Diari Més

Accident IQOXE

El territori critica els pocs avenços en la seguretat després de l'explosió a IQOXE

Entitats ecologistes, sindicats i alcaldes lamenten la manca de recursos per aplicar el Plaseqta quan es compleix un any del fatídic accident

Pla general de la planta d'IQOXE a la Canonja, on avui fa un any es va produir una explosió que va acabar amb la vida de tres persones.

El territori critica els pocs avenços en la seguretat després de l'explosió a IQOXEACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El fatídic accident d’IQOXE es va produir tot just fa un any i el 14 de gener va passar llavors a ser una data que mai oblidaran els tarragonins. L’explosió d’un reactor d’òxid d’etilè de la planta de la companyia al polígon petroquímic sud de Tarragona va provocar la mort de tres persones, dos treballadors de l’empresa i un veí de Torreforta, al qual li va caure a sobre el sostre per l’impacte d’una de les peces de la fàbrica que va volar fins al barri de Ponent. L’accident i la seva posterior gestió pels serveis d’emergències va posar el focus en si realment la seguretat, tant de treballadors de la indústria química com de la població, estava garantida. Un any després, diverses veus del territori, entre les quals entitats veïnals i ecologistes, sindicats i alcaldes, denuncien que res ha canviat i lamenten la manca de recursos per aplicar el Plaseqta.

L’alcalde de Constantí, Oscar Sánchez, per exemple, deia que «el fet que no hi hagi recursos pel Plaseqta demostra el de sempre: Tarragona i l’Ebre, en segon pla per la Generalitat». Per la seva banda, el de Tarragona, Pau Ricomà, defensava que «el Plaseqta ha de ser una prioritat damunt la taula i les declaracions del conseller d’Interior dient que no hi havia prou pressupost em van enfadar, però després des de presidència es va dir que el pressupost hi seria». El batlle de Reus, Carles Pellicer lamentava que «la Generalitat no hagi escoltat el clam unànime del territori perquè la gestió del Plaseqta es portés des d’aquí i la manca de dotació de recursos per millorar la seguretat del territori i oferir una resposta ràpida». Finalment, Roc Muñoz, alcalde de la Canonja, defensava que «caldrà que la direcció de les emergències doni ordres clares i concises als ajuntaments en cas d’accident químic. La informació ha de ser ràpida per poder donar una resposta ràpida i adequada».

A partir de l’accident es van obrir tres investigacions. La del jutjat d’instrucció número 1 de Tarragona, amb tota la informació aportada per la policia judicial dels Mossos d’Esquadra, i dues de paral·leles: una a càrrec de l’Institut Químic de Sarrià, a petició de la mateixa empresa IQOXE, i una altra a càrrec de la consultora noruega DNV GL, a petició de la Generalitat de Catalunya. Les dues extrajudicials van extreure conclusions ben diferents.

Per altra banda, el dia 17 de juliol el jutjat d’instrucció 1 de Tarragona va dictar una interlocutòria on acordava l’aixecament del secret de les actuacions de les diligències obertes a conseqüència de l’explosió i es va conèixer llavors que el cas investigava deficiències detectades en la seguretat, la insuficiència del personal de vigilància, les condicions laborals i defectes en el manteniment de les instal·lacions i la maquinària, que haurien causat presumptes delictes d’imprudència greu amb resultat de mort, lesions, danys i delictes contra el dret dels treballadors.

També es va crear la comissió de seguretat a la petroquímica de Tarragona al Parlament de Catalunya. En l’última sessió va comparèixer el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, qui va anunciar que amb el Plaseqta l’emergència s’activaria sense necessitat de disposar d’informació de l’empresa sobre l’accident i que entre el 2020 i el 2021 caldrien 800.000 euros per perimetrar tot el polígon químic sud amb sensors que permetin conèixer quines substàncies s’emeten a l’atmosfera en cas d’accident químic i si suposen un perill per a la població, diners dels quals encara no disposa el Govern, segons va reconèixer el mateix Sàmper.

Per la seva banda, l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona va anunciar ahir que impulsarà un nou sistema propi de la gestió de la millora continuada de la seguretat, que serà comú a totes les empreses associades i que fomentarà uns estàndards comuns addicionals als quals ja compleixen de forma individual les companyies. Segons destacava l’AEQT, es tracta d’un projecte que serà pioner entre els polígons químics europeus. El projecte s’emmarca en el nou pla estratègic amb el qual treballa l’associació química des de fa temps. És el seu nou full de ruta per als anys vinents i que presentarà en poques setmanes.

Des del Gepec, però, denunciaven ahir, també a través d’un comunicat, que «res ha canviat». «La inseguretat del complex químic de Tarragona segueix essent la mateixa que abans de l’accident, i tampoc la impunitat amb la qual actuen les empreses que en formen part s’ha vist alterada», defensava l’entitat ecologista. En aquesta mateixa línia, el Secretari General d’UGT de les Comarques de Tarragona, Joan Llort, sostenia que «no s’ha fet absolutament res per millorar la seguretat i la formació en la indústria química i lamentem que la situació a les plantes industrials i el seu entorn és igual, o fins i tot, pitjor que fa 365 dies». Igualment, la plataforma Cel Net denúncia que «la Generalitat no ha pres cap mesura per protegir a la població i al territori davant la impunitat absoluta amb la qual les empreses dels complexos petroquímics atempten contra la seguretat i la salut de la població». Per altra banda, La CUP ha demanat al jutjat ser acusació popular a la causa judicial que investiga l’explosió a l’empresa IQOXE. La formació anticapitalista ha requerit ser-ho a les tres peces del cas.

Pau Ricomà, alcalde de Tarragona El Plaseqta ha de ser una prioritat damunt la taula i les declaracions del conseller d’Interior dient que no hi havia prou pressupost em van enfadar, però després des de presidència es va dir que el pressupost hi seria. Hem de tenir en compte que la química sempre serà present, però l’accident no pot quedar en l’oblit.

Carles Pellicer, alcalde de Reus Lamentem que la Generalitat no hagi escoltat el clam unànime del territori perquè la gestió del Plaseqta es portés des d’aquí i la manca de dotació de recursos per millorar la seguretat del territori i oferir una resposta ràpida. Reus està dins de l’àrea d’influència de la química i exigim sentir-nos i estar més segurs.

Oscar Sánchez, alcalde de Constantí El fet que no hi hagi recursos pel Plaseqta demostra el de sempre: Tarragona i l’Ebre, en segon pla per la Generalitat. A banda de la seguretat, és molt important una bona informació i transparència en cas d’accident, i des de la conselleria corresponent s’ha fet molt poc, i tot i la pandèmia s’hauria pogut avançar.

Roc Muñoz, alcalde de La Canonja Tots volem la màxima seguretat i que no torni a passar. Els sensors s’han de posar, encara que ara no hi hagi diners. També caldrà que la direcció de les emergències doni ordres clares i concises als ajuntaments en cas d’accident químic. La informació ha de ser ràpida per poder donar una resposta ràpida i adequada.

tracking