Baixen les concentracions de COV a l’aire, tot i la pujada dels nivells de butadiè en alguns municipis

Les concentracions de compostos orgànics volàtils (COV) a l’aire dels municipis tarragonins durant el 2024 va ser «sensiblement inferior» respecte als nivells que es van registrar l’any anterior. Així es constata en els resultats de la setena edició de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona, que ahir van ser presentats. En aquest nou informe es destaca una «millora general», sobretot en les immissions de benzè. No obstant això, en alguns municipis es va detectar un increment rellevant en la presència d’1-3-butadiè —que és cancerigen com el benzè—.

La concentració d’aquest compost s’ha mantingut o s’ha reduït en la majoria de les poblacions, excepte en el cas de Constantí, el Morell, Alcover, la Pobla de Mafumet, el Serrallo o Tarragona. En el cas del Morell, on s’ha passat dels 1,43 micrograms per metre cúbic (µg/m3) als 2,7, s’ha superat el valor màxim de 2 µg/m3 que s’utilitza com a referència a partir de la recomanació de l’administració ambiental d’Ontàrio (el Canadà). I és que no hi ha cap regulació que marqui un límit legal. Els organitzadors de l’estudi remarquen que han apostat per la recomanació «més exigent» que existeix. Constantí també ha arribat a un valor pròxim (1,96 µg/m3 ).

El director científic de l’informe i catedràtic de Química Analítica de la URV, Francesc Borrull, va atribuir aquests nivells a «incidències puntuals» en les plantes de producció properes a aquests municipis. A més, destacava que l’1,3-butadiè és el compost que es veu més afectat pels canvis en la direcció de vent. Segons assenyalen des de les empreses químiques, aquestes dades ja s’estan analitzant per poder «ampliar millores continuades» i evitar nous pics.

Més enllà dels mesuradors passius, l’Observatori va instal·lar fa tres anys equips en línia que permeten determinar la presència d’aquest compost cada 30 minuts. El cromatògraf ubicat al Morell ha analitzat més de 13.000 dades el 2024 i ha registrat millors resultats que el 2023 i 2022. Un 84% dels valors han estat per sota del límit de detecció i quantificació, mentre que només un 8% han superat els 2 micrograms i un 1% ha estat per sobre de 20.

Un altre dels compostos en el que es fixa l’Observatori és el benzè, que precisament és l’únic que està regulat en el Reial Decret 102/20111. Durant el 2023 es van registrar els nivells més alts de la sèrie històrica, mentre que el 2024 s’han reduït els valors en totes les poblacions. A més, en tots els casos, són notòriament inferiors al límit legal de 5 µg/m3 que marca la normativa estatal. 

A Constantí (1,25 µg/m3) i la Laboral (1,23 µg/m3) s’han obtingut les concentracions mitjanes més elevades. Això és deu a la seva «proximitat» a les plantes químiques, segons explicava Borrull. Mentrestant, el valor més baix s’ha trobat a Prades (0,26 µg/m3). L’estudi també inclou mesuraments d’altres compostos com l’etilbenzè —amb una toxicitat semblant a la del benzè—. La seva presència es concentra al polígon nord.