«Treballar amb la Teatr'Era és un regal que m'ha fet la vida, són una gent increïble»

—Què el va portar al capdavant de la companyia La Teatr'Era de Castellvell?

—Va ser a través d'un amic comú, que em va explicar que estaven buscant un director per a la companyia. Hi vaig anar, els vaig conèixer i vaig veure que allà hi havia fusta, molt bon feeling, moltes ganes de fer teatre i un compromís immens.

—La Teatr'Era ha estrenat dues obres, El florido pensil i La jaula de las locas, i les han girat pel territori amb molt bona rebuda i una gran estimació per part del públic. Quina creu que és la clau d'aquest èxit?

—Una, que encara que són gent gran, tenen una energia brutal. I estem parlant d'unes persones que no havien fet mai teatre, més enllà d'alguna representació dins de l'associació. Després, penso que l'elecció de la primera obra, El florido pensil, va ser molt encertada, perquè es parla d'una època que ells van viure, i s'hi van trobar molt reflectits. D'aquell primer muntatge vam arribar a fer 50 representacions, i suposo que sobtava veure un grup de gent jubilada amb tanta energia i ganes de fer teatre.

—Imagino que, en aquests sis anys de vida teatral, els actors també deuen haver evolucionat, des del punt de vista artístic.

—Sí, encara que de vegades costa, perquè arrosseguen algun vici. De totes maneres, jo sempre dic que treballar amb la Teatr'Era és un regal que m'ha fet la vida. Anar a assajar amb aquestes persones és un aprenentatge constant, perquè els veus les ganes d'assajar, de fer nous muntatges, sortir i fer bolos, i és increïble.

—Ara estan treballant en el muntatge de La Passió, que tenien preparat per l'any passat però es va haver d'ajornar a causa de la pandèmia. Per què aquest canvi de registre?

—Els ho vaig proposar jo. Els vaig dir que, ja que s'havien format en el teatre còmic, potser estaria bé fer una peça clàssica, sense anar al drama, però que els permetés fer un canvi de registre. Jo havia estat fent El poema de Nadal i vaig pensar que ells també podien fer algun text que fos de temporada, per estrenar al voltant de les dates de Quaresma. Així que els vaig proposar fer una petita Passió, un muntatge d'una hora i quaranta minuts amb vuit actors, pensat com un espectacle de proximitat, i que fos un registre completament nou per a ells. La vam poder estrenar a l'octubre a Vilaplana i va ser espectacular.

—Quin text hi veurem, a La Passió de la Teatr'Era?

—La idea era barrejar un text clàssic amb un muntatge modern. Vaig agafar fragments de les Passions d'Olesa, Esparreguera i Ulldecona. Un cop vaig tenir el text, em vaig posar en contacte amb les tres Passions i també amb la Federació Catalana de Passions de Catalunya per explicar-los el projecte, i que no teníem la voluntat de fer una representació com les que fan ells, però sí posar en valor aquests textos amb un muntatge molt diferent del seu, amb un teatre de proximitat que espero que es pugui fer plenament quan acabi la pandèmia.

—Quines funcions tenen lligades, ja?

—Havíem d'arrencar aquest diumenge 21 de febrer al Convent de les Arts d'Alcover, però de moment han tancat fins al mes d'abril. El 28 de febrer actuarem a Castellvell, el 6 i 7 de març serem a la FiraPassió d'Esparreguera, diumenge 14 a la Sala Santa Llúcia de Reus, el 21 a Maspujols, el 28, Diumenge de rams, al teatre de l'Orfeó reusenc, i el 4 d'abril a Capafonts. Acabarem la temporada l'11 d'abril a l'Auditori Josep Carreras de Vil-seca.

—Com està la companyia?

—Fa gairebé un any que no actuen i tenen moltes ganes d'escenari. Estan tots amb unes ganes boges de començar la temporada.