Puigdemont, Comín i Ponsatí es poden presentar a les eleccions europees

Els jutjats contenciós-administratiu número 2, 9 i 21 de Madrid han dictaminat aquest dilluns finalment que l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí es poden presentar a les eleccions europees del pròxim 26 de maig. Una decisió marcada pel criteri expressat aquest diumenge pel Tribunal Suprem i per la línia argumental de la Fiscalia que, en el seus escrits de diumenge i de divendres, respectivament, donaven la raó a la defensa i asseguraven que el veto imposat per la Junta Electoral Central (JEC) vulnerava els drets fonamentals de tots tres. Els jutjats deixen sense efecte ara aquella decisió de la Junta i estableixen en una sentència idèntica que els seus noms es podran inscriure a les paperetes de Lliures per Europa (Junts).

Els jutjats de Madrid han emès una decisió d’acord a la línia marcada pel Suprem, que segons recull la pròpia sentència «ja ha determinat per aquest procés concret que la situació de rebel·lia no impedeix als recorrents presentar-se a les eleccions europees».

En aquest sentit la sentència recull el criteri del Suprem que només es poden excloure les persones que incompleixin les premisses establertes a la Llei Orgànica del Règim Electoral General i entre aquestes no hi figura el fet de trobar-se en rebel·lia.

A més, recullen també a jurisprudència del propi suprem que estableix que cal fer una interpretació de l’ordenament jurídic «en el sentit més favorable a l’exercici dels drets fonamentals d’especial rellevància al procés electoral».

La sentència recorda –com la Fiscalia- que tots tres consten al cens electorals i per tant en el sistema actual són també elegibles. «Està clar que mentre no s’adoptin els acords pels òrgans competents per donar de baixa del padró d’habitants [els tres candidats] ha de mantenir-se la inscripció no només perquè tot ciutadà té dret a ser escoltat en qualsevol procediment que s’afecti, sinó perquè el document oficial acredita l’alta a un municipi».

Per tant, segons la sentència, «cal estimar el recurs en els termes que s’indiquen» i per aquest motiu anul·la l’acord de la JEC perquè «no és conforme a la llei». A més, declara «el dret dels actors a formar part com a candidats del partit Lliures per Europa (Junts) per les eleccions del Parlament Europeu 2019».

Per últim, ordena a la JEC que «dugui a terme la publicació de la candidatura incloent-hi els actors». La decisió s’ha notificat al Ministeri Fiscal, a les defenses de Junts i a la Junta Electoral Central.

La decisió definitiva sobre el cas arriba després d’un periple que es va iniciar el passat dilluns, quan la Junta Electoral Central va decidir –sense unanimitat i amb el vot particular en contra del seu president, de la vicepresidenta i de dos vocals- donar la raó a un recurs que havien presentat PP i Cs i excloure Puigdemont, Comín i Ponsatí de les eleccions europees.

Ho feia primer sense exposar els motius de la seva decisió, i després adduint que Puigdemont, Comín i Ponsatí no són elegibles perquè no resideixen a l’Estat i, a més, no podrien recollir la seva credencial d’eurodiputats.

Tots tres van recórrer aleshores davant els jutjats del contenciós-administratiu de Madrid 2, 9 i 21, adduint que es vulneraven els seus drets al sufragi passiu, i divendres la Fiscalia va presentar un escrit on els donava la raó i criticava l’exclusió per part de la JEC.

El contenciós-administratiu de Madrid va provar aleshores de traslladar el cas al Tribunal Suprem, que es va reunir aquest diumenge i va emetre una resolució en dues direccions: retornava el cas al contenciós i establia, però, que tots tres s’haurien de poder presentar.

Finalment el contenciós ha hagut d’emetre aquest dilluns una resolució d’acord als criteris de la Fiscalia i del Tribunal Suprem favorable a que tots tres es puguin presentar a les llistes per Europa.

Ho han fet també en els termes que proposaven els advocats dels tres polítics exiliats, que reclamen que no només que reconegui a Puigdemont, Comín i Ponsatí el dret a «accedir als càrrecs públics en condicions d’igualtat», sinó també que anul·lés els acords de la Junta que els excloïen i que proclamaven la candidatura sense els seus noms.

A més, la defensa reclamava que es fes marxa enrere a les actuacions fins al moment anterior a l’acord de la JEC i que es publiqui al BOE la llista de Junts incloent-hi els noms de tots tres.