Els espanyols aproven en cultura general

Encara que és difícil establir a què ens referim exactament quan parlem de cultura general, un grup d'investigadors ho intentat posant a prova els coneixements de la població espanyola, que ha passat l'examen amb una puntuació mitjana del 59,9%.

L'estudi ha estat publicat en Behavior Research Methods i l'investigador principal, Jon Andoni Duñabeitia, de la Universitat Nebrija, matisa que aquest és el resultat amb els materials i la plataforma creats per a aquesta recerca.

Hi ha un biaix a priori, que és el dels investigadors a l'hora de seleccionar els materials, unes 1.300 preguntes triades per l'equip «sabent que no tothom anava a encertar-les», indica Duñabeitia, director del Centre de Recerca Nebrija en Cognició.

Les persones que van participar en el test per internet «La gran pregunta» es van enfrontar a 60 qüestions com quin és l'únic país centreamericà sense costa a Carib, en quina gran guerra es basa la trama de «Joc de Trons», qui va ser la primera dona a viatjar a l'espai o quin tipus de problema sofreix algú amb alopècia, optant entre quatre possibles respostes.

Duñabeitia assegura a Efe que «és molt discutible» que existeixi un concepte generalitzat de cultura general.

«El que sí que trobem -destaca- és que hi ha coneixements compartits per un major nombre de persones i altres que són més específics» de gent amb més anys d'educació, millor nivell socioeconòmic o més edat.

Entre juliol i octubre de l'any passat va haver-hi més de 80.000 participacions (es podia repetir totes les vegades que es volgués) i l'equip va triar prop de 50.000 jugadors únics. L'edat mitjana va ser 41,6 anys.

Les preguntes seleccionades abastaven 37 àrees del coneixement i van ser seleccionades perquè ni tothom anava a respondre el mateix, ni tots anaven a fallar o a encertar, eren «capaços de ser diagnòstiques, de trobar a aquells que realment tenen un coneixement major», agrega.

L'equip va aplicar una sèrie d'anàlisis estadístiques i va veure que el nivell socioeconòmic, l'educatiu, l'edat i el gènere de les persones eren factors determinants del seu nivell cultural.

Duñabeitia destaca un resultat que no esperaven. L'increment progressiu del nivell cultural general amb l'edat fins als 50 anys, moment en el qual comença un declivi gradual.

Això no significa que la cultura general empitjori amb els anys. La prova es resolia triant entre quatre opcions, una tasca de resposta múltiple en la qual les persones més majors tenen un pitjor acompliment.

«Existeix un procés de declivi cognitiu en la memòria declarativa, que fa que ens confonguem amb els distractores (les respostes incorrectes). S'han confós amb els paranys que els hem posat».

Els homes van puntuar més que les dones, el que pot ser -explica- un «petit reflex de la història socioeducativa», però a més ells tenen «una tendència més impulsiva a l'hora de respondre, les dones poden arribar a meditar més i, a vegades, en una situació de desconeixement, poden ometre una resposta».

L'estudi també analitza els resultats per comunitats autònomes i van veure que «hi havia una divisió gairebé horitzontal entre el nord i el sud».

Les comunitats que més puntuació obtenien generalment estaven localitzades en el nord i, encara que Duñabeitia assenyala que és «molt difícil» treure conclusions, «sembla que hi ha una certa correlació amb el nivell d'inversió que es fa en educació».

A més això ve matisat amb els resultats de la gran anàlisi que s'ha fet, que assenyala que a major nombre d'anys d'educació superior, millor puntuació en proves de cultura general.

Els resultats de l'estudi permeten dir quins sectors de la població puntuen més baix i «això podria significar que cal fer un actuació pedagògica més directa sobre ells».

L'equip realitzarà ara l'estudi, amb el mateix joc i preguntes, a països com Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica i Holanda.