Acord de finançament entre Govern i Estat sense concretar i retard en Rodalies: balanç d'un any d'investidura

El 8 d'agost farà un any que Salvador Illa va ser investit president de la Generalitat gràcies als vots d'ERC i Comuns a canvi d'acords signats. Uns documents que estableixen compromisos i calendaris. Dotze mesos després s'ha produït un acord entre Govern i Estat sobre el finançament singular sense concrecions; s'han presentat amb mig any de retard els estatuts de la nova operadora de Renfe en el marc del traspàs; el president Illa ha presentat una proposta per ampliar l'aeroport del Prat que no té el suport d'ERC i Comuns; i s'han impulsat la majoria de lleis promeses. 

Tot plegat, en un primer any de legislatura sense pressupostos i amb acords per fascicles amb els socis per poder incorporar 4.000 milions d'euros als comptes prorrogats. 

Finançament sense calendari i amb l'ordinalitat en l'aire

El finançament singular va ser la principal baula de l'acord entre PSC i ERC que va permetre, ara fa un any, la investidura d'Illa. El document estableix que la Comissió Bilateral entre Generalitat i Estat havia de «formalitzar» en el primer semestre del 2025 el pacte que havien arribat els dos partits per modificar el sistema de finançament vigent des del 2009. Així doncs, la Comissió Bilateral del 14 de juliol es va celebrar amb un breu retard de 15 dies.

L'acord d'investidura entre PSC i ERC també diu que el 2025 caldrà impulsar els acords de la Bilateral «a través de les modificacions legislatives necessàries» i fa referència a la LOFCA, la Llei de finançament de les comunitats autònomes i la Llei de cessió de tributs a Catalunya. De moment, però, no s'ha fixat cap full de ruta ni calendari sobre els canvis legislatius que s'han de produir per aplicar el finançament singular.

D'altra banda, el pacte d'investidura estableix que el primer tribut en què s'avançarà per aplicar el nou model de finançament serà l'IRPF i concreta que «es prendran els acords corresponents per assegurar la seva execució al llarg de l'any 2026». Des del Govern, però, han admès que l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) no està preparada per gestionar aquest impost l'any que ve. L'acord entre Generalitat i Estat de la Comissió Bilateral no fixa cap calendari per a l'IRPF i només diu que l'ATC anirà assumint la gestió d'impostos de manera progressiva i compartida amb l'Estat.

Per la seva banda, el Govern ha creat recentment el Comissionat i el Consell Assessor per desplegar la hisenda catalana amb l'objectiu de preparar-la per poder anar assumint la gestió d'impostos. Cal ampliar la plantilla però també una nova plataforma tecnològica i formació del personal.

L'altra pedra angular del finançament singular, que té com a objectiu que la Generalitat gestioni tots els impostos suportats a Catalunya, és l'anomenat principi d'ordinalitat. És a dir, que després d'aportar a la caixa comuna de la solidaritat Catalunya no perdi posicions en renda per càpita.

L'acord d'investidura amb ERC diu que «la solidaritat ha d'estar limitada pel principi d'ordinalitat». A l'hora de traslladar aquesta qüestió al pacte entre governs hi ha hagut discrepàncies en les interpretacions. I és que apareix només a la part del preàmbul del document de la Bilateral i no a la part pròpia dels acords amb el redactat següent: «Catalunya considera que l'aportació a la solidaritat ha de ser calculada, de manera transparent, amb criteris objectius i és condició necessària que la seva aplicació no pot desvirtuar l'ordinalitat en el resultat final». 

El govern d'Illa creu que, d'aquesta manera, el principi d'ordinalitat queda «garantit i protegit» encara que només aparegui al preàmbul, mentre que l'executiu de Pedro Sánchez diu que, de moment, és un plantejament de la Generalitat i situa aquesta qüestió en el marc del debat amb el conjunt de les comunitats autònomes.

Tot i la falta de concrecions, el Govern ha celebrat que l'acord de la Bilateral sobre el finançament «singular i generalitzable» suposa un «canvi de paradigma» i remarca que, per primera vegada en molts anys, hi ha un acord entre governs.

Per la seva banda, ERC avisa que l'ordinalitat és «innegociable» i lamenta la manca de concrecions de la Bilateral. En aquest sentit, els republicans avisen que no negociaran els nous comptes de la Generalitat ni de la Moncloa si no es compleixen abans els pactes d'investidura.

Encara no s'ha entrat a negociar sobre les grans xifres del finançament singular. És a dir, d'una banda, l'import que la Generalitat hauria de pagar a l'Estat pels serveis prestats i, d'altra banda, l'aportació de Catalunya a la solidaritat amb la resta de comunitats autònomes. 

El Govern diu que està a l'espera que l'Estat digui quants recursos posarà de més al nou sistema de finançament i al setembre està previst que es faci públic l'informe dels experts que ha de definir com es calcula la solidaritat.

Les bases de la nova operadora de Renfe

El Govern va incomplir el termini fixat per al 31 de desembre del 2024 per presentar l'esborrany dels estatuts de la nova empresa operadora de Renfe, que estableix l'acord d'investidura amb ERC. Fins al 19 de juny Generalitat i Estat no van presentar les bases per constituir l'empresa mixta, que començarà a funcionar a partir del gener del 2026.

La nova societat serà propietat de Renfe en un 50,1% i de la Generalitat en un 49,9% per garantir el dret de mobilitat dels treballadors. La Generalitat tindrà l'última paraula sobre la gestió de l'empresa, perquè nomenarà cinc dels nou membres del consell d'administració, inclòs el president, que tindrà el vot de qualitat. 

Així i tot, les decisions estratègiques s'hauran de prendre per majoria qualificada i, per tant, requeriran el vistiplau de totes dues parts. Hi ha el compromís que el Consell de Ministres aprovi els estatuts de la nova empresa abans que acabi el juliol, per tant, s'apunta que es podria formalitzar dimarts que ve.

Segons el pacte d'investidura entre PSC i ERC, l'objectiu era constituir la nova operadora entre 2024 i 2025, i fer el traspàs de les primeres infraestructures durant el 2025. També estableix que abans d'acabar el 2024, a banda de presentar l'esborrany dels estatuts, s'havia de transferir el dèficit d'explotació de Renfe del 2023 i completar l'estudi de les infraestructures a transferir.

El 17 de desembre del 2024, el Consell de Ministres va aprovar la transferència a la Generalitat dels primers 283 milions pel dèficit d'explotació de Renfe tal com va acordar també a la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Financers Estat-Generalitat del juliol anterior, encara amb el govern de Pere Aragonès. I pel que fa a l'estudi de les infraestructures a transferir, en el marc de la Comissió Bilateral d'Infraestructures del febrer, Generalitat i l'Estat es va fixar un termini màxim de tres mesos per a fer l'inventari del tram de l'R1 que es traspassarà.

L'aeroport del Prat, sense acord amb els socis

Socialistes i republicans van acordar, en el marc de la investidura, les línies generals per a la «millora» de l'aeroport del Prat però sense establir calendaris ni concretar cap proposta. L'acord es limita a definir un «nou model de gestió català aeroportuari» perquè el Prat «guanyi capacitat amb noves connexions intercontinentals». Al mateix temps, afegeix que el sistema aeroportuari català ha de contribuir a la reducció d'emissions i que l'impuls de l'aeroport del Prat «ha de respectar la biodiversitat» i «posar en valor els espais protegits Xarxa Natura 2000».

Precisament, la llacuna de la Ricarda és un espai que forma part de la Xarxa Natura 2000 i ERC ha rebutjat fins ara que una ampliació de l'aeroport afecti aquesta zona. Finalment, l'acord d'investidura estableix que el Govern sigui un «actor determinant en la presa de decisions estratègiques» del Prat.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar al setembre la reactivació de la comissió tècnica per a l'ampliació de l'aeroport i va fixar per a «principis» del 2025 el termini perquè la comissió entregui unes «recomanacions». Finalment, el 10 de juny, Illa fa pública la seva proposta, sense pactar-la prèviament amb els socis d'investidura, per allargar la tercera pista 500 metres reduint en 87 metres l'afectació de la Ricarda. A canvi, Illa estableix, com a mesura compensatòria, renaturalitzar més de 270 hectàrees, 10 vegades més que la superfície afectada mediambientalment per l’allargament de la pista.

Dos mesos després de fer-se pública la proposta del Govern, no hi ha acord ni amb ERC ni amb Comuns per ampliar el Prat. De fet, els socis d'investidura rebutgen les intencions d'Illa.

L'espai per abordar el conflicte polític queda aparcat

Segons estableix el pacte d'investidura entre PSC i ERC, els dos partits es comprometen a impulsar, en el primer ple posterior a la constitució del nou Govern, una Convenció Nacional per a la resolució del conflicte polític. Té com a objectiu «bastir una proposta que contribueixi a abordar la resolució del conflicte polític de fons» i es concreta que  estarà integrada per un grup impulsor format per representants dels grups parlamentaris i presidida per un representant d'ERC. 

Així mateix, s'estableix que la Convenció Nacional haurà de presentar les seves conclusions al Parlament. Per tal de facilitar-ne els treballs, també es fixa que el Govern crearà una oficina per assegurar els recursos humans, tècnics i materials per desenvolupar les seves tasques.

El primer ple del Parlament després de la constitució del govern presidit per Salvador Illa es va celebrar el 8 d'octubre, amb el debat de política general. I des de llavors no s'ha registrat cap iniciativa parlamentària per impulsar la Convenció Nacional per la resolució del conflicte polític.

Tampoc ERC, signant de l'acord d'investidura que conté aquest compromís, ha reclamat que es posi en marxa aquesta convenció.

Pacte Nacional per la Llengua, amb mig any de retard

S'ha incomplert el calendari fixat per al Pacte Nacional per la Llengua, que s'hauria d'haver aprovat en els 100 primers dies del nou govern, és a dir, abans de mitjans de novembre passat. Finalment, l'acord arriba al maig, amb mig any de retard. Un acord entre PSC, ERC, Comuns, entitats de suport a la llengua, de la societat civil i sindicats. En canvi, Junts i la CUP se'n desmarquen. El pacte defineix el full de ruta fins al 2030 amb l'objectiu d'incorporar 600.000 nous parlants en 5 anys i preveu un pressupost mínim anual de 200 milions per a la política lingüística.

Compliment en les lleis

L'acord d'investidura entre PSC i ERC establia una llista de lleis que el Govern es comprometia a impulsar durant el primer any de legislatura. L'executiu ha complert el termini amb la majoria d'iniciatives: la Llei de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària, la llei de memòria democràtica, revertir la fiscalitat del Hard Rock, el règim sancionador per garantir el compliment dels topalls dels lloguers, la llei per fer front al sensellarisme, la llei del Tercer Sector Social i la llei de l'Estatut de Municipis Rurals. Aquesta última aprovada definitivament pel Parlament el 16 de juliol. Les dues principals iniciatives legislatives de la llista que queden per impulsar són la llei per establir la primera etapa de l'educació infantil gratuïta i la llei dels drets culturals.

50.000 habitatges protegits i regulació del lloguer de temporada

L'altre soci d'investidura, els Comuns, volen que aquesta sigui la legislatura del dret a l'habitatge. I en l'últim any han centrat bona part de les negociacions amb el PSC en aquest àmbit. El pacte d'investidura entre PSC i Comuns estableix el compromís d'impulsar abans de finals del 2024 una modificació de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) al Congrés per regular els contractes dels lloguers de temporada. Un compromís que es va complir dins de termini. Inicialment, Junts va evitar la tramitació de la iniciativa, però finalment va tirar endavant en una segona votació el 17 de desembre amb l'aval del partit de Carles Puigdemont.

El pacte d'investidura també recull que el Govern aprovi per decret el règim sancionador per incomplir la regulació dels preus dels lloguers. PSC i Comuns van arribar a un acord al gener amb l'objectiu d'evitar el frau dels lloguers de temporada  tot i que el Govern ha admès que encara no hi ha prou inspectors per fer-lo complir íntegrament.

Tant a l'acord amb ERC com amb els Comuns, el PSC es compromet a construir 50.000 pisos nous d'habitatge protegit fins al 2030. Un compromís que el president de la Generalitat, Salvador Illa, va solemnitzar en el seu discurs al debat de política general de l'octubre al Parlament i va xifrar el seu cost en 4.400 milions d'euros per als quatre anys de legislatura.

Pressupostos, l'assignatura pendent

En canvi, el govern d'Illa no ha estat capaç, en el seu primer any, d'aprovar els pressupostos per al 2025. La via per incorporar els 4.000 milions d'euros extra que disposava la Generalitat ha estat pactar fins a tres suplements de crèdit amb ERC i Comuns per separat. Junts s'hi ha abstingut en els tres casos. El gruix de la injecció econòmica s'ha centrat en sous de funcionaris, el pla anti aranzels, la pagesia, l'habitatge i l'educació, entre d'altres. I, com a contrapartida, els socis d'investidura han tancat acords per doblar la taxa turística (Comuns) o ajuda per als pagesos afectats per les pedregades (ERC).

L'estratègia que s'ha seguit ha consistit a trossejar la negociació en tres blocs i el Govern, a petició d'ERC, ha negociat per separat amb els dos socis d'investidura. No hi ha hagut una taula a tres bandes.

De moment, està vigent una pròrroga pressupostària dels comptes del 2023. El Parlament va rebutjar la tramitació dels pressupostos per al 2024 que va presentar el govern de Pere Aragonès. Un fet que va desencadenar la convocatòria d'eleccions anticipades.

I en els pròxims mesos caldrà veure si ERC, que es va negar a participar en la negociació del 2025, aquest any entra en el joc. De moment, els republicans han condicionat els pressupostos de l'any que ve al fet que hi hagi concrecions significatives en el finançament singular. Per la seva banda, el govern d'Illa vol que els suplements de crèdit acordats i el projecte fallit d'Aragonès del 2024 siguin la base per negociar els pròxims pressupostos a partir del setembre.