Diari Més

Laboral

El TSJC reconeix com a empleat un becari que va treballar 11 meses a la UB

La sengtència obliga la universitat a readmetre'l o pagar-li una indemnització

Imatge d'arxiu del rectorat de la Universitat de BArcelona.

El TSJC anul·la una declaració de suport del Claustre de la UB als polítics presosACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reconegut com a relació laboral la beca d'un llicenciat en Ciències Polítiques que va treballar onze mesos com a administratiu en la Universitat de Barcelona (UB), en concloure que va exercir funcions d'empleat sense «cap projecció formativa».

En la seva sentència, la sala social de l'alt tribunal català declara improcedent la finalització de la beca de la qual va gaudir el demandant entre febrer de 2017 i gener de 2019 -en tasques administratives en el Curs de Formació de Personal Investigador d'Usuaris d'Animals d'Experimentació- i obliga la UB a readmetre-ho o a pagar-li 3.016 euros d'indemnització.

La sala considera que el becari «estava realitzant funcions pròpies d'un empleat, apropiant-se la UB dels fruits del treball», sense que la seva labor tingués «cap projecció formativa» per a la carrera del demandant, llicenciat en Ciències Polítiques i amb un màster per a exercir de professor de secundària.

La sentència es remet a la doctrina del Suprem sobre la matèria, que estableix que les labors d'un becari «han d'estar d'acord amb la finalitat» de les pràctiques i que la relació serà laboral quan les tasques que se li ordenen realitzar «integren les comeses pròpies d'una categoria professional».

Per al TSJC, no es pot parlar d'una beca quan les labors a exercir «cobreixin o satisfacin necessitat que, de no dur-se a terme» pel treballador en pràctiques, hagi d'encomanar-se a un tercer, o quan la seva funció es limita a «realitzar els continguts propis de l'esfera d'activitat de l'entitat».

«En suma, la principal característica per a diferenciar entre beca i relació laboral és que preval el benefici formatiu del becari enfront del benefici de l'empresa», manté el TSJC, que recorda que les labors que exercia el demandant «abastaven múltiples aspectes de la gestió administrativa ordinària».

Segons la sentència, «en el moment en què el becari realitza funcions que no són part d'aquelles que es consideren necessàries per a adquirir la formació específica corresponent als seus estudis, l'empresa està actuant en clar frau legal».

En el cas del becari de la UB, recorda el tribunal que s'encarregava de sol·licitar les reparacions ordinàries de les instal·lacions i el material del centre i comunicar les incidències informàtiques, labors que al seu parer «resulten estructurals i ordinàries per al normal funcionament» del servei i «van més enllà de les previsions de les beques».

Prova d'això és que, abans que entrés el becari -que cobrava 617 euros mensuals per 25 hores de treball a la setmana-, les mateixes funcions les exercia el personal de la unitat o administratius dels centres científics i tecnològics de la UB.

En primera instància, un jutjat social de Barcelona va desestimar la demanda interposada pel becari, que la va recórrer davant el TSJC a través del seu advocat Natxo Parra, del bufet Col·lectiu Ronda.

Parra alerta que l'àmbit universitari «s'ha convertit en un important focus de precarietat laboral», com ho demostra en la seva opinió la gran quantitat de professors associats o el «creixent nombre de sentències que condemnen l'ús fraudulent que aquests centres fan dels becaris».

Per a l'advocat, «resulta especialment greu que siguin les universitats, sobretot les públiques, les que estiguin contribuint, a vegades de forma molt grollera, a lesionar el marc de garanties i drets laborals».

tracking