Cultura
Un llibre recull el patrimoni industrial del Camp
L’obra, editada per l’Institut d’Estudis Vallencs, fa referència a immobles de les comarques tarragonines
Un llibre recull el patrimoni industrial
El patrimoni industrial de les comarques tarragonines és el protagonista d’un nou llibre de l’Institut d’Estudis Vallencs. Amb el títol Arqueologia i Patrimoni Industrial a les comarques de Tarragona, aquest valuós treball serà presentat a la seu de l’IEV en un acte que es durà a terme pròxim dimarts 20 de desembre, a dos quarts de 8 del vespre.
Vuit historiadors i geògrafs fan un repàs comarca per comarca tant del Camp de Tarragona com de les Terres de l’Ebre, sobre el procés d’industrialització i el patrimoni industrial que ha arribat als nostres dies en formats diversos (edificis fabrils, molins, xemeneies, forns, etcètera) i en estats també diversos. L’estudi és fruit d’un encàrrec realitzat per la Diputació de Tarragona a l’IEV que ara veu la llum gràcies a l’ajut d’aquesta institució, així com del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Valls i de l’Institut Ramon Muntaner.
Els autors del volum són Emeteri Fabregat, Núria Jané, Francesc Murillo, Sònia Roca, Ramon Roqué, Anna I. Serra, Sònia Vaquer i Jacobo Vidal. L’objectiu d’aquest important treball de documentació és donar a conèixer la rica tipologia arquitectònica del territori, la diferent evolució industrial de cada comarca, i posar en valor aquestes restes materials i els records personals que encara generen: la història més propera.
El llibre té un preu de venda al públic de 19,50 euros, i es podrà adquirir a la seu de l’Institut d’Estudis Vallencs (Jaume Huguet 1, Valls), per correu electrònic a iev@iev.cat i a les llibreries de la zona. Es pot consultar l’índex i un tastet a la web www.iev.cat.
En un paràgraf del llibre es llegeix que «durant la segona meitat del segle XIX, amb l’àmplia expansió de l’ús del vapor com a energia, sorgí una necessitat d’espais cada vegada més grans per a la col·locació de la nova maquinària. Es començà a fer ús del maó de forma generalitzada com a principal material de construcció, juntament amb les columnes de ferro fos que aportaven la resistència necessària per suportar els sostres de naus molt àmplies, i permetien alliberar els espais de parets. Alhora, les naus guanyaven llum i ventilació amb l’obertura de grans finestrals. Tot això configurà la imatge típica de l’edifici industrial de l’època».