Patrimoni
Plantegen noves hipòtesis sobre el Fòrum Provincial de Tàrraco, un monument inacabat
Un nou llibre aporta interpretacions històriques sobre el projecte: «Era massa ambiciós»
El Fòrum Provincial de Tàrraco és un dels monuments més estudiats del passat romà de la ciutat
Sobre el Fòrum Provincial de Tàrraco se n’ha parlat, escrit i investigat molt. A la Part Alta de Tarragona s’han succeït les excavacions arqueològiques, però sempre queden noves troballes per analitzar i noves hipòtesis a plantejar.
Això és el que fa el llibre acabat de publicar titulat El foro provincial de Tarraco: nuevos estudios sobre su arquitectura monumental, a càrrec dels autors Javier Á. Domingo i Patrizio Pensabene.
«El Fòrum està molt estudiat, però encara hi ha molts punts de vista per explorar i plantejar», explica Domingo. Els dos autors tenen una gran vinculació amb la ciutat. «Jo soc tarragoní. I Pensabene ha estudiat molt Tarragona. Als anys 90 ja havia treballat al Fòrum», indica l’autor.
Ells dos van decidir fer estudi tornant a ajuntar totes les peces i estudiar-les, per a investigar i buscar nous horitzons sobre les mateixes i sobre el conjunt patrimonial. «Fem un treball de correlació arquitectònica. És un plantejament que només podia fer Pensabene, pel seu bagatge i el seu nivell d’expertesa», diu Domingo.
En aquest sentit, una de les novetats que plantegen els autors és una reconstrucció en tres dimensions de l’edifici. «Ho fem a partir de diferents càlculs. Per exemple, a partir d’una part de columna, podem intentar esbrinar les seves dimensions totals i fer noves propostes», explica l’autor.
Reconstrucció 3D de la plaça de Culte i la seva connexió amb la plaça de Representació.
Una altra branca del treball que han enllestit Javier Á. Domingo i Patrizio Pensabene gira entorn la simbologia política i el rerefons del Fòrum Provincial. «Hem anat més enllà i veure quines elits van finançar la seva construcció, per quins motius i quins problemes es van trobar pel camí», explica Domingo.
La projecció inicial del Fòrum era «enorme», com tota la Part Alta de Tarragona. Per a fer-lo el més gran de l’imperi. «Moltes persones hi van col·laborar i van posar-hi diners perquè estaven interessats políticament. Era una forma d’acostar-se al poder», diu l’autor del llibre sobre el monument tarragoní.
El paper de Galba
L’any 15 d.C. l’emperador Tiberi va autoritzar la construcció del temple, després que una delegació de Tàrraco anés a Roma per a demanar-la. Aquí, el paper de Galba, abans de ser emperador, va ser molt important. «Ell va veure que es podia guanyar el favor del nou emperador amb el temple i la seva construcció», explica Domingo.
A més, Galba va ser governador de Tàrraco durant vuit anys. «El primer disseny era més petit i va ser Galba qui va decidir fer-lo més gran», indica l’autor.
Però la construcció va quedar inacabada. «Potser hi va haver un problema de finançament. També hi ha registrat un assassinat del governador de l’època de Tàrraco, que potser també hi tindria a veure», especula Domingo. Quan Galba esdevé emperador, torna a activar el projecte quan visita Tàrraco i veu el Fòrum inacabat.
L’excusa per Vespasià
Després de la seva mort, és l’emperador Vespasià qui ha de justificar la seva arribada al poder. «Ho aconsegueix vinculant-se a August i la seva figura. Busca excuses per a aconseguir-ho. I el temple a Tàrraco és una excusa perfecta. Un element clau», sentencia l’autor.
L’emperador Vespasià fa el mateix amb altres edificis a Roma i d’aquesta forma justifica el seu poder davant els ciutadans. «Les elits també el van ajudar perquè tothom tenia interessos de propaganda política», diu Domingo. Amb tot, el Fòrum Provincial era «massa ambiciós». «Era un projecte per a les següents generacions, que havien de continuar apostant-hi. No es va poder acabar mai», conclou.
L’arquitectura imperial de Roma va començar a Tàrraco
A més, l’edifici que es construirà a Tàrraco després inspirarà d’altres arreu d’Hispània i per la Gàl·lia. «Un exemple és el Fòrum d’Arles, a França. Es tracta d’una tradició de porticats amb capitell compost. A Tàrraco s’interpreten les noves modes i després s’expandeixen, agafant de model el Fòrum Provincial», exposa l’autor. Així, el monument tarragoní va servir com a camp de proves, però també com una oportunitat per a lluir-se, abans d’anar a la capital.
Presentació a la sala del sarcòfag d’Hipòlit
El passat dimecres es va dur a terme la presentació del llibre a la la sala del Sarcòfag d’Hipòlit del Pretori. L’acte va ser presentat per la directora de la Unitat d’Estudis Arqueomètrics de l’Institut Català d’Arqueològica Clàssica (ICAC), Anna Gutiérrez Garcia-Moreno i va incloure una explicació de la recerca sobre l’arquitectura del fòrum provincial de Tàrraco i un torn de preguntes amb el públic. Garcia-Moreno va definir el llibre com una obra cabdal en el coneixement del Fòrum Provincial.
Imatge de la presentació del llibre