El Govern alerta del risc que els menors no acompanyats es puguin radicalitzar

El secretari general de Treball i Afers Socials, Josep Ginesta, ha alertat al Parlament del risc que els menors estrangers no acompanyats (mena) que arriben a Catalunya puguin caure en la radicalització islàmica, sobretot si no se’ls fa un itinerari de regularització diferenciat i més ràpid que el dels adults. Així ho ha dit, aquesta la tarda, en una compareixença a la comissió d’investigació dels atemptats de l’agost passat a Cambrils i Barcelona, en la qual va abordar el fenomen de la radicalització islamista en diversos àmbits de la societat i els factors que n’augmenten el risc.

D’aquesta manera, Ginesta va apostar per reduir el risc de radicalització afavorint «l’ascensor social» i disminuint les desigualtats socials que afecten, especialment, els immigrants. A més, va instar la societat catalana a integrar la diversitat migratòria i religiosa per afavorir la interculturalitat. El secretari general de Treball i Afers Socials també va alertar que la taxa de risc de pobresa dels immigrants quasi triplica la dels autòctons i l’atur és el doble en els estrangers que en els espanyols. Per això, «en la mesura que s’aposti per l’ascensor social, hi haurà menys risc», i va posar el focus en els mena, que «busquen pa, sostre i futur» i són especialment vulnerables. A aquests joves, va dir, se’ls han de posar els itineraris de legalització més fàcils que en l’actualitat perquè no caiguin en la radicalització.

Per la seva banda, el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, va dir sobre els mena que, al contrari del que sembla, no procedeixen de famílies desestructurades, sinó que emigren com a adults enviats per les seves famílies pobres. El secretari de Migracions va elogiar el procés que ha fet Catalunya per acollir un gran nombre d’immigrants arribats en les dues darreres dècades de manera «raonable» i, segons ell, amb més èxit que altres societats occidentals, tot i admetre que la gestió dels fluxos migratoris ha estat «desastrosa», ja que bona part dels nouvinguts han de passar llargues èpoques en la irregularitat i encara hi ha moltes desigualtats laborals i educatives. També va elogiar la resposta de la societat catalana als atemptats de l’estiu passat a Cambrils i Barcelona, assegurant que el terrorisme no l’ha canviat i que no s’han buscat respostes als atemptats en possibles guerres exteriors. Tot i així, va admetre que cal revisar l’actuació feta fins ara. A més, Amorós es va sorprendre que a molts mitjans de comunicació es mostressin sorpresos que els terroristes de Ripoll parlessin català, haguessin estudiat i juguessin a l’equip de futbol del poble. Per a Amorós, això no és sorprenent, i el que hauria de preguntar-se la ciutadania és si els joves se sentien part de la societat d’acollida. Quant a l’exdirector general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, va reclamar una major difusió de la diversitat religiosa entre la ciutadania, alertant, sense alarmar, de certs casos d’islamofòbia. Així, va propugnar dues mesures que no implicarien canvis legals i amb els quals hi ha consens amb les comunitats islàmiques: establir requisits mínims pels imams i els formadors de les mesquites, i implantar l’assignatura de religió islàmica o de coneixement de les religions a les escoles.

Per la seva banda, el director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, va assegurar que cap dels autors dels atemptats es va radicalitzar en presons catalanes. Pel que fa als centres penitenciaris, es vigilen els presos condemnats per terrorisme, els que són senyalats pels cossos policials i els que detecten els propis funcionaris com a sospitosos de radicalització.

Més termini per les víctimes

El mateix dia, l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau va aprofitar per demanar per carta al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que ampliï el termini perquè les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost passat sol·licitin indemnitzacions, un període que finalitza el dia en què es complirà el primer aniversari dels fets.

La petició de l’alcaldessa Ada Colau apunta que la complexitat del procés i la falta d’informació podria causar que moltes víctimes quedin excloses, «tal com ja va passar, desgraciadament, després de l’atemptat d’Hipercor fa 30 anys». «Moltes ens han manifestat la seva preocupació per no arribar a temps i ens han expressat la necessitat d’allargar el termini administratiu per facilitar l’accés a les ajudes que els corresponen», diu la missiva.

Els investigadors, al darrere d’un individu d’Alcanar

Una de les línies d’investigació sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils, perpetrats el 17 d’agost de l’any passat, és esbrinar la identitat d’un desconegut que s’hauria vist entrar i sortir del xalet d’Alcanar que els terroristes feien servir per preparar l’atac, segons ha avança avui El Confidencial. Sobre aquest individu no se sap pràcticament res, ni qui era ni la seva implicació amb els atemptats. A més, gran part de les pistes es van esborrar amb la forta explosió que va destruir per complet l’habitatge. Segons aquest mitjà, els pocs detalls que es tenen és que es tractaria d’un home, d’aproximadament 1,70 metres d’alçada i cabell fosc.