Óscar Puente: «El mur de Gelida era responsabilitat de Carreteres i havia rebut tres inspeccions»

El ministre de Transports, Óscar Puente, ha aclarit que el mur que va caure i va provocar l’accident de Gelida era responsabilitat de la Direcció General de Carreteres «com a element associat» a la xarxa des del novembre del 2021, quan va expirar la concessió de l’autopista AP-7. Segons el ministre, a partir d’aquesta data el mur ha rebut dues inspeccions bàsiques el maig del 2023 i l’agost del 2024, i una inspecció «de nivell superior» el febrer del 2025. En aquestes inspeccions, ha afegit, no es va detectar «cap incidència significativa que denoti cap risc».

Puente ha fet l’aclariment després que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, li hagi retret que fins ara no hagi determinat la titularitat del mur. Des del moment de l’accident i fins aquest divendres, el Ministeri havia apuntat que encara no sabia si corresponia a Adif o bé a Carreteres.

Ha fet l’aclariment durant la roda de premsa que ha ofert al Ministeri per defensar les actuacions d’inspecció d’Adif al tram on es va produir l’accident d’Adamuz. Puente ha volgut respondre una a una totes les preguntes que li ha llançat Feijóo, a qui ha acusat de donar per bons alguns «bulos».

Segons Puente, en els últims set mesos, Adif va fer 12 proves de tota mena al tram de l’accident d’Adamuz. En aquest cas, tampoc es va registrar cap incidència que tingués res a veure amb vibracions ni amb cap possible trencament de la via.

En aquest sentit, el ministre ha fet seves les tesis de l’informe de la comissió d’investigació que estableix com a principal hipòtesi que la via ja estava fracturada abans que passés el tren Iryo.

Segons Puente, l’últim tren que va passar abans, el de les 19.09 h, va registrar valors d’inestabilitat que superaven el comportament normal, però no van arribar als nivells «d’avís» o d’emergència programats perquè saltés el sistema.

En tot cas, ha apuntat que la ruptura no va ser completa fins poc abans que passés el tren, perquè si no el sistema hagués detectat que no hi havia contacte.

«El tren Iryo és un tren pesat, i si a la via hi havia una petita deficiència que produïa aquesta marca a les rodes, es notava més als vehicles més pesants que podien fer baixar més el carril», ha explicat.