Una agressió a metges cada 10 hores

Les agressions a professionals de la Medicina van assolir el 2024 el màxim històric de 847, una cada deu hores, majoritàriament amenaces i coaccions exercides per pacients amb cita a doctores en l’Atenció Primària, àmbit en el qual aquests episodis pugen fins suposar gairebé la meitat del total.

Durant els seus 15 anys de vida, l’Observatori Contra les Agressions de la Organización Médica Colegial (OMC) ha comptabilitzat 8.108 agressions, l’equivalent a tots els col·legiats a Saragossa o Astúries, segons l’informe presentat aquest dilluns amb motiu del Dia Europeu Contra les Agressions a Metges i Professionals Sanitaris, que se celebra cada 12 de març.

Tanmateix, se’n denuncien poques, el 2024 només el 43,5 % de les agressions, «possiblement perquè pensen que la denúncia no servirà per a res», ha assenyalat el president de l’OMC, Tomás Cobo, que ha insistit en la necessitat de fer-ho per aconseguir més condemnes i frenar els agressors reincidents.

A més, Cobo ha apel·lat a iniciar canvis legislatius que contemplin no només el costat punitiu, també un «canvi cultural» per recuperar «l’educació bàsica que s’ha perdut».

«És realment trist que hàgim explicat tan malament que quan comencem als 18 anys, la nostra vocació era ajudar els altres. Sembla que vivim en una societat en la qual el diàleg s’ha deteriorat, l’insult reemplaça a l’argument i el respecte s’ha anat desplaçant per la crispació constant», ha lamentat.

Augmenten cinc punts al sector privat

Segons l’informe desgranat per José María Rodríguez, secretari general de l’OMC, el 2024 les agressions van créixer un 10 % en passar de les 769 a 847, quatre més que el 2022, any fins ara rècord; des que van començar a comunicar-se s’han disparat un 81 %.

La taxa nacional d’agressions per cada 1.000 col·legiats va ser de 2,71; per sobre se situen Ceuta, que presenta la xifra més alta (18,62), seguida d’Extremadura (5,8); Melilla (5,65); Canàries (5,08) i Catalunya (5).

En l’altre extrem, País Basc (0,31), Navarra (0,31), Galícia (1,03) i Aragó (1,28).

Els centres de salut van aglutinar el 47,7 % (quatre punts més) dels casos, encara que en les seues urgències van descendir lleument el 8,2 %; mentrestant, als hospitals van baixar fins el 17,9 %, i en les urgències d’aquests centres es van donar el 9,5 %.

Encara que la immensa majoria (83 %) es van perpetrar en la sanitat pública, en la privada van augmentar cinc punts fins el 17 %. El 95,1 % es van produir en horari i entorn laboral.

El 62,4 % van ser dirigits contra una dona, la qual cosa consolida el perfil femení de l’última dècada, ja que anteriorment la majoria anaven dirigides contra homes.

Per edats, el grup majoritari va ser el de col·legiats entre els 36 i 45 anys (29,9 %), per davant del de 46 a 65 (25,1 %).

El 14 % de les agressions acaba en baixa

El perfil de l’agressor segueix sent el d’un pacient amb cita programada (46,5 %), seguit dels no programats (32 %), acompanyants (19,8%) i desplaçats (1,7 %). Alguna cosa més de la meitat tenen entre 40 i 60 anys i un terç menys de 40.

Les causes assistencials suposen 8 de cada 10 agressions, i el detonant principal torna a ser la discrepància amb l’atenció mèdica rebuda, que descendeix lleugerament al 50,9 %. També són motiu les diferències personals (17,3 %), els informes no conformes a les pretensions i assumptes relacionats amb la incapacitat temporal, (ambdós amb un 11,6 %), i el no receptar el que vol el pacient (8,6 %).

També hi ha causes estructurals no relacionades amb atenció mèdica o qüestions assistencials, que continuen augmentant; la majoritària és el temps en ser atès (65,9 %), seguida d’un mal funcionament del sistema (34,1 %).

El 48 % de les agressions van ser amenaces i coaccions, majoritàriament a dones (65 %). Mentrestant, l’11 % van acabar en lesions físiques, de les quals les dones van ser novament les principals víctimes (71 % davant el 29 % dels homes).

Al contrari, l’assetjament, que va pujar un punt (de l’1 % al 2 %), es va invertir respecte a 2023 i el van patir majoritàriament homes (65 %). El 14 % de totes les agressions va acabar en baixa laboral.