El CIS de gener manté l’avantatge del PSOE (31,7%) respecte el PP (23%)

El baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) de gener manté la distància del PSOE (31,7%) davant del PP (23%), amb una caiguda molt lleugera de l’avantatge dels socialistes, que se situen a 8,7 punts dels populars (9 punts al desembre). 

Totes dues formacions guanyarien votants respecte a l’últim estudi. El PSOE tres dècimes, i el PP sis. Vox es manté en tercera posició amb el 17,7% d’estimació de vot, una dècima més que fa un mes. Per contra, Sumar (7,2%) i Podem (3,5%) perden sis dècimes cadascun. ERC (2,6%) rendibilitzaria els seus acords i obtindria cinc dècimes més que fa un mes. I Junts (1%) també creixeria dues dècimes respecte a l’estudi anterior. Se Acabó la Fiesta es desinfla i passaria del 2,4% dels vots a l’1,8%.

En aquesta ocasió, el CIS no ha incorporat al sondeig el vot per Aliança Catalana. El baròmetre del mes de desembre atorgava un 0,5% dels sufragis al partit de Sílvia Orriols. En aquesta ocasió, no el situa explícitament a la mostra de resultats i l’inclou al còmput d’«altres partits», que passen del 5,8% de desembre al 6,4% al gener.

Pel que fa a les formacions basques, Bildu obtindria un 1,5% dels sufragis, el mateix percentatge que fa un mes, i el PNB guanyaria una dècima per arribar a l’1%. El BNG en guanya dues i se situa també a l’1%, Coalición Canaria una per arribar al 0,3% i UPN es manté amb el 0,1%.

El baròmetre s’ha confeccionat a partir de 4.000 entrevistes realitzades entre el 5 i el 10 de gener. Durant aquest termini, ERC i el govern espanyol van anunciar l’acord per al nou sistema de finançament i amb la ressaca de les eleccions del 21 de desembre a Extremadura.

Sánchez, preferit com a president, Abascal segon, i Rufián, quart

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, continua essent el líder preferit per ocupar la Moncloa. L’assenyala un 24,5% dels ciutadans. El líder de Vox, Santiago Abascal obté la segona posició amb el 10,4% de les respostes i supera el del PP, Alberto Núñez Feijóo, que es queda amb 9,7% de les respostes.

El portaveu d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, ocupa la quarta posició amb el 4,2%, per davant de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, amb el 3,8%. La líder de sumar, Yolanda Díaz, queda en sisena posició amb el 3,1%, Alvise Pérez darrere amb l’1,3% i el president de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, apareix amb el 0,7%.

Pel que fa a la valoració dels líders polítics, tots suspenen. Sánchez és el més ben puntuat, amb un 4,13, seguit de Yolanda Díaz, amb un 3,94, de Feijóo, amb un 3,54, i tanca la llista Abascal amb un 3,01.

La majoria dels enquestats expressa que té «cap confiança» (46,2%) o «poca» (24%) en el president espanyol, Pedro Sánchez. Només un 21,6% li fa «bastanta confiança», i un 7,1% «molta».

Uns resultats similars als de Feijóo. La majoria li té «cap confiança» (45,9%) o «poca» (35,9%), i només un 13,4% li fa «bastanta confiança» i un 3,2% «molta».

Pel que fa als ministres, només aprova el titular d’Economia, Carlos Cuerpo. Obté una nota de 5,27. La resta es queden entre el 4 i el 5, menys els casos de Fernando Grande-Marlaska, que es queda amb un 3,84, i Ángel Víctor Torres, amb un 3,9.

L’habitatge, primer problema

L’habitatge se situa com a primer problema dels espanyols. L’assenyalen el 42,6% dels enquestats. Per darrere seu se situa els problemes econòmics, amb el 21,2%, «el govern i partits», amb el 16,6%, els «problemes polítics en general», amb el 15,9%, i els problemes relacionats amb la qualitat de la feina, amb el 15,3%. La independència de Catalunya només preocupa el 0,3% dels enquestats i els «nacionalismes» el 0,5%.

Divisió sobre l’actuació de Trump a Veneçuela

Una majoria justa dels enquestats desaprova l’actuació del president nord-americà, Donald Trump, a Veneçuela. El 50,3% creu que «no ha actuat correctament», tot i que un 28,6% creu que ho ha fet «en part correctament i en part incorrectament», i un 13,6% creu directament que ha actuat «correctament». De totes maneres, el 61,5% creu que Trump «ha posat en perill la pau mundial», i el 71,8% que «ha vulnerat la Carta de les Nacions Unides i el dret internacional».