El Govern reforça una xarxa de grups de conversa en català que aspira a atendre 2.400 persones

Política Lingüística reforçarà amb 150.000 euros el projecte «Xerrem junts» de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL). D’acord amb el Pla Nacional per la Llengua d’incrementar l’oferta de formació de llengua catalana, amb aquesta mesura es vol crear més d’una seixantena de grups– arribant pràcticament als 300 – i atendre unes 2.400 persones. El «Xerrem Junts» reuneix futurs parlants, segons el seu nivell. Des d’aquelles persones que parteixen d’un desconeixement absolut del català, les que tenen prou comprensió, però no el parlen i aquelles que els falta fluïdesa. Per una de les participants, Rocío Ríos, encara que l’escriptura «és el més difícil», millorar el català és indispensable per poder-se «integrar».

Amb l’aportació econòmica, el Govern es proposa garantir l’expansió del model del projecte «Xerrem junts» de la CAL amb la coordinació i el seguiment dels grups de conversa. Es tracta d’un projecte que promou espais de trobada i de comunicació de persones adultes en català. Amb un caràcter no formal, persones que aprenen la llengua es troben simultàniament cada setmana amb voluntaris catalanoparlants per practicar la parla.

Aquesta trobada setmanal facilita als assistents parlar en català i de rebre les ajudes que els calgui per part de les persones dinamitzadores per fer-ho amb eficàcia i correcció. Des de la seva creació el 2007, «Xerrem junts» acumula expertesa amb una metodologia, formació i materials experimentats, elaborats de manera autònoma i fàcilment adaptables a diferents entorns socials.

Actualment, la CAL impulsa arreu de Catalunya 230 grups de conversa amb gran diversitat d’àmbits socials, en zones urbanes i rurals i en modalitat presencial i en línia. En general, els participants habituals del programa solen ser persones que viuen en zones amb baix nivell d’ús del català que no accedeixen a l’educació formal i volen un entorn per practicar-lo.

Per adaptar-se a la situació de cada participant, el programa ofereix tres nivells amb els seus corresponents materials pedagògics. El primer és «Junts», per aquelles persones que pateixen un desconeixement absolut del català i, en algunes ocasions, també del castellà. «Junts avançat», per aquells que tenen prou comprensió, però no l’han parlat mai i «Xerrem» per aquells individus que el parlen, però encara tenen mancances de fluïdesa o de bagatge lingüístic.

Conjurats per la integració

Amb l’arribada de les vacances d’estiu, la seu de la CAL al carrer Olzinelles de Barcelona es prepara per acomiadar el curs amb la vintena de persones que segueix la darrera sessió. Els guies de conversa, les persones voluntàries de l’entitat, s’asseuen a les taules amb tota mena de materials al voltant de les tradicions catalanes, l’organització de la societat o les diferents maneres de saludar en català. Conscients que la conjugació dels verbs és un dels aspectes que preocupa més als participants, els guies de conversa ajuden els alumnes i els corregeixen. La majoria de participants s’adreça a aquestes classes de conversa per poder-se «integrar» millor a la societat catalana. «He vingut amb molts ànims d’integrar-me a la societat espanyola i catalana», ha explicat la Rocío Ríos, originària del Perú.

Les últimes setmanes han centrat els esforços a conjugar els verbs catalans i reforçar la lectura. «L’escriptura és el més difícil perquè la lectura la puc combinar una mica amb el castellà», ha reconegut Ríos.

D'ençà que va arribar de Mèxic, en Gerónimo García va decidir aprendre a parlar català «com una eina per comunicar-me amb la resta». «El més difícil són els verbs, la conjugació és una mica difícil. Però l’únic que he de fer és practicar-ho tant com puc», ha afirmat. «Aprendre català pot ser una mica difícil, però depèn de la voluntat de cadascú. A mi m’agraden molt les llengües i tinc certa facilitat per aprendre’n», ha sostingut.

L’Encaración Evina ha explicat que en aquestes sessions de conversa els han ensenyat a parlar en català, la història de Barcelona i a moure’s per la societat catalana. «El més complicat és parlar. Un pot llegir i escoltar, però parlar és el més difícil», ha assegurat Evina. Després d’haver-se instal·lat a Catalunya en marxar de Guinea Equatorial, Evina vol aprendre en català «per integrar-se a la ciutat». «Quan arribes a un país que no és el teu, el primer és integrar-se a la societat. Per això estic aprenent a parlar en català», ha recordat.

«Ensenyant s’aprèn molt»

Rosa Soldevila és una de les voluntàries de la CAL que al llarg del curs ha fet de guia de conversa. «Sempre dic que ensenyant s’aprèn molt perquè jo n’aprenc molt d’ells. Jo intento donar-los la meva cultura i ells m’expliquen la seva. És un enriquiment comú», ha defensat Soldevila.

Si bé cada nivell té material pedagògic propi, sovint cal fer volar la imaginació i improvisar els continguts. «Tinc un grup amb persones de l’Afganistan i el Iemen. La interacció és difícil perquè tenen idiomes molt diferents amb un alfabet diferent del llatí», ha explicat. «És engrescador, però t’has de posar a la seva pell. Ho afrontem perquè ells estan molt implicats», ha constatat la voluntària.

El grup de persones que Soldevila acompanya són individus que no tenen cap coneixement de català i, pràcticament tampoc de castellà. «Els ensenyem el més bàsic. Les salutacions i el menjar, i a poc a poc anem incorporant coses noves», ha detallat. «Com que tenim dificultat per entendre’ns acostumem a fer molta mímica i els donem elements que cridin molt l’atenció», ha concretat.

Soldevila ha lamentat, però, que quan els participants dels grups de conversa surten al carrer «ningú» els parla en català perquè els veuen «diferents». Una situació que no ajuda els nous parlants a millorar el seu domini lingüístic.

Apostar per «totes les vies» per aprendre català

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha explicat que davant d’un moment en què creix la demanda de llengua catalana perquè hi ha «molta gent que vol aprendre-la», s’aposta per «totes les vies possibles per facilitar l’aprenentatge del català». Per això, l’executiu incrementa els recursos per fer català al Consorci per la Normalització Lingüística, a les escoles d’adults i a les entitats. «Treballem amb les entitats perquè la societat civil és molt potent a l'hora de crear lligams amb la gent que està arribant i a l'hora de facilitar-los l'entrada a la llengua catalana. Totes les vies són útils, totes les vies són bones per incrementar l'accés a la llengua», ha assegurat el conseller en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN).

Vila ha subratllat que la mesura persegueix un dels objectius del Pla Nacional per la Llengua d’aconseguir 100.000 usuaris nous de la llengua cada any. «Això demana una mobilització de totes les administracions, de la societat civil i també dels particulars, perquè la manera d'aprendre la llengua és practicar-la.», ha argumentat.

En aquest sentit, ha insistit que la ciutadania ha d’ajudar als nous parlants i no «bloquejar-los la possibilitat d’aprendre català». «La millor manera per aprendre una llengua és el que estem fent aquí, justament, trobar persones que conversen amb tu en català. I de mica en mica, es van aprenent primer les primeres paraules, després les primeres construccions, i s'acaba parlant la llengua cada vegada amb més fluïdesa», ha afirmat.

Després de participar de la darrera sessió abans de vacances dels grups de conversa de la CAL, el conseller ha celebrat haver vist persones que feia «un parell de mesos» que havien arribat a Catalunya i que ja deien «les primeres paraules en català». «També hi ha gent amb qui ja he pogut tenir una conversa en català tranquil·lament», ha celebrat. «Fins i tot he trobat gent que ja havia assumit el repte de passar uns quants dies parlant només en català i n'hem estat parlant de la seva experiència», ha afegit.