Europa, dividida davant la guerra: del suport total fins a la condemna de l'atac a l'Iran

Les capitals europees reaccionen amb posicions dispars davant l’ofensiva dels Estats Units i Israel, mentre la UE intenta mantenir una crida comuna a la contenció.

La resposta europea a l’ofensiva militar dels Estats Units i Israel contra l’Iran ha evidenciat una fractura política dins del continent. Mentre alguns governs avalen l’operació com una acció necessària davant l’amenaça nuclear iraniana, d’altres la consideren contrària al dret internacional i reclamen un retorn immediat a la via diplomàtica.

Les posicions van des del suport explícit d’Alemanya i Itàlia fins a la condemna clara d’Espanya, que ha rebutjat que les bases nord-americanes al seu territori s’utilitzin en el marc d’aquesta operació. El Regne Unit, en canvi, ha mantingut una actitud més ambigua, fet que li ha comportat crítiques tant internes com externes.

Malgrat aquestes diferències, la Unió Europea va intentar projectar una imatge d’unitat després de la reunió dels ministres d’Exteriors dels Vint-i-set, celebrada diumenge passat, on es va insistir en la necessitat de respectar el dret internacional i evitar una escalada del conflicte a la regió.

Tots els estats europeus, inclosos els que rebutgen l’atac, han condemnat el règim iranià. Després que una base britànica a Xipre fos atacada, alguns països han advertit que podrien prendre mesures si es veuen afectats interessos europeus.

Alemanya s’ha situat entre els aliats més ferms de l’ofensiva. El canceller alemany, Friedrich Merz, va defensar la intervenció i va assegurar que el govern comparteix els interessos dels Estats Units i Israel a l’hora de posar fi al que considera 'terrorisme' de Teheran. En aquest context, la base de Ramstein —la més gran dels EUA fora del seu territori— va rebre avions militars nord-americans procedents de la base de Morón de la Frontera.

Itàlia també ha justificat l’operació com una mesura per neutralitzar l’amenaça nuclear i balística iraniana. El ministre d’Afers Exteriors italià, Antonio Tajani, va remarcar, però, que el seu país «no està en guerra amb ningú» i que la prioritat és protegir els 70.000 italians presents a la regió.

França i Grècia han optat per reforçar la seva presència militar a la zona amb l’objectiu de defensar els seus interessos i els dels seus aliats, especialment després de l’atac a la base britànica a Xipre. El govern del president Emmanuel Macron ha reiterat que qualsevol actuació serà defensiva i proporcionada.

El Regne Unit, liderat pel primer ministre Keir Starmer, va rebutjar inicialment donar suport als atacs sol·licitats pel president nord-americà, Donald Trump, però posteriorment va autoritzar l’ús d’algunes bases amb finalitats defensives. Aquesta postura li va comportar crítiques, tot i que finalment Londres va signar una declaració conjunta amb França i Alemanya advertint l’Iran davant possibles afectacions a interessos europeus.

Espanya, per la seva banda, ha mantingut una posició contrària a la intervenció. El president del govern, Pedro Sánchez, va advertir que la violència 'només genera més violència' i va reclamar aturar immediatament l’escalada i tornar a la diplomàcia. L’executiu espanyol també ha condemnat els atacs nord-americans i israelians, així com les accions que considera 'il·legals i indiscriminades' del règim iranià a la regió.

Altres països, com Bèlgica o Portugal, han fet crides a la màxima contenció. Sense adoptar una condemna tan contundent com la d’Espanya, han subratllat que l’ús de la força ha de ser sempre l’últim recurs, tot mantenint-se alineats amb els seus aliats davant el règim de Teheran.