La Cambra de la Propietat Urbana de Reus publica un llibre amb la història d’onze cellers cooperatius

Associeu-vos i sereu forts, instruïu-vos i sereu lliures, estimeu-vos i sereu feliços, aventurava Josep Anselm Clavé (1824-1874), compositor i fundador del moviment coral i associatiu a Catalunya. Aquesta màxima és també la que han escollit els autors del llibre Cellers. Patrimoni i cooperativisme (1894-1923). 

Símbols del paisatge, per encapçalar la coberta d’aquest volum, editat per la Cambra de la Propietat Urbana de Reus i Comarques. El llibre fa un recorregut pels onze cellers cooperatius patrimonials que es van construir entre 1913 i 1923 a les comarques del Baix Camp, Priorat, Conca de Barberà i Terra Alta, des d’una doble mirada: històrica i fotogràfica. El primer apartat el signa la historiadora Carme Puyol. El segon, el fotògraf Carles Fargas. Tots dos han recorregut plegats el territori per acabar publicant un passeig visual i documental per cadascuna de les Catedrals del vi.

«Fer aquest llibre ha estat un camí d’aprenentatge. Entre altres, coses, perquè ens ha donat l’oportunitat de conèixer cooperativistes que creuen amb fermesa que aquesta forma d’organització econòmica no només continua sent vigent, sinó que també és una bona alternativa al sistema capitalista», explica l’autora. 

El llibre té una primera part introductòria d’aproximació al context històric, posant el focus en dos fets principals: la crisi agrícola del sector de la vinya de finals del segle XIX a causa de la fil·loxera, i la política agrària de la Mancomunitat de Catalunya, que va tenir en l’Estació Enològica de Reus una sòlida aliada «Aquesta política agrària va ser molt sòlida i va implicar grans personatges del país que van creure en el projecte», detalla la Carme. 

El segon bloc del llibre està dedicat als cellers cooperatius de Cambrils, l’Espluga, Sarral, Rocafort de Queralt, Barberà de la Conca, Pira, Montblanc, Cornudella de Montsant, Falset, Gandesa i Pinell de Brai. Cada construcció es presenta en detall, tant des del punt de vista fotogràfic com històric i arquitectònic. 

En el treball, explica l’autora, sobresurt especialment la figura de l’arquitecte Cèsar Martinell, «figura cabdal en aquest tipus de construccions, que s’hi va abocar amb entusiasme i dedicació, tot i que, quan li encarreguen el primer celler, que és el de Rocafort, és encara un jove que tot just ha acabat la carrera». 

Pel que fa a la documentació, la Carme explica que, de la consulta en arxius de les cooperatives «n’han sortit autèntiques perles documentals i fotogràfiques», com ara la instantània de la construcció del celler cooperatiu de Gandesa, que mostra dones del poble implicades en la construcció, fent de paleta».

Quant al treball fotogràfic, Carles Fargas admet que l’encàrrec va suposar un repte «perquè aquests cellers són edificis molt públics que han estat molt fotografiats». És per això, assegura, que va afrontar la feina amb la voluntat de «fer les millors fotografies possibles amb les eines que tinc, que són l’ofici i la visió i preparació de les imatges». 

Com a descobertes personals, el fotògraf reusenc assenyala la cooperativa del Pinell de Brai, «impressionant quan arribes des de la carretera i veus que en un poble tan petit s’hagi fet aquella meravella», i la de Gandesa, «per la seva arquitectura i, especialment, pel joc de les cobertes del sostre, que vaig poder fotografiar des d’una casa veïna».