Àrea metropolitana
Aigua, residus i transport públic: necessitats per a l'estructura del Camp de Tarragona
Una proposta pel Camp de Tarragona: «Començar per una estructura voluntària»
La construcció de la futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona encara s’ha de definir i concretar.
«No generaràs una administració per fer habitatge, no té sentit», assevera Ramon Torra, que veu en el camí que ha seguit Barcelona al llarg del segle XX un full de ruta vàlid també en d’altres territoris. Un procés que enllaça els vincles històrics amb les necessitats dels temps moderns. L’aigua i la brossa, en primer lloc. I el transport públic, més endavant.
Tot plegat, polítiques metropolitanes que no han viscut sempre sota el paraigua d’una administració, perquè els governs de CiU van veure en la Corporació Metropolitana de Barcelona un segon gall que donava massa guerra dins al galliner de les majories absolutes.
Des de l’any 1987 i fins el 2010 no va existir cap administració metropolitana però Torra recorda que l’escapçament d’aquella corporació va generar la creació una mancomunitat de municipis que, de forma voluntària, va perpetuar el desig de treballar conjuntament i, també, de contraposar el color vermell al blau de la Generalitat.
Aquella mancomunitat va centrar-se en qüestions de planejament urbanístic. I, mentrestant, els serveis d’aigua, de gestió de residus i de transport públic metropolitans van anar guanyant múscul i estenent-se per necessitat arreu del territori, alhora que els municipis assajaven fórmules per ampliar serveis, com ara la promoció d’habitatge públic.
Poden trobar-se similituds evidents amb Tarragona. L’aigua, els residus, ja mancomunats a casa nostra, i el transport públic, l’assignatura pendent. També són palmàries les diferències. Allà, els municipis tenien un al·licient econòmic per agrupar-se a la democràcia acabada de néixer, junts van poder equiparar el seu finançament al de Madrid i abans de constituir l’AMB ja existien tributs de caire metropolità.
Lluny d’aquesta situació, el problema del finançament emergeix a les places tarragonines. «Comença per alguna estructura voluntària en determinats temes, i després fer el salt per institucionalitzar-ho. Muntar-ho de zero és molt difícil i, el finançament és la clau», aconsella el responsable d’habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Centrar la partida
Els vuit ajuntaments que avui integren l’autoanomenat Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona van finançar ara fa 30 anys la planta incineradora de Constantí, en una mena de mirall històric que dibuixa amb més claredat què és el centre del Camp de Tarragona. La Canonja, Constantí, Cambrils, Salou, Vila-seca, Valls, Reus i Tarragona.
Amb la manilla i l’as ja sobre la taula des de fa més de tres dècades, el que queda per jugar a la partida metropolitana tarragonina és el transport públic. El rei. La sota i el cavall no són menors, i poden decidir partides a la botifarra, però no són les cartes que se solen jugar d’entrada.
Et pot interessar:
Camp de Tarragona
Ramon Torra: «Per fer habitatge públic cal un instrument amb solvència davant dels bancs»
Oriol Aymí
