Nicolas Garcia: «No passa res si dius Catalunya Nord a França, ningú t’ho prohibeix»

Com es viu des del nord la situació del català?

«Al nord, des del 2017, hi ha hagut una presa de consciència que a la Catalunya sud hi havia un país i una voluntat de tirar endavant la independència. Jo m’ho miro més, per ser fill de català i polític, part de la meva feina al Departament és mantenir el català a la Catalunya Nord. Moltes vegades quan vinc al sud noto que hi ha una regressió amb el català».

I com afecta això al nord?

«Això ens perjudica una mica. Des del procés hi ha una mena d’evolució aquí, també perquè venim d’un estrat molt baix. Hem fet un estudi que diu que el 80% dels pares volen que els seus fills parlin català. L’escola de la Bressola cada dia té més alumnes. Quan jo vaig arribar de batlle no hi havia cap classe bilingüe, i ara cada nivell educatiu de l’escola n’hi ha una o dues. Som lluny, però hi ha una evolució».

És la recuperació del català al nord un exemple del que es pot fer?

«Jo espero que, ni que sigui modestament, el fet que a la Catalunya Nord hi hagi una evolució serveixi d’ajuda per fer veure que no s’ha de recular. Catalunya té mitjans i recursos per aturar aquesta regressió, i seria terrible no poder recuperar el català, perquè si no no hi ha esperances per nosaltres. La Catalunya Sud és el far, queda clar».

Què es pot fer des del municipalisme amb qüestions com la llengua?

«A França molt poc. Ara estem en judici cinc pobles per voler introduir el català als plens. Aquí sembla que quan parles català poses en perill la República Francesa, qui vol fer guerra amb els russos té por d’un poble de 10.000 habitants que vol parlar català. Sí que tenim recursos per fer cultura, finançant cursets o cinema en català. Lluitem per guanyar classes bilingües. Tot i això, hi ha un quadre que et posa l’estat jacobí que només t’adones que hi és quan vols sortir. Pots fer sardanes i cursets, fins i tot igual et donen alguna ajudeta, però quan vols parlar català a un òrgan públic et diuen ‘interdit’ (prohibit)».

Quina relació té el jovent amb el català?

«És difícil que n’aprenguin perquè té poques sortides. El jovent tria la carrera si pot tenir un ofici, i som pocs els Ajuntaments que valoren que algú parli català quan contracten. Jo soc un d’ells, quan necessito un tècnic poso de condició que sigui bilingüe, però és molt rar. Si és cert que alguns nois baixen a estudiar a Girona o a Vic, llocs on només es parla català. Algun jovent també treballa a Barcelona, però hi ha poca sortida».

Com creu que pot ajudar el reconeixement del català a Europa?

«Per nosaltres seria una ajuda importantíssima. Aquest reconeixement voldria dir que França valida el català. Jo penso que trobaran una excusa per no acceptar-ho, perquè si no quina cara haurien de dir que el català és una llengua oficial a Europa, però a França no. Això aixecaria aquesta qüestió al País Basc, Alsàcia, Bretanya o Còrsega. Dubto que votin per fer del català una llengua oficial, però seria un argument genial pels nostres advocats si es fes».

Recentment, el representant de la Casa de la Generalitat es va referir a aquesta regió com a Pirineus Orientals, com ho valora?

«El senyor Person, tranquil·lament, pot dir Catalunya Nord. Tots els que han estat abans d’ell ho han dit i no els hi ha passat res. Cap representant francès et dirà que no ho facis».

També va dir que el català és mort

«Amb ell no li toca dir això. Primer, perquè no és veritat i segon, perquè no és el representant de la Generalitat de Catalunya qui ha de dir això, la seva feina és recordar que la llengua i la cultura catalana existeixen. Crec que és una falta política. Vull pensar que és per inexperiència, però també ve d’una línia política donada per la Generalitat. També va enviar els desitjos de Nadal en francès, jo no ho havia vist mai això. Podria ser una falta d’inexperiència, però no ho crec, penso que hi ha una línia política».

Creu que hauria de ser destituït?

«Jo no he firmat la carta per la seva destitució, no ho faré perquè soc un institucional francès i perquè crec que és el president Illa qui té aquesta personalitat. Jo hauria firmat una carta dient que no era normal, això sí».

Vostè es considera comunista

«Sí».

I per què va donar suport a Puigdemont?

«Jo no he donat suport a la candidatura de ningú. He permès amb tota la força que he pogut que Puigdemont i Junts puguin expressar-se a la Catalunya Nord. Mentre jo visqui a França no prendre posició, simplement tinc molta simpatia per tot el moviment que va iniciar el 2017, i he militat. Les meves simpaties polítiques socialment són marxistes, jo he transmès als polítics d’ERC i de Junts que si fes política a la Catalunya Sud em tindrien de cara, però penso que la qüestió independentista és al centre de la qüestió social».

Què en pensa de la gent que diu que l’independentisme és un concepte burgès?

«És un error per mi. En el meu partit hi ha hagut aquesta discussió, fins i tot al congrés. Per mi és una qüestió de classe, les proves són que hi ha molts comunistes catalans que militen a partits independentistes, molts es van trobar a la CUP. Per mi és una qüestió que entra a la lluita de classes».

També hi ha extrema dreta independentista

«Sí, i compte perquè molts independentistes radicals s’han sumat al discurs d’Aliança Catalana. Jo penso que la idea d’una Catalunya blanca no es pot acceptar».

Quina lectura en fa de la política catalana actual?

«La independència ha quedat en segon pla per culpa de la divisió. D’altra banda, l’esquerra espanyola no ha sabut respondre a l’aspiració que sorgia, ser una tercera veu amb una postura federalista. La posició actual de Junts i d’ERC simplement no l’entenc. Són partits que es fixen en el passat, així no es guanyen eleccions, s’ha de mirar al futur i representar una esperança».

Quin és el seu vincle amb Montbrió del Camp?

«A França els obrers tenien possibilitats d’anar a les colònies, jo no volia, els meus dies de vacances eren baixar al poble de la meva mare. De més gran vaig estar treballant a les guinguetes de Cambrils, perquè sabia molts idiomes. Ara amb la meva germana tenim un pis aquí i venim molt sovint. Quan estic a Elna i me’n vaig a Montbrió li dic a la gent que baixo al meu poble».

Voldria instal·lar-se a la Catalunya sud?

Sí, i ho faré, però no per fer política. Vull venir a ser un ciutadà perquè és el país dels meus avis i s’hi viu bé.