La mirada serena de qui ho ha vist tot

La mirada de qui està arribant al final del camí és plena d’històries. Convençuda que en aquesta mirada és on s’amaga l’essència de les persones, la fotògrafa Lucía Perera Stocco ha dut a terme un treball fotogràfic que ha consistit en retratar persones de més de noranta anys. Ha estat un any i mig de feina que ha quedat recollida en l’exposició Fa 45 anys que en tinc 45.

Es tracta d’un conjunt de 45 retrats d’homes i dones en la seva intimitat, la majoria desconeguts per al públic, i amb algun rostre que pot resultar familiar, com és el cas del reusenc Xavier Amorós. L’única condició que els va posar la fotògrafa va ser la de superar les nou dècades de vida. Una xifra que alguns dels protagonistes depassa amb escreix –s’hi poden contemplar per exemple els rostres de dues senyores de cent tres anys.

Lucía Perera Stocco, nascuda a Rosario (Argentina) el 1984, és veïna de Riudoms des de ben petita, i el retrat és una peça clau del seu treball, que prioritza la voluntat per trencar la part estètica de la imatge i mostrar la cara més humana de les persones i, en especial, la de col·lectius minoritaris als quals poques vegades se’ls dona veu.

En aquesta exposició, explica la fotògrafa, ha volgut «deixar de banda la part estètica i estereotipada de les persones i mostrar simplement la part autèntica de cada vell i vella», configurant així un homenatge a la vellesa a través de «retrats emocionals», que no deixa de ser alhora un homenatge a la vida.

Un treball, assegura, que ha calat en la seva persona no només en l’aspecte professional, sinó també en la part més íntima: «Tenir l’oportunitat de parlar una estona amb persones tan sàvies m’ha fet canviar els valors, veure que la vida no és com la veus als trenta anys».

Els retrats de l’exposició mostren els avis i àvies en el seu ambient particular, i s’hi troben tota mena de mirades, des de la serenitat, però també des de la nostàlgia o la tristesa. De moment, les vivències de cadascú han quedat amagades darrere d’aquestes mirades, però Perera Stocco ja ha començat a treballar en un llibre que reculli aquestes mirades i també les històries que hi ha al darrere, i que els avis i àvies no van dubtar a compartir amb la retratista. «No els vaig fer una entrevista però sí que els vaig preguntar per la seva vida, la seva família, i el resultat van ser històries molt emocionants, perquè per molt vells que ens fem, seguim sentint i emocionant-nos», apunta.

Fa 45 anys que en tinc 45 es va exposar per primera vegada al Centre de Lectura de Reus. La inauguració de la mostra a la capital del Baix Camp va comptar amb la presència d’un bon nombre dels seus protagonistes, convertint així l’acte en un sentit homenatge a la vellesa.

La mostra fotogràfica es podrà visitar a partir d’aquest dimecres a la Torre del Port de Cambrils (passeig Miramar, 31), i romandrà oberta fins al 30 de juny. La inauguració tindrà lloc el mateix dimecres a les vuit del vespre.