Judicial
Absolts els encausats en l'escàndol de corrupció urbanística a Querol
Els processats eren l'exalcalde Miguel Uroz i l'empresari Jordi Riera, que s'enfrontava a pena de presó per falsedat documental
Miguel Uroz, Querol, jutjat, judici, absolució, corrupció urbanística, Jordi Riera, sentència
L'Audiència de Tarragona ha absolt els dos encausats en el suposat cas de corrupció urbanística de Querol. L'exalcalde Miguel Uroz, que segueix sent regidor al municipi, i l'empresari Jordi Riera eren els dos únics acusats dels nou que hi havia inicialment en aquest dilatat procés judicial per una operació urbanística que es remunta entre 2002 i 2007. Se'ls acusava de prevaricació en grau de temptativa i, en el cas de Riera, també per falsedat en document oficial i usurpació de funcions públiques, amb pena de presó. Ambdós, però, han quedat finalment absolts, segons la sentència a la qual ha tingut accés l'ACN. L'advocat d'Uroz s'ha mostrat satisfet i ha recordat que el seu client sempre va manifestar la seva innocència.
La sentència resol l'absolució dels dos acusats perquè «els fets provats no són constitutius d'un delicte de prevaricació administrativa en grau de temptativa». En relació a la falsedat documental de la qual s'acusava Riera, es considera que ha prescrit, i també l'absol d'usurpació de funcions públiques.
Segons la sentència, al municipi es van aprovar plans urbanístics (POUM) els anys 2004 i 2006. «Si bé és cert que en aquests projectes inicials es produïa un increment molt rellevant de la possibilitat d'edificació, incrementant-se de forma exponencial i desaforada el número d'habitatges per a una població rural com Querol, no pot establir-se que aquesta intencionalitat política, plasmades en els projectes inicials de 2004 i 2006, fossin pròpies d'un delicte de prevaricació administrativa», exposa. A la vegada afegeix que, en el supòsit que aquests plans urbanístics vulneressin la llei, es tractaven de «mers actes de tràmit».
La sentència absolutòria entén que generi «sospites» l'increment a nivell urbanístic durant aquell temps, que va ser «sorprenent», i que també «sorprenen» les donacions fetes per part de propietaris de finques que volien expandir l'activitat urbanística, però que no queda acreditat que es vulnerés cap norma o que les donacions fossin «finalistes», és a dir, que pretenguessin aconseguir un POUM afí als seus interessos. En aquest sentit, insisteix que els planejaments no concorren en cap «il·legalitat» i que eren «manifestacions de voluntat política» dels càrrecs electes d'aquells anys -uns plans que finalment no van prosperar.
També nega que l'empresari Jordi Riera sigui culpable d'usurpació de funció pública i que agafés un segell de l'Ajuntament per estampar-lo en un contracte de compravenda privat a fi d'oficialitzar-lo o que fos coautor d'aquest delicte que preveu penes d'un a tres anys de presó i que, en tot cas, hauria prescrit.