Els Mossos veuen «molt bona» la col·laboració amb l'Estat abans i després del 17-A

El comissari cap dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, ha destacat avui que «abans, durant i després» del 17-A la col·laboració de la policia catalana amb CNI, Policia Nacional i Guàrdia Civil va ser «molt bona» i ha assegurat que no té constància que se'ls ocultés informació.

Així ho ha indicat Sallent en una entrevista amb Efe, la vigília del segon aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils perpetrats per una cèl·lula de Ripoll (Girona), on van morir 16 persones i 137 van resultar ferides.

«No tenim constància que s'ocultés cap informació als Mossos», ha subratllat el comissari cap, que ha deixat clar que la col·laboració en matèria d'informació i antiterrorisme entre la policia autonòmica, el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), la Policia Nacional i la Guàrdia Civil «era, va ser i és bona».

Sallent, que quan es van produir els atemptats exercia a la Comissaria d'Informació dels Mossos, ha descartat que hi hagués interferències polítiques que danyessin la «bona relació» entre els diferents cossos policials i amb el CNI: «no he vist mai una intervenció política a la meva feina».

«Jo no he tingut mai personalment la sensació de que ningú m'hagi amagat informació. Amb les reserves que això pugui tenir, quan jo he mantingut una relació, tant amb el CNI com amb la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, sempre ha estat franca i mútua», ha insistit Sallent, que ha dit que no ha apreciat cap «obscurantisme».

«En matèria antiterrorista, la seguretat de les persones passa per sobre de qualsevol element, no estem discutint si això és meu o teu», ha sostingut Sallent, que ha precisat que encara que els Mossos no es van incorporar al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO)fins al 2018, la informació ja fluïa quan es van produir els atemptats el 2017.

Preguntat per si es va intentar desprestigiar als Mossos arran de la seva gestió dels atemptats, Sallent ha afirmat que li «desagraden enormement» aquestes «dinàmiques» i que no vol entrar en elles ni abundar sobre el tema.

De les teories sobre la relació de l'imàn de Ripoll i el CNI als atemptats del 17-A, comesos a poques setmanes del referèndum del 1-O, Sallent ha insistit que totes aquestes «hipòtesis» requereixen una «constatació factual» i l'aportació de «proves fefaents» i que, en les seves diligències i atestats, els Mossos «no han detectat elements al voltant d'aquesta qüestió».

«Els Mossos tenen clar com es va produir l'atemptat, ja que hem portat la investigació. Hem acumulat proves que demostren que és una cèl·lula de Ripoll la que planifica l'atemptat i executa accions terroristes com a conseqüència de l'explosió no esperada a Alcanar», ha assegurat.

Per a Sallent, la responsabilitat en la planificació i execució dels atemptats recau en els membres de la cèl·lula: «Això és el que nosaltres tenim claríssim. La resta són qüestions que ni queden acreditades en la investigació ni nosaltres tenim cap mena de coneixement sobre això ni creiem que hàgem d'entrar en aquests debats que tenen un tarannà més periodístic o institucional, però que no corresponen als Mossos», ha agregat.

Segons Sallent, es va produir un procés de radicalització molt ràpid en germans de tres famílies de Ripoll, al costat de l'imàn Abdelbaki EsSatty, que durant el ramadà de 2017 van prendre la decisió de matar, en un context de «molta exaltació del jihadisme global», amb tretze atemptats al 2017 a occident.

Després de dos anys d'investigació, els Mossos han conclòs que els terroristes integraven un model de cèl·lula «absolutament nou» al panorama europeu, ja que els seus integrants, plenament arrelats, no tenien antecedents -un símptoma comú fins llavors- ni havien viatjat a països en conflicte ni havien intentat ni tan sols desplaçar-se a zones de combat.

La cèl·lula funcionava com un «endogrup», amb tres famílies que vivien en blocs veïns de Ripoll, amb nivells jeràrquics depenent de l'edat dels seus membres i amb una «alta capacitat» per ser letals, fins al punt que la casa d'Alcanar que va saltar per l'aire la vigília dels atemptats era el «laboratori més important de fabricació d'explosiu» detectat a occident.

Sallent ha anunciat que els Mossos estan treballant per ampliar els programes per detectar la radicalització, actualment centralitzat a escoles, presons i amb la col·laboració amb policies locals, en àmbits com el de la protecció de joves i de treballadors socials.

Els Mossos estan ara «sens dubte» més preparats per afrontar un atemptat, ha indicat Sallent, que ha destacat que el major JosepLluisTrapero, pendent de judici per rebel·lió pel 1-O, va dirigir «molt bé» el dispositiu.

El cap dels Mossos continua considerant «fonamental» la col·laboració ciutadana, clau en matèria de prevenció i que va ser determinant després dels atemptats, ja que per exemple va permetre localitzar el 21 d'agost al terrorista de les RamblesYounessAbouyaaqouba Subirats (Barcelona).