Músic
Entrevista
Halldór Már: «Molts himnes del rock català els han fet músics que han ‘mamat’ molta música en anglès»
‘This way, please’ és el cinquè disc en solitari del músic d’origen islandès, i hi versiona en anglès grans èxits del rock català
El músic Halldór Már.
Versiones clàssics de Gossos, Els Pets, Sau, Whiskyn’s, Sopa de cabra, Lax’n’busto, Amics de les arts, Mishima i Joan Dausà… D’on ve la idea de fer un disc així?
«Volia fer alguna cosa per celebrar els deu anys de la publicació de Winds, en què havia versionat clàssics de la Nova Cançó. Però no volia fer un Winds 2, per dir-ho d’alguna manera, així que vaig pensar en cançons del rock català».
I has escollit una pila d’himnes. La tria la vas fer seguint un criteri musical o emocional?
«D’entrada, en vaig escollir unes quantes que són icòniques: el Bon dia, Llença’t, Camins, Boig per tu… I després en vaig afegir altres que també m’agradaven molt, com els temes de Mishima, Amics de les Arts o Joan Dausà».
Resulta sorprenent que, en fer la traducció a l’anglès, la mètrica de les paraules quadri tan bé amb l’original català. Corren és Running, Bon dia és Good Morning, Truca’m és Call me…
«Traduir del català a l’anglès és més fàcil que, per exemple, del castellà. En anglès sembla que hi ha menys síl·labes i que no pots dir tantes coses i, en aquest sentit, el català s’hi acosta més. Després, també passa que la majoria d’aquestes cançons les han fet músics que han mamat molta música en anglès i, d’alguna manera, s’hi adapten bé. També m’ho he currat molt, clar. El Boig per tu, per exemple, que en anglès seria Crazy for you, no em quadrava, així que al final es va quedar amb Mad bout you, sense la lletra a, abreviant una mica perquè s’adaptés bé, però sense perdre l’essència».
El productor del disc ha sigut en Caïm Riba. Quin encàrrec li vas fer, en encomanar-li aquesta feina?
«Volia fer un disc semblant al Winds, que era una mica més acústic. Jo vaig fer les versions a casa meva amb guitarra i veu i després li vaig enviar a ell, que se les va imaginar a la seva manera. La seva producció ha aportat unes idees que m’encanten i, si el disc sona tan bé, és gràcies a ell, que ha fet una feina extraordinària».
Al disc hi tenim una bona representació tarragonina. Començant pel d’Els Pets. L’has convertit en una mena de balada folk amb violí.
«La nostra idea no era fer una versió, sinó adaptar-la una mica al meu estil, porta-la al meu terreny i fer-la una mica més relaxada. Vam veure que un violí hi entraria molt bé, i per això vam trucar a l’Anna Surís, que va entrar a l’estudi i ho va improvisar al moment. La idea era fer-la una mica folk country, i la veritat és que m’agrada molt com ha quedat».
El Jump In de Laxa’n Busto, en canvi, l’has suavitzat. Ara aquell Llença’t que tots hem cantat gairebé cridant és una cançó pop de guitarres.
«Sí, era molt roquera i vaig provar de fer-la més arpegiada, amb guitarres una mica Sufjan Stevens… Però, a la vegada, animada, afegint-hi aplaudiments, perquè la cançó és molt gran, és un himne d’estadi».
I per al Could It Be Me, que versiona el Puc ser jo de Whiskyn’s, has anat a parar a un ritme gairebé de bossa nova…
«Ho vaig provar i em vaig adonar que tant la lletra com la música s’hi adaptaven molt bé. Quan la vaig tenir feta em va agradar molt, gairebé semblava que vingués del Brasil…».