Diari Més

Actualitat

Israel llançarà «molt aviat» la seva ofensiva cap als «dos últims bastions de Hamàs» a Gaza

La condició prèvia a llançar l’ofensiva és la creació d’unes «zones de seguretat», la ubicació de les quals no va detallar, que desplaçar a la població

Imatge d’arxiu del primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu

Imatge d’arxiu del primer ministre d’Israel, Benjamin NetanyahuOficina del Primer Ministre d’Israel

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El primer ministre d’Israel, Benjamín Netanyahu, va assegurar aquest diumenge que Israel llançarà «molt aviat» la seva ofensiva contra la ciutat de Gaza i els campaments de refugiats en el centre i sud de l’enclavament (coneguts com la zona de Mawasi), que considera els dos últims bastions de Hamàs a la Franja.

La condició prèvia a llançar l’ofensiva és la creació d’unes «zones de seguretat», la ubicació de les quals no va detallar, a les quals desplaçar a la població i en les que Netanyahu va assegurar que se li donarà «menjada, aigua i atenció mèdica». A començaments de juliol, l’ONU va advertir que aquestes àrees poden constituir «camps de concentració» de facto.

En una conferència davant de la premsa internacional -la primera d’aquest tipus des de fa un any-, el mandatari no va detallar quan l’Exèrcit forçarà aquests desplaçaments, si bé sí que va assenyalar que de moment l’objectiu és mobilitzar la població d’un d’aquests «bastions», la ciutat de Gaza.

«El termini que hem fixat per a aquesta actuació és molt aviat. Vull dir, primer permetrem que s’estableixin les 'zones segures’, instal·lacions a les quals portar la població civil de la ciutat de Gaza perquè pugui sortir, igual que van sortir de Rafah (sud)», va anunciar en la roda de premsa celebrada a la seva oficina a Jerusalem.

Israel va designar Rafah (sud) com la ciutat que la població havia d’evacuar fins que, el 6 de maig de 2024, l’Exèrcit va llançar una operació contra ella, forçant el desplaçament dels 1,4 milions de persones que allà es refugiaven (d’una població de 2,1 milions) cap a les costes del sud de Mawasi i altres punts de Gaza.

El mandatari va assemblar l’esmentat desplaçament que Israel busca promoure ara, assegurant que llavors els va portar entre sis i vuit dies mobilitzar els qui es refugiaven en aquesta ciutat, fronterera amb Egipte.

Els «dos últims bastions de Hamàs»

«Dijous passat, el gabinet israelià de seguretat va instruir a l’Exèrcit perquè desmantelli els dos bastions restants de Hamàs a la ciutat de Gaza i els campaments del centre», va confirmar Netanyahu, exposant darrere de si un mapa de la Franja en el qual s’assenyalaven la capital i la Franja unida a la costa en el centre i sud de l’enclavament, coneguda generalment com a Mawasi (encara que inclou també platges més al nord d’aquesta localitat).

Aquests dos bastions són les àrees a les quals Israel ha ordenat a la població de Gaza desplaçar-se en nombroses ocasions (si bé també han estat objecte de bombardejos) en els últims mesos davant de l’avenç de les seves tropes i on s’amuntega la majoria de la població.

S’estima que gairebé un milió de persones es refugien a la ciutat de Gaza, mentre que a finals de juny l’ONU situava en uns 425.000 els desplaçats a Mawasi. Aquesta xifra va poder créixer en els últims mesos ateses les constants ordres d’evacuació de l’Exèrcit als voltants d’aquestes platges.

Netanyahu va assegurar que Israel controla militarment entre el 70 % i el 75 % de Gaza, si bé l’Oficina de l’ONU per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA) eleva la xifra fins al 86,3 %, tenint en compte tant les zones baix control militar com aquelles sota ordres d’evacuació.

Cinc condicions per concloure l’ofensiva

Netanyahu va reiterar els «cinc principis» per concloure l’ofensiva en Gaza que va aprovar el gabinet en la seva reunió dijous: el desarmament de Hamàs, que tots els ostatges siguin alliberats, la desmilitarització de Gaza, que Israel tingui control de seguretat sobre l’enclavament i la creació d’una administració civil pacífica «no israeliana» per a la Franja.

Abans, els «objectius de guerra d’Israel», ara renovats sota aquests principis, eren: acabar amb les capacitats militars i de govern de Hamàs, l’alliberament dels ostatges, que l’enclavament no suposés una amenaça per a Israel i que els israelians desplaçats de les comunitats pròximes a la frontera poguessin tornar a les seves llars.

tracking