L’advocat general del TJUE avala l’amnistia per les despeses de l’1-O i els CDR, però posa objeccions de procediment

Dean Spielmann, advocat general del Tribunal de Justícia de la UE, ha defensat que l’amnistia per les despeses del ‘procés’ i el cas dels CDR respecta el dret de la UE, però ha posat objeccions de procediment perquè considera que algunes disposicions de la llei vulneren el dret a la tutela judicial efectiva. 

En resposta a les preguntes prejudicials del Tribunal de Comptes, Spielmann diu perdonar la responsabilitat comptable per l’1-O no afecta els interessos financers de la UE. Per contra, veu insuficients els terminis que la llei imposa al TdC per resoldre sobre l'aplicació de l'amnistia i critica que s'impedeixi la compareixença d'algunes parts. Pel que fa als CDR, veu compatible la llei amb les normes antiterroristes de la UE. 

D’altra banda, Spielmann nega que la llei sigui una «autoamnistia», com deia la Comissió Europea, i valida la legitimitat de la mesura per «donar resposta a una situació excepcional» que busca la «normalització institucional i la reconciliació» a Espanya.

L’opinió d’Spielmann no és vinculant per al TJUE, que dictarà sentència més endavant. Encara no s’ha fixat una data per a aquest pronunciament.

Líders i activistes independentistes estan pendents del que digui aquest tribunal amb seu a Luxemburg per beneficiar-se de l’amnistia, però també del Tribunal Constitucional a Espanya.

Els dos casos a Luxemburg

La llei d’amnistia impulsada pel govern de Pedro Sánchez va entrar en vigor l’11 de juny del 2024. La norma diu que busca la «normalització institucional, política i social» a Catalunya i eximeix de responsabilitat penal, administrativa i comptable als implicats en el 'procés'. Pactada amb els partits independentistes com a part de l’acord d’investidura de Sánchez, l’amnistia ha generat polèmica. A part de les denúncies de PP i Vox, els tribunals que han d’aplicar l’amnistia han qüestionat la seva validesa.

El Tribunal Suprem directament no l'ha volgut aplicar en els casos de malversació que afecten dirigents com el president d’ERC, Oriol Junqueras, i el líder de Junts, Carles Puigdemont, i s’ha limitat a fer una qüestió d’inconstitucionalitat sobre la legalitat de la norma pel possible «tracte discriminatori» en funció de la «ideologia», però el TC ja l’ha desestimat.

D'altra banda, el Tribunal de Comptes, l’Audiència Nacional, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i un jutjat de Vilanova han optat per preguntar al TJUE si la norma és compatible amb el dret de la Unió Europea.

Ara el TJUE està examinant les prejudicials del TdC i l’AN sobre l’aplicació de l’amnistia a la responsabilitat comptable per les despeses del ‘procés’ i als presumptes delictes de terrorisme en el cas dels CDR.

En canvi, les prejudicials del TSJC sí que pregunten si l’amnistia a la malversació pot afectar els interessos financers de la UE. Però aquest cas encara està pendent de ser examinat al TJUE i ara només tracta sobre la qüestió de les despeses del procés.

Resposta al Tribunal de Comptes

En les seves conclusions no vinculants, Spielmann contesta diverses preguntes del Tribunal de Comptes per l’amnistia a les responsabilitats comptables dels líders independentistes pel ‘procés’. La més destacada era sobre el fons del cas, és a dir, si es poden perdonar aquests delictes tenint en compte els interessos financers de la UE.

L’advocat general assegura que aquests actes no afecten els interessos financers de la UE perquè no hi ha «un vincle directe» amb la reducció «actual o potencial» dels ingressos posats a disposició del pressupost de la UE. En les conclusions, Spielmann afirma que «els fons malversats no s’havien de posar a disposició del pressupost de la UE» i que «les parts demandades en el litigi» al TdC «no estaven encarregades de rebre’ls i posar-los a disposició d’aquest pressupost». Per tant, nega cap afectació dels interessos financers de la UE.

El TdC també preguntava sobre aspectes de procediment que imposa la llei d’amnistia per decidir sobre la seva aplicació als casos concrets. Sobre això, Spielmann té algunes objeccions.

En primer lloc, diu que el termini màxim de dos mesos que exigeix la llei per dictar una resolució és «excessivament curt i vinculant, amb la qual cosa pot vulnerar la independència dels tribunals per decidir sobre l’amnistia. Tot i això, Spielmann recorda que el govern espanyol ja va dir que el termini té caràcter «estrictament indicatiu».

En segon lloc, l’advocat general avisa que la llei no preveu la compareixença de l’acusació particular durant el procediment per decidir si s’aplica l’amnistia en el cas del TdC. Per això, alerta que impedir que s’escolti a totes les parts vulnera el dret a la tutela judicial efectiva.

Per últim, Spielmann afirma que és incompatible amb el dret de la UE obligar els tribunals a resoldre i aixecar mesures cautelars abans que el TJUE resolgui les prejudicials que se li han presentat sobre la llei d’amnistia. En aquest sentit, diu que el TdC ha de determinar si la llei es pot interpretar de manera que es garanteixi la «utilitat» de les respostes del TJUE per resoldre.

Resposta a l’Audiència Nacional

En unes conclusions no vinculats a part, l’advocat general també respon les qüestions prejudicials de l’Audiència Nacional, que porta la causa contra els CDR per presumptes delictes de terrorisme.

Spielmann sosté que la llei d’amnistia és compatible amb la directiva europea de lluita contra el terrorisme perquè s’aplica a fets determinats, limitats en el temps i per la seva naturalesa. A més, estableix una «exclusió explicita» dels actes que hagin causat violacions greus dels drets humans, particularment del dret a la vida i a la integritat física. Segons ell, la norma dibuixa una «frontera prou clara» entre les conductes que es poden perdonar i les que no es poden amnistiar per la seva gravetat. En aquest sentit, respecta el principi de seguretat i de confiança legítima.

Avala la legitimitat de la llei d’amnistia

Spielmann ha decidit replicar les crítiques de la Comissió Europea a la legitimitat de la llei d’amnistia, tot i recordar que les prejudicials no tracten sobre això. «Des del meu punt de vista, res permet qualificar la llei d’amnistia d’autoamnistia en aquest cas», afirma.

L’advocat general nega que la llei sigui «un acte unilateral imposat per un poder autoritari» i defensa que és «fruit d’un procediment parlamentari regular tramitat en el si d’un sistema democràtic pluralista». A més, està subjecte al control judicial, recorda.

Pel que fa a l’objectiu de la llei, Spielmann remarca que s’aplica a «un conjunt determinat d’actes, circumscrits en el temps i vinculats a un període de tensió política, sense consideració de la condició pública o privada de les persones interessades. És a dir, «opera impersonalment». Per tant, la llei no busca «protegir un règim polític o als seus representants» de la justícia, sinó «donar resposta a una situació excepcional amb un objectiu declarat de normalització institucional i reconciliació».

Per últim, l’advocat general diu que els beneficiaris de l’amnistia no són «membres o representants del govern», ni del «poder legislatiu que va promoure l’aprovació» de la llei. Així, nega cap «vincle directe entre l’exercici del poder polític i el benefici de la mesura».