Habitatge
Més de la meitat del lloguer a les zones tensionades de la demarcació és de temporada
La diferència és encara més gran als municipis costaners, mentre que al món rural l’oferta desapareix
Turistes passejant pel carrer al barri del Port de Cambrils.
El lloguer de temporada es menja el lloguer de llarga durada al Camp de Tarragona. Dins els municipis declarats com a tensionats, l’oferta del primer tipus representa un 62% del total a un portal web. Així, més de la meitat dels pisos que es poden llogar, no són per viure-hi tot l’any.
El lloguer de temporada és aquell que compta amb contractes d’un període de temps menor a onze mesos. Aquest no està pensat per ser fet servir com habitatge habitual i pot escapar del topall de preu establert als municipis declarats com a tensionats.
Al Camp de Tarragona es van declarar inicialment nou municipis com a zones tensionades: Cambrils, la Canonja, Falset, Reus, Salou, Tarragona, Torredembarra i Valls. Aquests han estat els analitzats dins l’article, tot i que posteriorment també s’hi van afegir l’Arboç, Cunit, Sant Jaume dels Domenys, la Bisbal del Penedès, Albinyana, Santa Oliva, Calafell, Roda de Berà, Creixell, la Pobla de Montornès, Altafulla, Riudoms, Vinyols i els Arcs, Montbrió, Mont-roig del Camp, el Morell, la Selva del Camp, Alcover i Montblanc.
Des que es van impulsar per part de la Generalitat de Catalunya les limitacions al preu del lloguer en aquests municipis, molts propietaris han optat per oferir contractes de temporada, els quals no han de seguir el límit. No obstant això, fer servir aquesta modalitat per habitatges habituals implica incórrer en un frau de llei, i les noves mesures d’habitatge podrien perseguir aquests tipus de pràctiques.
En qualsevol cas, la modalitat del lloguer de temporada s’ha imposat completament davant el de llarga durada, ja que implica 141 ofertes de les 228 que hi ha disponibles als municipis mencionats. La situació s’agreuja als municipis amb costa, on el pes de temporada s’eleva fins al 66%.
fg La majoria d’aquests són apartaments que ja estan llogats durant la temporada estival i busquen algú que els ocupi durant l’hivern.
No obstant això, algunes de les ofertes escapen de la imatge típica d’un apartament turístic i s’assemblen més al que hauria de ser una residència habitual. Val a dir que cap d’aquestes tres poblacions arriba a la vintena de pisos de lloguer habitual en oferta.
Lloguer per estudiants
A Tarragona ciutat la balança s’inclina lleugerament cap al lloguer de temporada amb un 53%. En aquest cas particular, es tracta d’immobles que s’allunyen completament de la imatge d’un apartament turístic. En aquest cas, molts dels anuncis es venen com un «lloguer per a estudiants o professors», amb contractes que van del setembre al juliol.
Per contra, als municipis interiors, com Reus, el lloguer de llarga durada guanya importància i representa un 80% del total. Novament, a la capital del Baix Camp s’ofereixen aquests immobles com a «ideals per a estudiants o empreses».
Val a dir que hi ha una important quantitat d’habitatges que no estan catalogats com a lloguer de temporada, però el text de l’anunciant especifica que el contracte és només per uns pocs mesos. Així mateix, són conegudes les situacions en què l’anunciant obvia la tipologia de contracte fins que aquest està signat.
Sense oferta a l’interior
Als municipis més petits de l’interior desapareix l’oferta del lloguer de temporada, però també és pràcticament inexistent la de llarga durada. Així es pot veure a Valls i la Canonja que compten amb un sol pis disponible cadascuna.
Pitjor és la situació de Falset, on no hi ha cap opció de lloguer. La tendència es confirma a altres poblacions rurals del Camp de Tarragona com l’Arboç, Montblanc, el Morell o la Bisbal del Penedès, que també van ser declarades zona de mercat residencial tensat l’any 2024.
Un nou decret d’habitatge contra el lloguer de temporada
Aquesta nova legislació considera que la durada dels lloguers no serà determinant per establir un contracte de temporada i aquests estaran reglats per la seva finalitat. Així, es diferencia entre els habitatges d’ús recreatiu i els d’ús residencial. D’aquesta manera els contractes que es fan per qüestions d’estudis, laborals o d’atenció mèdica seran considerats com a d’ús habitual i no estaran exempts del topall de preus a les zones tensionades.
Aquest fet afecta especialment ciutats com Reus i, sobretot, Tarragona, on aquests tipus d’ofertes tenen un pes considerable. A més, els contractes hauran d’acreditar degudament els motius pels quals es lloga l’habitatge i el lloc de residència permanent del llogater, per tal d’evitar possibles actuacions fraudulentes. La mesura anirà acompanyada d’un important règim sancionador per aquells propietaris que no segueixin la normativa.
Paral·lelament, es crearà la figura d’un inspector de l’habitatge que vetllarà per verificar el compliment dels contractes i detectar possibles fraus, a més de dictar mesures correctores i realitzar controls. El més destacat de la nova normativa és la capacitat que es dona als Ajuntaments per prohibir els lloguers de temporada, sigui en barris concrets o a tot el municipi. També es redueix el topall al lloguer d’habitacions, la suma del qual no podrà superar el de tot el pis.