Societat
La fira d'intercanvi de joguines demostra que 'segona mà' no vol dir 'fet malbé'
La iniciativa ‘Joguines a la plaça’ pretenia donar una nova vida a jocs i objectes que ja no es fan servir, però estan en bon estat

La fira d'intercanvi de joguines demostra que 'segona mà' no vol dir 'fet malbé'
Una de les novetats del programa de la Festa Major d’enguany ha estat la fira d’intercanvi ‘Joguines a la plaça’, que es va celebrar el matí del dissabte 14 de gener.
La iniciativa, sorgida de l’Ajuntament i realitzada en col·laboració amb la Fundació EnXarxa, pretenia dotar Vila-seca d’un espai de compra-venda i intercanvi de joguines de segona mà, fomentant així la idea de sostenibilitat, i demostar que ‘segona mà’ no té per què ser sinònim de ‘defectuós’. Així ho expressava Sergio Martínez, un dels representants d’EnXarxa que aquell matí van estar supervisant la trobada: «la Festa Major cau just després de Nadal, i vam pensar que estaria bé crear un espai d’intercanvi i venda per tal de donar una nova vida a les joguines fetes servir. Ens la vam jugar una mica, perquè ens arriscàvem a trobar parades amb joguines velles sortides de trasters o garatges, i la veritat és que ens hem trobat que totes les joguines estan senceres i en molt bon estat, les famílies han sigut molt conscients que seran per a algú que hi continuarà jugant».
Aquesta és justament la visió de l’Olga Muñoz i la seva filla Carol, que van muntar una paradeta amb nines, jocs, una cuineta i fins i tot uns patins. «La Carol cuida molt les seves joguines, però arriba un moment que anem acumulat, i és una experiència veure que altres nens poden agafar les teves joguines, que no cal llençar-les, tot i que costa conscienciar-los que se n’han de desprendre, perquè els agradaria tenir-ho tot», explicava la mare.
Enguany és la primera vegada que es fa la fira, i probablement per això, el nombre de parades es va limitar a tres. No obstant, entre els participants es mostraven satisfets i optimistes de cara al futur: «enguany hem pagat la ‘novatada’ i no hi ha gaire gent, però sempre hi ha d’haver una primera vegada per tot; segur que en els anys futurs serà una bona experiència», assegurava l’Olga Muñoz.
Tot i que a primera hora la fira semblava no acabar d’arrencar, a mesura que es van anar acabant els actes paral·lels de la festa, sobretot els que congregaven més públic infantil (la Cursa de pallassos i pallasses), el mercadet de segona mà es va anar omplint de tafaners i, sobretot, tafaneres, ja que totes tres parades eren propietat de nenes i tenien un molt bon assortiment de nines i accessoris per jugar-hi. Llibres, jocs de taula i joguines de nadons eren altres objectes posats a la venda.
Els nens i nenes interessats a endur-se alguna de les joguines podien optar per pagar-ne el preu proposat pel seu propietari (un preu que sumava el valor comercial i, en alguns casos, el sentimental), o bé fer una proposta d’intercanvi que deixés satisfetes les dues parts.

La fira d'intercanvi de joguines demostra que 'segona mà' no vol dir 'fet malbé'

La fira d'intercanvi de joguines demostra que 'segona mà' no vol dir 'fet malbé'