Societat
Un de cada quatre incendis forestals a Catalunya entre 2013 i 2023 van ser intencionats
Les negligències continuen sent la principal causa d'incendis provocats per l'acció humana, mentre els Agents Rurals reforcen la investigació amb l'ajuda de gossos ensinistrats per detectar productes acceleradors
Zona afectada per l'incendi de Paüls.
Un 25,2 % dels incendis forestals que va patir Catalunya entre 2013 i 2023 van ser intencionats, la segona causa de més pes entre els focs que van tenir origen en l'acció humana, ja que la primera són les negligències.
Així ho ha revelat aquest divendres el subinspector en cap de l'àrea de Grups de Suport del Cos d'Agents Rurals i especialista en investigació d'incendis, Quico Rivera, en una atenció als mitjans en un bosc de Viladecans que, el passat 21 de juliol, va patir un foc encara en investigació judicial.
Aquest forma part dels 499 incendis en què Bombers de la Generalitat ha actuat durant el mes de juliol a Catalunya, entre els quals destaquen el que va afectar la comarca lleidatana de La Segarra i el de la població de Paüls.
Els focs que entre 2013 i 2023 van tenir el seu origen en l'acció humana van representar al voltant del 90 % dels casos: un 36,1 % van ser fruit d'una negligència; un 13 %, per accidents; un 15 %, per altres causes, i un 25,2 %, intencionats.
«Algun any, pot haver-hi episodis concrets en què pot pujar la intencionalitat, però al final, en el transcurs dels anys, les estadístiques es mantenen força», postil·la Rivera.
Negligències fruit de «fets habituals»
Dins de la carpeta de les negligències, la causa més freqüent d'inici d'un incendi, l'agent ha destacat l'ús sense autorització d'eines que poden generar espurnes -com radials- a prop de terrenys forestals o cremes agrícoles sense seguir la normativa.
«Són activitats humanes força habituals», ha detallat Rivera.
Ha assegurat que, si bé la població de Catalunya ha augmentat en els últims anys, el percentatge d'aquest tipus de causes s'ha mantingut estable, cosa que denota la importància de les campanyes de sensibilització i de l'augment de la capacitat d'extinció dels focs.
«També hi ha gent que ha vingut d'altres països, amb altres costums que allà són legals», ha postil·lat Rivera, que ha exemplificat: «Aquí ja tenim interioritzat que cuinar carn al camp està prohibit a l'estiu, a base de molts anys, perquè nosaltres, abans, també ho fèiem».
L'«ajuda inestimable» del Grup Caní
La tasca dels Agents Rurals se situa al terreny on ha començat el foc, per conèixer-ne les causes: es delimita la zona gràcies als indicadors que ha deixat el pas del foc i s'estructuren unes quadrícules d'investigació, anomenats carrils, per examinar el sòl a la cerca d'indicis.
Quan no apareix una causa amb claredat o les troballes apunten cap a la intencionalitat, els agents compten amb l'«ajuda inestimable» de dos gossos del Grup Especial Caní, que han estat ensinistrats per detectar productes acceleradors del foc i actuen en uns 20 incendis cada estiu.
Una vegada els gossos detecten una substància, s'agafa una mostra del sòl, es mesura la quantitat de gasos que emet i s'envia a un laboratori, per aclarir quin producte és en concret.
«Són els nostres ulls, ens ajuden a veure allò al que no arribem», ha afirmat el subinspector i cap de l'Àrea de Grups Especials, Lluís Pallarès, que ha destacat l'«avanç» que ha viscut el cos d'Agents Rurals en matèria d'incendis intencionats amb la incorporació dels efectius canins.