S'aplana la corba de morts i contagis, però el descens serà llarg

Descendeix el nombre de morts per coronavirus per quart dia consecutiu, encara que continua per sobre dels 600, continua caient el ritme de contagis, que supera per poc el 3%, i disminueix de manera significativa la pressió assistencial als hospitals i en lesUCIs. La corba sembla que s'aplana de manera decidida, però autoritats i experts adverteixen que el descens serà llarg.

En la vintena tercera jornada de l'estat d'alarma s'han comptabilitzat 637 morts, la xifra més baixa des del 24 de març (514), i 313 menys que la del fatídic rècord de 950 del passat dijous, sense perdre de vista que, en aquest moment del desenvolupament de la pandèmia, Espanya és el país amb major percentatge de morts per milió d'habitants.

Les defuncions són sempre un reflex de la incidència de l'epidèmia tres o quatre setmanes enrere,però noels casos diagnosticats, la taxa dels quals ha tornat a reduir-se aquest dilluns fins a caure al 3,2 per cent, sensiblement per sota del 4%, que és com va començar Itàlia la mateixa setmana que ara encara Espanya, sense reduir pràcticament aquest ritme en els set dies següents.

Els contagis cauen a la meitat

Els contagishan baixat en l'última setmana a la meitat i fins al 80 per cent s'ha reduït en aquest mateix període el nombre de persones ateses en les urgències dels hospitals madrilenys, en passar d'unes 2.000 a unes 400, segons dades de la Conselleria de Sanitat.

Paral·lelament, ha caigut per sota d'1 el número reproductiu bàsic (RO) -mitjana de casos secundaris que causa una persona infectada-, excepte a Catalunya i Castella-la Manxa, les comunitats més afectades pel virus després de Madrid, on continua sent lleument més alt, la qual cosa es considera un bon indicador epidemiològic.

Les persones hospitalitzades s'eleven a 60.000 i els pacients que han passat per lesUCIs, malgrat que les dades no són uniformes, sumen 6.931, 70 més que diumenge, i un increment de l'1%, la qual cosa podria esmorteir la situació més crítica d'aquestes unitats prevista a la fi de març per a les dues primeres setmanes d'abril.

Els pacients donats d'alta sumen ja 40.437, gairebé un terç del total d'afectats pel coronavirus.

És possible, no obstant això, que avui es produeixi algun repunt, a causa de l'anomenat «efecte dimarts», pels retards de les notificacions de les comunitats durant el cap de setmana, però d'una comparació directa d'aquest dilluns amb l'anterior es dedueix que les morts han descendit entorn del 22 per cent i els contagis prop d'un 33.

Tendència i vigilància

La doctora María JoséSierra, del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, ha assenyalat, després de la reunió del comitè de gestió tècnica, que les dades confirmen la tendència descendent que s'ha observat des de fa uns dies i que serà important consolidar al llarg d'aquesta setmana.

«Amb tota la prudència amb la qual sempre acollim les dades, aquests continuen confirmant la tendència d'estabilització i alentiment», ha afirmat el ministre de Sanitat, Salvador Illa, qui ha matisat que, malgrat això, «no hem acabat, ni de bon tros, i ara cal abordar la segona etapa, la de doblegar la corba».

Sierraha insistit que en aquests moments la vigilància s'està centrant en els casos més greus d'entre les persones hospitalitzades i també en els professionals sanitaris que, segons ha informat, són ja 19.400 els que han donat positiu al virus (un 14,3 per cent del total d'afectat), dels quals entorn d'un 10 per cent ha estat o està ingressat.

Els sanitaris, així com les persones més vulnerables com els ancians, seran destinataris del milió dels tests de diagnòstic ràpid que ha distribuït a les comunitats autònomes el Govern, que aquest dilluns ha informat que en les últimes tres setmanes ha comprat material sanitari, que inclou proves diagnòstiques, respiradors i equips de protecció, per valor de 845milionsd'euros.

«Desescalada»

La fase d'estabilització i alentiment en la qual insisteix el ministeri de Sanitat està previst que duri fins a finals d'abril, si bé a partir de la setmana vinent es reinicia com a mínim l'activitat econòmica «hibernada» al voltant de la Setmana Santa, la qual cosa obligarà a adoptar alguna de les mesures en les quals s'està treballant, a Espanya i en altres països, per a la fase de transició, coneguda ja com a fase de «desescalada».

Aquesta «desescalada», que estan planificant tots els països mirant-se els uns als altres, haurà de ser, segons els epidemiòlegs, gradual i asimètrica amb patrons que ja comencen a generalitzar-se com l'ús obligatori de màscares o els tests serològics per a determinar l'eventual immunitat de les persones que hagin pogut passar la malaltia sense diagnosticar, sigui amb símptomes lleus o de manera asimptomàtica.

La posada en marxa en les pròximes setmanes d'algunes d'aquestes mesures ha generat polèmica, que avui ha tractat de dissoldre el ministre Illa, en assegurar que no es recomanarà l'ús generalitzat de màscares fins que hi hagi existències suficients i que l'aïllament fora del domicili, en particular en hotels i albergs, per a persones diagnosticades com a lleus o asimptomàtiques seria opcional.

El Govern ja ha comprat 550 milions de màscares que arribaran al llarg d'aquest mes i avui mateix ha anunciat que ha tancat un contracte amb la cooperativaBexenMedical, que forma part de la CorporacióMondragón, per a fabricar 60 milions d'unitats a partir de mitjans d'abril a raó de 2,5 milions a la setmana.

La polèmica sobre les màscares i l'aïllament fora del domicili remet al debat que en les últimes setmanes han mantingut pensadors i divulgadors sobre com afectarà la pandèmia a les nostres vides i a les nostres societats en un futur pròxim, amb l'advertiment generalitzat que «res serà igual» i amb certa preocupació sobre els equilibris entre llibertat i seguretat, privacitat i béns comuns, economia i salut, amb la mirada posada en la pulsió entre l'autoritarisme i el liberalisme, tot això amb elbigdata i les febleses humanes com a teló de fons.