El món casteller tanca el 2025 amb 514 sinistres, la xifra més alta d'una temporada sense concurs

El 2025 s'ha tancat amb un total de 514 sinistres en el món casteller, segons l'informe de sinistralitat que ha presentat la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC). És la tercera temprada, des que hi ha registres, amb més accidents, darrere de 2018 i 2024. La diferència és que aquells eren anys de Concurs. 

Entre els anys sense concurs, les dades de 2025 són un 24,5% superiors a les del segon any amb més accidents (413, el 2019). Per estructures, els castells que sumen més sinistres i també més lesions potencialment greus són els castells de vuit. Això es deu a l'evolució de les colles de set, que han fet més castells de vuit per primera vegada, segons detalla el vicepresident de la CCCC, Miquel Torregrossa.

Amb tot, Torregrossa ha recordat que l'activitat castellera és «segura». De fet, es declara un sinistre per cada 30,9 castells que es porten a plaça: «Cauen pocs castells i que es produeixen poques lesions potencialment greus, però hem de ser molt curosos en intentar que aquestes caigudes i aquestes lesions siguin les mínimes possibles».

En el detall de la sinistralitat per estructures, els castells de vuit són els que registren més sinistres, el 23,8%. Segueixen molt de prop els castells de gamma extra. Són el 23,2%. Això passa «per la seva dificultat i la seva magnitud», ha apuntat Torregrossa. Els castells nets (19,7%) i els castells de set (15,7%) són els altres amb més sinistralitat acumulada.

Pel que fa a la localització de les lesions, la majoria es concentren a les extremitats, la columna vertebral i el cap. La pinya (44%) i el tronc (34%) són els membres de les colles que pateixen més lesions. D'altra banda, el pom de dalt concentra el 16% de les lesions fruit de les caigudes.

Les lesions potencialment greus també són majoritàries en els castells de vuit, el 42,9%, mentre que els castells de gamma extra, tot i les caigudes, només acumulen el 14% de les lesions potencialment greus. Les que afecten el cap segueixen sent les més freqüents (82%).

Nou casc i màscara facial

En aquest sentit, la trobada també ha abordat el projecte del nou casc casteller que la CCCC impulsa amb l'assessorament de Sant Joan de Déu. El nou casc pretén millorar la protecció de la canalla amb una optimització de talles i preveu incorporar també un protector facial per ampliar la protecció en zones sensibles com front, nas i pòmuls.

La responsable de l'àrea mèdica i de salut de la CCCC, Sílvia Simó, ha detallat que malgrat que el casc actual és «molt efectiu» i ha permès baixar «radicalment» la sinistralitat al pom de dalt, s'havia detectat que aquestes zones de la cara «no quedaven ben protegides». La previsió és presentar els primers prototips a la tardor.