Habitatge
Llogar a la província de Tarragona, un esforç que ja arriba al 50% del salari
Un pis de 90 m² ja costa 1.078 euros de mitjana al mes, amb un creixement del 25,3% interanual
Una dona mirant els anuncis d’habitatges exposats en una immobiliària.
La província de Tarragona és el territori on més s’ha encarit el lloguer i ja exigeix prop del 50% del sou per pagar un pis complet. L’últim informe de pisos.com situa el preu mitjà en 7,55 euros per metre quadrat, mentre que el cost mensual per a un habitatge de 90 m² arriba als 1.078,38 euros. Aquesta pressió obliga els inquilins a destinar el 47,08% del salari brut, molt a prop del límit del 50% que els experts consideren insostenible i que accentua la dificultat per accedir a un habitatge digne.
La ciutat de Tarragona concentra la tensió del mercat i és la capital de província que més s’ha encarit en un any, amb una pujada del 25,30% respecte al juliol de 2024. Aquesta escalada de preus es tradueix en un cost mitjà de 1.078,38 euros al mes per un pis de 90 m², la qual cosa equival al 47,08% del salari brut dels tarragonins. En canvi, viure en un pis compartit és una opció més assequible, ja que una habitació costa de mitjana 312,50 euros mensuals, l’equivalent al 13,64% del salari brut.
El cas de Tarragona resulta encara més significatiu si es compara amb les altres capitals catalanes. Barcelona continua sent la més cara, amb 29,45 €/m² i un esforç del 114,07% del salari per un lloguer tradicional, mentre que Girona es manté en el 50,30% i Lleida, malgrat una caiguda del -16,19% interanual, exigeix igualment el 30,22%. En aquest context, Tarragona no és la ciutat amb el lloguer més alt, però sí la que ha experimentat el creixement més intens.
L’augment de preus no és un fenomen exclusiu de Catalunya: a escala estatal, el lloguer mitjà es va situar al juliol en 13,54 €/m², amb una pujada interanual del 14,65%. Tot i això, Tarragona destaca per damunt de la mitjana i es confirma com la capital espanyola on el repunt ha estat més accentuat.
Oferta insuficient
Tot i l’entrada en vigor, el 30 de gener, del Decret llei 1/2025 de contenció de rendes, que obliga a indicar el preu màxim en anuncis i contractes, reforça el control dels lloguers temporals i estableix sancions de fins a 900.000 euros per incompliments greus, la situació continua tensionada.
Els experts assenyalen que la regulació ajuda a evitar abusos, però no resol el desequilibri de fons: la manca d’oferta d’habitatge i l’impacte sobre salaris baixos i joves mantenen l’accés al lloguer com un repte cada vegada més difícil.
Tot i que capitals com València, Sevilla o Bilbao obliguen a destinar un percentatge salarial més alt per pagar un pis, cap d’elles ha viscut un increment tan intens ni tan sobtat com Tarragona en l’últim any. A l’altre extrem, Zamora o Ciudad Real mantenen els esforços per sota del 30% i esdevenen excepcions dins l’estat.
A Catalunya, el contrast és clar: Barcelona lidera els preus estatals, Tarragona és la capital que més s’ha encarit en dotze mesos i Lleida la que més ha baixat. El panorama confirma la volatilitat del mercat i la necessitat d’incrementar l’oferta d’habitatge assequible per donar una sortida real a la població.