Energia
Les ciutats, més favorables a les noves instal·lacions energètiques que les zones rurals, segons la URV
Un estudi destaca que l’acceptació social de les noves instal·lacions energètiques varia segons el tipus de territori, l’experiència prèvia, l’edat i la situació laboral de la població
Instal·lació solar fotovoltaica planta EDAR Reus.
Els habitants dels entorns urbans, especialment de les ciutats mitjanes, es mostren més favorables a la implantació de noves infraestructures energètiques que els de zones rurals petites.
Així ho assenyala un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que destaca la necessitat d'adaptar les polítiques de transició ecològica a les particularitats socioeconòmiques i territorials de cada regió.
La investigació revela que l'acceptació ciutadana de les infraestructures energètiques «no és homogènia» i està condicionada per factors com la mida del municipi, la presència prèvia d'aquestes instal·lacions al territori, el nivell educatiu, l'edat o el tipus d'ocupació dels habitants.
Els residents en entorns urbans són més favorables que els de les zones rurals a l'arribada de nous projectes, especialment si estan vinculats amb les energies renovables.
Així mateix, les centrals nuclears són més ben valorades en municipis mitjans i grans, amb una acceptació aproximadament un 6 % superior a la dels pobles petits.
La percepció ciutadana també es veu influïda per l'experiència prèvia amb aquest tipus d'instal·lacions: les centrals hidroelèctriques generen actituds més favorables, mentre que les nuclears i els parcs solars tendeixen a reduir l'acceptació de noves instal·lacions similars.
Pel que fa a l'edat, per cada any l'acceptació es redueix un 0,4 %; mentre que les persones actives al mercat laboral, sobretot les que treballen al sector energètic, i les jubilades estan més a favor d'aquestes instal·lacions que estudiants o persones que es dediquen a la cura de la llar.
«Aquestes dades posen de relleu que dissenyar polítiques energètiques sense tenir en compte les diferències territorials i socials pot comprometre l'èxit de la transició ecològica. Entendre què condiciona l'acceptació social d'aquestes infraestructures és clau per impulsar un model energètic més sostenible i eficient», afirmen els autors de l'estudi, que s'ha basat en una enquesta a més de 7.000 persones en els últims mesos.
La recerca, liderada per la URV, forma part del projecte SPECTRUM, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i els fons Next Generation EU.