Els líders de la UE i l’ONU pressionen Hamàs perquè alliberi tots els ostatges i pacti l’alto el foc

El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, i els líders de la Unió Europea han reiterat les crides a Hamàs perquè alliberi els ostatges i pacti un alto el foc amb Israel just quan fa dos anys dels atacs del 7 d’octubre del 2023 a Israel. «Després de dos anys de trauma, hem de triar l’esperança», ha dit Guterres. 

Coincidint amb la commemoració a Israel de la massacre del 7 d’octubre, dirigents europeus com el president francès, Emmanuel Macron, el primer ministre britànic, Keir Starmer, el president del Consell Europeu, Antonio Costa, o la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen han publicat missatges de record per a les víctimes i els 48 ostatges encara en mans de Hamàs.

Von der Leyen ha instat Israel i Hamàs a negociar «de forma constructiva» a Sharm al-Sheikh, a Egipte. Les parts mantenen des de dilluns converses indirectes a instàncies dels Estats Units per intentar pactar els detalls del pla de pau proposat pel president dels EUA, Donald Trump.

«L'alliberament immediat de tots els ostatges i un alto el foc estan a l'abast. No s'ha de perdre aquesta oportunitat», ha dit la dirigent alemanya en un missatge a X que ha fet referència al «dolor causat a les víctimes innocents, les seves famílies i la població d’Israel» pels atacs de Hamàs. El missatge de Costa ha sigut exactament el mateix que el de Von der Leyen.

En canvi, el primer ministre britànic també ha fet referència a la necessitat d’augmentar l’ajuda humanitària a Gaza i d’arribar a un acord de pau que impliqui un estat d’Israel «segur» al costat «un estat palestí viable», mentre que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha exigit al primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu que aturi «el genocidi del poble palestí i obri un corredor humanitari».

Reactivació de les converses de pau

Les converses de pau s’han reactivat al Pròxim Orient amb la creixent pressió internacional pels dos anys de guerra d’Israel a Gaza, on s’està cometent un genocidi segons una comissió d’investigació de l’ONU. A instàncies del president dels Estats Units, Donald Trump, Israel i Hamàs van reprendre dilluns les negociacions indirectes dilluns per concretar l’acord de pau dissenyat per la Casa Blanca. El nou intent d’acabar amb el conflicte arriba just la vigília del 7 d’octubre. Aquell dia de fa dos anys Hamàs va matar 1.200 persones i en va segrestar 250 més. Israel va respondre amb una ofensiva que encara ocupa la Franja i que ha matat almenys 66.148 palestins, segons l'Oficina de l’ONU per a la Coordinació d'Afers Humanitaris.

Els atacs del 7 d'octubre

El 7 d'octubre del 2023 Hamàs va perpetrar un atac massiu contra Israel matant unes 1.200 persones i segrestant-ne 250. L'agressió es produïa en el context del conflicte araboisraelià i de l'ocupació il·legal d'Israel dels territoris palestins des de fa gairebé sis dècades.

El dissabte al matí del 7 d'octubre les milícies del grup islamista van fer atacs coordinats contra comunitats residencials civils, esdeveniments socials i bases militars a la zona del sud d'Israel limitant amb la Franja de Gaza. Un dels més sanguinaris va ser la matança al Festival Supernova, una festa d'electrònica als afores del kibbutz de Re'im, molt proper a la tanca de Gaza. Els enfrontaments amb les forces israelianes es van allargar dies.

Una comissió d'experts independents de l'ONU va concloure que els fets del 7 d'octubre són «crims de guerra» i «violacions del dret internacional humanitari». «Van matar, ferir, maltractar i prendre deliberadament ostatges i van cometre agressions sexuals i de gènere contra civils, inclosos ciutadans israelians i estrangers», conclou en un informe que també recull les vulneracions de drets humans comeses per Israel amb les seves represàlies.