que l’ha d’impulsar, però està ajudant amb la redacció dels estatuts. Quan preveuen que es puguin aprovar?

«Estarem fora de l’associació, però els donarem suport perquè continuïn avançant. Com per exemple amb la redacció dels estatuts perquè tenim juristes i personal de la casa que ho poden fer. Ja estan a punt. Els presentarem i els ajuntaments de cada municipi els hauran d’aprovar.

Tot i estar fora, es col·laborarà econòmicament?

«També els donarem suport amb un conveni de col·laboració econòmica, del qual encara n’hem d’establir l’import. A banda, vam encarregar una estratègia integral territorial amb visió metropolitana, que ha de servir per configurar cap a on ha d’anar aquesta àrea metropolitana».

La consultora proposa englobar una trentena de municipis. Algun altre ha mostrat interès a entrar-hi?

«És una qüestió més acadèmica i tècnica. A nivell més teòric es diu que una àrea metropolitana acaba pivotant sobre una o dues ciutats de major població i que els municipis més petits, en els quals un determinat percentatge de la seva població va a treballar a aquestes més grans, configuren aquesta àrea metropolitana. Al final, ho han de determinar els ajuntaments. No crec que sigui una proposta rígida».

Com creu que s’han de definir les quotes a pagar de cada municipi?

«Depenent de com s’acabin confeccionant els estatuts. Cal destacar que l’associació serveix per impulsar l’òrgan de l’àrea metropolitana. No la seva creació. Per tant, crec que no estem en la fase d’establir quotes entre municipis».

Vila-seca i Tarragona 

Ha mediat entre Viñuales i Segura?

«Conversem sovint. A vegades parlem tots tres. I ho fem de moltes qüestions. El paper de la Diputació com a administració supramunicipal és estar sempre al costat dels municipis de les deu comarques. Aquests moments són salvables».

Entén la situació?

«L’àrea metropolitana és un projecte complex. I en l’evolució, hi ha moments puntuals en què un ho pot veure d’una manera, l’altre d’una altra. Però l’important és que es vegi l’objectiu comú i compartit. La voluntat és robusta i pot aguantar aquestes situacions més crítiques, que són normals en un projecte d’aquestes característiques».

Creu que és més una baralla política o territorial?

«Crec que hi ha molta consciència territorial, més enllà de quin partit polític representa cada municipi en cada moment. Hem de buscar els acords. Per això, crec que la Diputació serveix de paraigües, també perquè sempre s’ha caracteritzat per cercar consensos. I ens oferim a fer-ho amb les taules de treball».

Projectes

Mantenen la previsió del trasllat a l’edifici de la plaça Imperial Tàrraco?

«Sí. Aquest mes tenim previst licitar el projecte executiu perquè ja disposem dels estudis previs que havíem encarregat, que són de sostenibilitat, de diagnosi estructural i arquitectònica. Un cop tinguem adjudicat el projecte, ens plantejarem la licitació de les obres».

Ja tenen solar per al futur Auditori de Reus?

«Sí. Volem que sigui un solar a prop de l’Escola i Conservatori perquè és a qui ha de donar servei prioritàriament. És a dir, que els alumnes i professors del centre de Reus puguin fer allí els seus concerts. A banda, és cert que pot donar servei també als conservatoris de Tarragona i Tortosa. Però, més enllà, crec que pot tenir una visió metropolitana per poder acollir concerts de gran envergadura, amb un aforament ampli i una acústica cuidada. No tenim a les nostres comarques un auditori amb aquest abast. És un solar privat i ja estem en contactes amb l’Ajuntament per fer realitat el projecte».

Ja han signat el conveni amb l’Ajuntament per traslladar el Conservatori a la Tabacalera?

«L’Ajuntament ha d’aprovar el conveni de cessió de l’espai, que és per a 75 anys, i nosaltres l’hem d’acceptar. Hi ha una sèrie de requisits per a condicionar la Tabacalera i les seves entrades. Volem que el trasllat del Conservatori també vagi acompassat amb els altres projectes destinats a la Tabacalera. En aquest sentit, és una molt bona notícia que el Ministeri es comprometi amb la Biblioteca Provincial. Això li dona el relat d’espai cultural i educatiu en el qual la Diputació se sent més còmoda. Té més sentit anar-hi si també hi ha la Biblioteca».

Serà una inversió de més de 10 MEUR?

«Ho sabrem quan tinguem el projecte».

Què passarà amb la Casa Montoliu un cop es faci efectiu el trasllat?

«Normalment, la Diputació, en el seu pla d’espais, sempre pensa primer en serveis propis de la casa. Els donem prioritat».

Hub Cultural a la Savinosa i Consorci

Com avança el projecte del Hub Cultural al Preventori? S’ha hagut de redimensionar?

«Continuem podent dir que tindrem un Hub Cultural a la Savinosa, més enfocat potser cap a la indústria, amb una residència artística. En el sentit que artistes de diferents disciplines puguin crear, des de músics i ballarins fins a professionals del món del teatre o la pintura. Volíem traslladar-hi l’Escola Conservatori, però el pas de mercaderies perilloses ens ho impedia per la normativa dels menors d’edat».

Quines altres activitats s’inclouran?

«També plantegem que hi pugui haver algun recinte com un teatre a l’aire lliure, amb un impacte visual mínim. Abans, aquest mes, ja començaran les obres del camí de ronda. Tenen una durada prevista de sis mesos, així que estaran enllestides abans de l’estiu vinent».

El Consorci de Tàrraco ja s’ha presentat. La Diputació hi aportarà econòmicament?

«Des d’un inici la Diputació sempre ha dit que treballarà per la preservació del patrimoni. Al Consorci ens sentim partícips i cridats en aquest sentit. Un cop s’hagi creat l’organisme, col·laborarà en un conveni econòmic».

Serà un cànon anual?

«No ho hem establert encara. La voluntat que ens ha traslladat la Generalitat és que nosaltres, en fases ulteriors, també puguem formar part del Consorci amb l’Arquebisbat i el Ministeri. Analitzarem si normativament estem en condicions de fer-ho i, si no hi ha cap impediment, explorarem la possibilitat d’entrar-hi i de no només col·laborar econòmicament sinó també formar-ne part de la governança. Això també té cert sentit perquè podríem fer sentir la veu d’Altafulla, Roda de Berà i Constantí».

Impulsar aquests projectes a la ciutat de Tarragona creu que li pot jugar en contra en les pròximes eleccions municipals?

«En absolut. Són projectes que tenen un impacte per a tota la demarcació. A vegades els equipaments poden estar ubicats a Tarragona a Reus o a Tortosa, però tenen una base territorial supramunicipal».