Marina Comes: «Girona ha tingut molt bon màrqueting, aquí encara n’hem d’aprendre»

Com va començar a crear contingut de viatges?

«Va ser fa nou anys. Vaig començar per afició, m’encanta la fotografia i els viatges i l’any 2016 vaig decidir penjar una foto cada dia dels llocs on havia estat. Poder compartir això amb la gent em va agradar molt, però llavors ni tan sols existia la paraula influencer. Així, sense cap objectiu concret tot va anar creixent molt i l’algoritme va detectar el meu perfil com quelcom important. Llavors vaig decidir explorar aquesta aventura i em vaig prendre un any sabàtic a la feina d’advocada per dedicar-me plenament».

Com va ser aquest pas?

«Al principi les empreses em convidaven a allotjar-me a un hotel o fer un viatge. En un moment donat, vaig haver de posar-me un preu, perquè no té cap sentit estar tota la vida acceptant invitacions sense cobrar res. D’alguna manera el meu creixement va estar lligat al naixement del màrqueting d’influencers. Ara, gràcies a deu, el sector està desenvolupat i les empreses saben el valor de la teva feina i com els hi ajudes per arribar als seus clients».

Diu que no li agrada l’etiqueta ‘influencer’.

«No és que no m’agradi, però crec que és un terme pejoratiu. S’ha denigrat molt aquesta paraula perquè, com a tots els sectors, hi ha gent que és professional i gent que no. Hi ha influencers que fan parlar molt i la part negativa d’aquesta feina es veu molt. En el meu cas, jo no comparteixo la meva vida, em dedico a fer contingut d’una temàtica molt específica, llavors la meva feina té poc a veure als que es dediquen a penjar fotos del seu dia a dia».

Ha descobert algun racó amb la campanya de ‘l’Altra Costa Daurada’?

«Sempre que vinc a Tarragona, descobreixo coses. En aquest cas ens hem centrat molt a la gastronomia, que és una part que no havia explorat tant. Normalment, quan soc aquí menjo amb la meva família o amics. En aquesta ocasió hem fet una ruta que m’ha deixat al·lucinada. Sabia que teníem molts restaurants potents, però m’he trobat amb xefs molt creatius i grans defensors del producte local. Després la part més natural la coneixia més, però no em deixa d’encantar. També et destacaria que he redescobert Reus, la tenia una mica abandonada i m’ha encantat el llegat de Gaudí i el modernisme. Tinc moltes ganes de començar a compartir-ho tot, a la gent li agradarà molt».

Podria destacar un moment de la ruta?

«Se’m fa molt difícil escollir només un. Com a lloc màgic, passar una nit a l’hostatgeria de Poblet. El moment de dormir allà, amb aquest halo que tenen els monestirs, és espectacular. És un ambient molt romàtic, la vegetació menjant-se les parets, sentir els ocells i amb les vinyes al costat... després despertar i poder accedir als cants que fan els monjos. És un lloc icònic a la història de Catalunya i poder passar una nit allà és una mostra del que pot ser l’hostaleria, una experiència que va molt més enllà d’un allotjament».

Quina imatge es té de Tarragona des de fora?

«Tristament, et diré que la gent coneix molt poc. La imatge coneguda són les platges de Salou i PortAventura, poc més. La visió està canviant, però hi ha molt camí a fer. Quan vaig fer una secció sobre la demarcació a Zapeando molta gent em va escriure, perquè no sabien res. Tothom se sorprèn molt, Tarragona és una gran desconeguda. A l’estranger he d’explicar que això està ‘a una hora de Barcelona’, perquè és molt difícil que sàpiguen on estem».

Pot ser que ens hàgim venut malament?

«Crec que és una qüestió que va amb el caràcter. Girona com a demarcació ha tingut un molt bon màrqueting, en això s’assemblen molt als francesos, que sempre s’han sabut vendre molt bé i explicar que són els millors. Nosaltres no som així, tampoc diré que som el contrari, però ens allunyem molt d’aquest caràcter gironí d’enlluernar-ho tot i saber-nos vendre. Hem estat molts anys que ni tan sols ens ho creiem. La mateixa gent de Tarragona ciutat s’ha mogut molt poc per la província, ensenyes a algú les cales de l’Ametlla o el Far del Fangar del Delta i no saben on és. A banda d’això, crec que hem d’aprendre una mica de màrqueting i saber que tenim un producte molt ‘vendible’».

I com ens podem vendre?

«Una cosa que hem de pensar és que Barcelona és una maca mundialment reconeguda. Hem de trobar la manera de beneficiar-nos d’aquesta proximitat que tenim amb la capital. Som un complement boníssim per un viatge a Barcelona. Hem d’aconseguir crear aquest pont amb els turistes i fer excursions d’un dia cap avall, tenim productes per fer-ho: les ruïnes romanes, el Priorat, el Delta o Cambrils com a ‘milla d’or’ gastronòmica. Podem establir un molt bon pla de tres dies a una hora de Barcelona, això als americans, els encanta».

No s’ha construït bé la marca Costa Daurada?

«Reitero que els gironins ho han fet molt bé amb la Costa Brava i aquí no. Diré una cosa que potser no és políticament correcta, però les divisions no ens han ajudat gens. Costa Daurada, Terres de l’Ebre, Priorat, Tarragona, Reus... Maregem als turistes amb molts noms i no pensem que la gent no els ubica. Crec que el més fàcil és fer servir el nom de Tarragona, que és el de la província i deixar-nos de batalletes. Hem d’anar tots a una i vendre la qualitat que tenim».

Quin producte gastronòmic de la demarcació destacaries?

«Crec que ens caracteritza molt el romesco. M’ha sorprès molt viatjant com aquest és un producte està a cartes de països com Dubai. El romesco ha passat moltes fronteres i és molt característic d’aquí. Tot i això, no podem reduir la gastronomia tarragonina a això. Crec que aquesta és una de les claus del futur turístic de la demarcació, tenim moltíssim a ensenyar».

I un pla a Tarragona?

«Anar a tocar ferro, fer tot el passeig de la platja del Miracle, Fortí de la Reina i arribar a l’Arrabassada. Caminar al costat del mar és com vitamina»