«Hem estat investigats vuit anys i mig per concloure que vam actuar bé»

— Josep Poblet, alcalde Poblet, si m'ho permet, com han afrontat vostè i la regidora Manuela Moya aquests vuit anys i mig? — Ho hem assumit com una circumstància adversa, inesperada i injusta, derivada del càrrec. La responsabilitat de governar ens va portar a seguir amb el nostre treball per Vila-seca sense que la feina de defensar-nos hagués dificultat la nostra gestió. En el meu cas, que fa tres anys i mig que no tinc cap responsabilitat pública, he esperat pacientment el veredicte de la justícia, que no podia ser cap altre que el de ratificar la correcció absoluta dels nostres actes, com així ha estat.

— Ara que la justícia els ha donat la raó, quina és la seva opinió?

— El resultat és impecable: hem estat investigats durant vuit anys i mig per concloure que vam actuar bé, que no vam cometre cap irregularitat i que la nostra actuació va ser correcta. Estava en joc la credibilitat de l'ajuntament com a institució i la nostra com a servidors públics, i ha quedat acreditat que l'Ajuntament de Vila-seca funcionava correctament i així segueix sent, comptant amb la bona feina de tots i totes, cadascú amb les seves funcions. Les nostres també.

— I els ciutadans de Vila-seca, què creu que en pensen?

— Estic orgullós de la resposta dels ciutadans i ciutadanes en el seu conjunt, en el 2014, i ara. Entenc els moments de dubte que alguns van poder tenir davant la desproporció de les acusacions, però ens hem sentit sempre molt acompanyats, com ho acredita l'àmplia majoria obtinguda a les eleccions del 2015, en què em van tornar a elegir alcalde per a governar la ciutat. Hem superat els obstacles d'una investigació implacable, d'una oposició exigent i d'una justícia que, abans de pronunciar-se, ho ha volgut tenir tot clar. No hem viscut una situació gens fàcil, però estic satisfet del final contundent del malson viscut.

— Com ho ha viscut des de casa seva, des de fora de la política?

— Ho he viscut pacientment, amb la serenitat que et dona saber que ets innocent i que tens la consciència totalment tranquil·la, però indignat per la durada del calvari, pel patiment de les persones que sofreixen les mateixes circumstàncies, la regidora Manuela Moya i l'arquitecte Rafael Bertran, persones excepcionals, professionals rigorosos, treballadors incansables, d'una honestedat i integritat totals. No ens mereixíem el tracte que hem rebut, ni aquest patiment en silenci.

— Què n'esperaven de l'actuació judicial?

— Ni res més, ni res menys, que la sentència que han dictat: «Procede sin más acordar la libre absolución de los cuatro acusados, con todos los pronunciamientos favorables. Los hechos objeto de este procedimiento no son constitutivos de delito alguno. Y en atención a lo expuesto, FALLAMOS que debemos ABSOLVER y ABSOLVEMOS al Sr. Josep Poblet Tous, a la Sra. Manuela Moya Moya, al Sr. Rafael Bertran Ferrús y al Sr. Jorge Batesteza Penna.»

— I dels mitjans de comunicació?

— Hem sigut injustament «assetjats» per alguns mitjans de comunicació durant vuit anys i mig. Algunes informacions han anat més enllà del que eren les notícies reals, creant una sospita o una condemna paral·leles, injustes i no acreditades, i això fa mal, molt de mal, a nosaltres i a les nostres famílies. També, de manera indirecta, perjudicava el valor més important: la credibilitat dels nostre Ajuntament, la primera institució local. Hi ha hagut mitjans escrupolosament raonables en la imputació i ferms en la proclamació de l'absolució, res a dir. Altres, en canvi, ens van condemnar des del primer moment i durant vuit anys, especialment en moments electorals, i ara no han escrit ni una ratlla del final absolutori. És trist aquest comportament, que fa un flac favor a la societat i perjudica greument a les institucions. Tots aquests últims que van jutjar anticipadament, haurien de publicar la sentència i, com a mínim, netejar tot senyal del mal que van fer.

— Està enfadat?

— Mai he estat enfadat, sobretot perquè és impossible treballar dia a dia des de l'enuig o el ressentiment. Hem estat sempre tranquils i convençuts de la nostra innocència, però també dolguts i indignats pel que comporta haver de suportar la més absoluta falta de respecte a la presumpció d'innocència i «la condemna abans de la sentència» –practicada per alguns–, durant tots aquests anys. Ara, per fi, estem definitivament tranquils.

— Té la sensació d'haver guanyat una cursa difícil i per etapes?

— Totalment. Abans d'aquesta satisfactòria resolució final, ja n'havíem obtingut d'altres de favorables de l'Audiència Provincial de Tarragona, que ens donaven també tota la raó. També de la Fiscalia, que va mantenir i ha mantingut sempre la seva petició de sobreseïment lliure i arxiu de les actuacions d'instrucció per no haver-hi «res de res mal fet».

— Vostè creu que l'actuació inicial del Jutjat núm. 3 de Reus els va perjudicar electoralment?

— Miri, això no ho sé, i és difícil d'esbrinar, però recentment, fins i tot des de l'oposició municipal, hi ha veus que es pregunten si és legítim obtenir rendes polítiques d'imputacions judicials que acaben en no res. I aquesta reflexió val la pena tenir-la present perquè és una xacra que sovinteja en la nostra societat i que ens hauria de fer meditar.

— S'hauria d'evitar?

— Naturalment, ja que si d'un procediment d'investigació se'n fa una causa de debat públic –aprofitant perversament la lentitud judicial i la morbositat d'una imputació a persones rellevants–, quan arriba la resolució final, per bona que sigui, el mal ja està fet. I això és molt injust i irresponsable, i fa molt de mal al servei públic, per be que molts ho vulguin ignorar.

— Creu que els seus adversaris polítics se'n van aprofitar?

— En primer lloc, vull agrair les actituds de respecte institucional i de contenció crítica o inclús de comprensió, que també n'hi va haver. Els dos grups polítics a l'oposició en la Corporació de 2011 a 2015 (PSC i PPC) a més a més de revisar tots els nostres actes i assessorar-se tal com tenien dret, van demanar transparència en tot moment, bo i respectant la presumpció d'innocència, i no van aprofitar-se de la nostra posició de feblesa, mostra ben singular de conviccions democràtiques i qualitat personal i política. Altres, no van actuar així en el mandat següent, de 2015 a 2019, i amb un clar intent d'obtenir rendes polítiques de la situació judicial, van cometre l'error d'emprar unes pràctiques que ens situaven a nosaltres al mig de la diana de les seves desafortunades actuacions. Ni l'equip de govern, ni jo, ni tampoc la ciutadania de Vila-seca, vam entendre mai aquesta forma de fer oposició. No obstant, cal reconèixer que en el Ple del passat 28 d'octubre, van esmenar de forma elegant aquells errors passats adoptant una clara actitud de desgreuge, excepte uns pocs que van optar per un incomprensible silenci que va estranyar a tothom, després de l'absolució i confirmació de la bondat dels nostres actes. Allà ells amb les seves consciències! De tota manera, com s'ha vist, és impossible anar en contra de la veritat i per això ara, més que mai, apel·lo al sentit institucional i agraeixo la capacitat d'autocrítica i rectificació mostrada pels altres grups polítics municipals.

— Digui'm com s'ho van fer per, estant «investigats», concórrer a les eleccions municipals i guanyar per sisena vegada consecutiva per majoria absoluta?

— Només hi ha una resposta possible: des de la convicció de la nostra paraula, la transparència de les nostres accions i la bondat de la nostra feina. L'equip de govern d'aleshores i jo, coneixíem bé Vila-seca, enteníem les crítiques i les discrepàncies en l'acció de govern, però sabíem que la ciutadania no s'havia cregut les infàmies que es van dir de nosaltres. Per aquesta raó, ens vam sotmetre a la voluntat popular que ens va donar un nou èxit electoral, per cert, en temps de poques majories absolutes. De les seixanta ciutats grans de Catalunya, només hi va haver majoria absoluta en sis, i Vila-seca va ser una d'elles. Devia ser per alguna cosa.

— La fortalesa d'aquesta confiança, té altres fonaments?

— N'estic segur. Compartir el model de ciutat que proposàvem, complir el nostre programa de govern, creure en les nostres propostes de futur i en les persones que les defensàvem, són les claus d'aquella confiança. Sempre vam actuar amb un respecte escrupolós per la confiança donada pels nostres veïns. Mai vam demanar només el vot, sempre demanàvem la confiança i sempre la vam obtenir, a tots els barris i a tots els nuclis, i a cada taula electoral de la nostra població. Sense aquesta confiança no hauríem tingut la força necessària per a seguir treballant per Vila-seca.

— Com es pot reparar el mal que se'ls ha fet de manera infundada?

— Que jo sàpiga, no existeix cap procediment per a reparar el mal que se'ns ha fet. Com s'ha vist, no ha existit mai cap indici fundat d'incorrecció en les nostres actuacions municipals per a dotar la nostra ciutat d'un nou Centre de Salut, però es van fer caure sobre nosaltres judicis anticipats i penes mediàtiques, sobretot per alguns mitjans de comunicació i determinats personatges que premen el gatell de forma ràpida, frívola, malintencionada, perversa i, com s'ha pogut comprovar, falsa, com la Candidatura d'Unitat Popular –CUP–, de Reus. Em pregunto si ara que la justícia ha emès el seu veredicte, i s'ha demostrat la nostra raó, tindran el coratge de reconèixer-ho i demanar-nos disculpes. Ja li anticipo que sabent com actuen, no hi compto.

— El Ple Municipal de fa pocs dies va donar compte de la sentència a la Corporació i vostè hi va assistir. Quina valoració en fa?

— De profund agraïment a l'alcalde Pere Segura, a l'equip de govern i al seu portaveu, Xavier Farriol, i els antics portaveus del PSC, Alberto Miñambres i del PPC, Jordi Camarasa, que m'hi van acompanyar. Així mateix, al conjunt del Ple, per donar per tancades satisfactòriament per Vila-seca, pel seu Ajuntament i per la Corporació de 2011 a 2015, les actuacions judicials que van sacsejar –com s'ha vist, innecessàriament–, a l'opinió pública per uns fets, fruit d'una denúncia falsa, que ara ha quedat deslegitimada per l'Audiència Provincial de Tarragona de forma rotunda. I una reflexió: un periodista es preguntava al 2016, com es compensa a les víctimes d'un procés infundat? El mecanisme social de reparació de l'honorabilitat està per inventar. I no només per les falses acusacions a la seva integritat professional i política, també pels insults a ells i a les seves famílies. I seguia preguntant-se en referència a l'ajuntament que es va trobar en aquest cas: es felicitarà públicament l'alcaldessa per la sentència que deixa intacte el prestigi dels afectats? Crec que en aquell cas no es va fer, en canvi l'ajuntament de Vila-seca sí que ho ha fet, i honora a l'alcalde-president, Pere Segura, i a tots els seus integrants, el gest de la seva conducta política, que fa prevaldre per davant de tot la força de la raó, en lloc de la raó de la força.