El Govern planteja un pla a quinze anys amb actuacions per protegir el delta de l'Ebre

La reunió entre el departament de Territori i la Taula de Consens del Delta de l'Ebre s'ha celebrat aquest dissabte al migdia, en una trobada on també han assistit alcaldes i entitats ebrenques. En aquest context, la consellera Sílvia Paneque ha compartit els detalls de l'estratègia amb què preveuen protegir el Delta. Concretament, es tracta d'un full de ruta per als pròxims quinze anys, començant amb els primers passos aquest 2026.

Els àmbits d'actuació d'aquest pla són les platges frontals del Delta, la protecció frontal rere platja i els camins de guarda de badies, basses i riu. En el cas de les platges frontals del Delta, es preveu una aportació progressiva de sorra a través del sistema de draga a les zones de Bascos-Riumar, Buda-Migjorn i Trabucador. Alhora, es proposa un estudi previ per conèixer les capacitats reals d'extracció de sediments a la zona de la punta del Fangar i la Punta de la Banya. Segons ha detallat Paneque, els dos primers anys del pla es destinaran a fer les tramitacions i licitacions de les actuacions, que podrien començar l'any 2028.

Pel que fa a la protecció frontal rere platja, les actuacions se centrarien a afavorir la zona dunar i una de transició dunar per evitar la inundació dels arrossars en cas de llevantades. Així, es preveu construir una guarda rígida d'uns dos metres d'alçada per damunt del nivell del mar.

Els camins de guarda, inclosos en el full de ruta

En paral·lel, es treballarà en els camins de guarda de les badies per garantir que els camps d'arrossos de la zona no s'inundin amb aigua marina en cas de pluges. Per això, es planteja consolidar la línia de costa, a més de construir camins i elevar-ne els existents. En relació amb els camins de guarda de les basses, es treballarà per millorar-ne la integritat, entre altres actuacions. Finalment, en el cas de les guardes de riu s'assegurarà una cota suficient per compensar la pujada prevista del nivell del mar i es planteja la construcció d'una guarda rígida transitable entre Deltebre i Sant Jaume. Actualment, s'està treballant en la fase de disseny d'aquests projectes.

La consellera ha explicat que actualment ja estan acabades les dues primeres fases de la construcció dels quinze quilòmetres de la guarda dels Alfacs i ja s'està treballant en la redacció de la tercera fase per valor de 8 milions d'euros per convertir tot el traçat, des de la Ràpita al Trabucador, en un carril bici. La intenció és licitar l'obra enguany per poder començar els primers treballs el 2027. Al mateix temps, s'està redactant el projecte de la primera fase de la guarda del Fangar, que suposarà una inversió de 2,6 milions d'euros, i s'està treballant en el disseny de la segona fase.

Segons la titular de Territori, el pla també comptarà amb el suport econòmic del Ministeri, el qual s'espera que aporti 40 dels 42 milions d'euros previstos per a les actuacions. Alhora, s'està treballant amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en un estudi relacionat amb el moviment de sorra. En un estudi previ, es comptabilitzen en 6 milions els metres cúbics d'arena que es podran mobilitzar.

La Taula de Consens del Delta ho valora positivament

Es tracta d'una dada que segons el portaveu de la Taula de Consens del Delta de l'Ebre Xavi Curto, caldrà acabar d'afinar. Amb tot, des de l'organisme valoren positivament la trobada perquè a parer seu, "denota que es va avançant" respecte anys enrere. En aquest sentit, s'han mostrat "esperançats" si bé ha assenyalat que hi ha qüestions com els volums de sorra que s'han de traslladar que s'haurà de "polir".

Curto també ha subratllat que el pla treballa a quinze anys vista i ha recordat al departament la problemàtica que sofreix el Delta quan hi ha temporals i llevantades. "Hem demanat que mentre no acabem d'arribar als acords finalistes sobre solucions estructurals, hem d'establir uns mecanismes d'actuació molt més àgils. És a dir, que es pugui actuar d'urgència i que el finançament d'aquestes actuacions correspongui a les administracions que ens representen a tots, no només a algunes institucions com els ajuntaments o les comunitats de torn", ha indicat.