La Generalitat documenta un miler de fosses de la Guerra Civil i el franquisme i recupera 1.023 cossos

La Generalitat ha documentat des de principis de segle un miler de fosses amb persones mortes durant la guerra civil i els primers anys del franquisme, però només n'ha excavat 137, gràcies sobretot al primer pla de fosses del 2017. En aquestes fosses s'han recuperat un miler de cossos, dels quals només se n'han identificat plenament amb l'ADN, 34. 

De fet, hi ha més de 8.000 persones inscrites al cens de desapareguts per part dels seus familiars. En una entrevista amb l'ACN, el director general de Memòria Democràtica, Francesc Xavier Menéndez, admet que no es va tan ràpid com es voldria, però es prioritza identificar plenament els cossos i dignificar els que segueixin anònims, i recorda que les excavacions van començar a fer-se molt tard.

Coincidint amb els 50 anys de la mort de Franco, Menéndez admet que les polítiques de memòria democràtica van començar «tard» i això ha perjudicat la localització i identificació de fosses i cadàvers. També ho admet un dels tècnics de la Direcció General de Memòria Democràtica, Juli Cuéllar, entrevistat també per l'ACN. Explica que fa uns 25 anys es pensava que en pocs anys es podrien obrir totes les fosses i identificar-ne plenament els cossos. La realitat científica no ho ha permès.

Una de les primeres fosses de la Guerra Civil oberta a tot l'Estat de manera formal i amb criteris científics va ser la de Priaranza del Bierzo (Lleó), l'any 2000, o sigui quan ja havien passat 25 anys de la mort de Franco. A Catalunya, les primeres que es van obrir mitjançant protocols científics estandarditzats van ser l'any 2004, però no va ser fins al 2017 que es va aprovar el primer pla de fosses. 

Per això, Menéndez admet que les polítiques de reobertura de fosses són «relativament recents, perquè la democràcia s'hi va posar tard». Tot i això, assegura que a Catalunya s'està fent una bona feina, metòdica i continuada, sense parar, esperant que el transcurs del temps no dificulti encara més la identificació de víctimes i familiars i que les noves tècniques científiques permetin majors avenços.

Cuéllar fa també un balanç «positiu, però clarament insuficient», perquè «s'ha donat resposta a molts familiars, però s'està treballant amb el temps en contra i això desespera». Així, explica que quan més allunyat és el parentiu, més difícil és establir el contacte amb la família i després el vincle genètic per identificar indubtablement unes restes òssies. El temps també joga en contra de la localització de fosses fora dels cementiris, perquè alguns terrenys poden ser remoguts per obres. Per això, aquestes són les prioritàries.

Durant els primers anys es pensava que l'obertura de fosses i la identificació dels cadàvers seria ràpida i es podria acabar la feina en pocs anys, ja que el 2003 es tenien unes 17 fosses identificades. Amb el temps, s'ha vist que això no és així. Ja s'han documentat 1.005 fosses, la meitat en cementiris, i Menéndez no s'atreveix a posar un calendari de possible finalització. En total s'han excavat 137 fosses, 25 del 1999 al 2017 i 112 des d'aleshores, quan es va aprovar el primer pla de fosses.

Menéndez assegura que la Generalitat gasta més d'un milió d'euros anuals en excavació de fosses, i que més diners podrien accelerar una mica la feina, però no gaire més, perquè igualment caldria primer descobrir la ubicació exacta i documentar-les. El director general explica que el Govern rep una subvenció del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica i tem que si el govern espanyol passa a mans de PP i Vox hi pugui haver retallades en aquest àmbit.

La Generalitat no classifica les fosses segons el bàndol dels contendents, sinó pel grau de probabilitat de trobar-la allà on se sospita, si estan dins o fora d'un cementiri, si estan o no dignificades i per la tipologia de les víctimes associades. Cal tenir en compte que en una mateixa fossa s'hi poden trobar diferents tipologies d’inhumacions: víctimes de bombardeigs, de la rereguarda republicana, soldats republicans o soldats franquistes, entre altres. 

Per tant, els experts no troben sentit a classificar les fosses per bàndol, i la Generalitat mai ha fet cap discriminació segons les fosses fossin d'uns contendents o altres. Sí que hi ha quatre fosses en dos cementiris i a l'exterior de dos cementiris més on s'hi han trobat soldats franquistes. A més, al cementiri de Montcada i Reixac (Vallès Occidental) fa poques setmanes també es va dignificar un espai per a les víctimes executades a la rereguarda republicana.

De fet, en algunes fosses s'han trobat soldats franquistes amb xapes amb un número identificatiu, però no s'han pogut vincular a una identitat concreta perquè no consten en cap cens ni arxiu estatal.

Cuéllar explica que la tasca prioritària és recuperar les restes òssies que es trobin a la superfície, perquè són les que es poden fer més malbé. A continuació hi ha les fosses fora de cementiris, de trinxeres, de la rereguarda o d'hospitals de campanya. Als cementiris també hi ha fosses, i aquestes són les més fàcils de documentar i localitzar, però també tenen complicacions.

Cens de desapareguts

Al cens de persones desaparegudes hi ha 8.158 inscrits, el 67,5% dels quals, 5.502, són soldats: 4.751 de l'exèrcit republicà, 222 de l'exèrcit franquista i 527 sense especificar el bàndol. La resta de desapareguts, 2.656 (32,5%), són civils o persones de qui es desconeix la seva condició.

En total s'han recuperat 1.023 cadàvers, dels quals només se n'han identificat científicament 34, set dels quals abans de l'any 2017 i 27 des d'aleshores. En uns 700 casos, tot i que les proves genètiques no han permès identificar amb certesa el cos, sí que s'ha pogut determinar per altres vies documentals el lloc i circumstàncies de la mort d'aquella persona i fins i tot el lloc on va ser enterrada.

Quan els familiars d'un desaparegut durant la Guerra Civil l'inscriuen al cens, se'ls demana que proporcionin el màxim d'informació sobre aquella persona, i també se'ls envia un kit per extreure ADN, que s'analitza al laboratori de l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona. Aquestes dades es guarden per si més endavant apareixen restes òssies que puguin ser del seu parent. Per això, la Direcció General de Memòria fa una crida a tots els familiars de persones mortes durant la Guerra Civil que no han estat localitzades perquè aportin el seu ADN per poder facilitar la possible identificació.

Menéndez explica que en algun cas, els familiars no eren conscients de tenir un parent més o menys proper enterrat en una fossa i que, en descobrir-ho, van tenir un sentiment molt positiu.

Base de dades estatal

El director general creu que tot això no només ho ha de fer Catalunya i alguna altra autonomia, sinó que és el govern espanyol qui ha de fer una base de dades estatal, cosa que està en tramitació, segons ell, així com un mapa digitalitzat de les fosses a tot l'estat.

En aquest sentit, Cuéllar recorda que els soldats es van moure per diversos territoris, i que també els seus familiars ho van fer en les dècades posteriors. Per això, hi poden haver soldats catalans enterrats en fosses en altres llocs d'Espanya i soldats d'altres llocs enterrats a Catalunya sense que ho sàpiguen els familiars respectius, que, alhora, poden viure en una tercera comunitat. De fet, la Generalitat no té informació fiable sobre catalans enterrats fora de Catalunya, perquè cal millorar i completar els camps de la base de dades que informen del lloc de la desaparició. En canvi, el Govern sí que té constància de 1.449 persones de fora de Catalunya que figuren com a sol·licitants de casos inscrits al cens de persones desaparegudes.

Justament, al front de l'Aragó les batalles van durar molts mesos i les unitats dels dos exèrcits van avançar i retrocedir amb certa freqüència. Tot i que el govern de l'Aragó, del PP amb el suport de Vox, ha modificat la seva llei de memòria democràtica, anomenada «llei de concòrdia», per revertir alguns avenços, Menéndez especifica que el que més ha canviat és el reconeixement a les víctimes i la dignificació d'espais, però no pas la política de reobertura de fosses, que segueix activa per tal de reconfortar les famílies.

De fet, Cuéllar calcula que un 10% dels casos inscrits al cens de persones desaparegudes podrien ser enterrats en aquella àrea, la segona més important després del front de l'Ebre, i amb xifres similars al front del Segre. No hi ha un conveni específic amb el govern aragonès, però sí que hi ha certa col·laboració, i potser en el futur n'hi ha més, diuen tant Cuéllar com Menéndez.

La Generalitat sí que té convenis amb Navarra i Balears per identificar víctimes catalanes en aquells territoris o víctimes d'aquests territoris a Catalunya. El tècnic de la Direcció General de Memòria Democràtica, a més, assegura que la Generalitat durant molt de temps ha fet una tasca de «suplència» d'altres administracions, com la de l'Estat, ja que molts familiars de desapareguts durant la guerra civil de la resta d'Espanya s'han dirigit al Govern per esbrinar si el seu parent estava enterrat a Catalunya. 

Fins i tot hi ha un programa específic per als membres de les Brigades Internacionals desplaçats a l'Estat. Des del 2022 s'han pogut documentar 872 noms de brigadistes que podrien estar enterrats a Catalunya.