Els 14 consellers d'un Govern paritari, jove i amb perfil tècnic

El nou Govern de Pere Aragonés (38 anys) fa gala al president més jove de la Generalitat moderna, ja que rejoveneix fins a una mitjana de 47 anys. Amb 8 dones i 6 homes que aquest dimecres hauran de prendre possessió dels seus càrrecs, els 14 consellers presenten un perfil més tècnic.

Aquests són els nous consellers de la Generalitat de Catalunya, un gabinet en el qual només repeteixen dos, Jordi Puigneró -nou home fort de JxCat en ascendir a la vicepresidència- i Teresa Jordà, republicana que reforça la seva cartera d'Agricultura amb Acció Climàtica.

Nascut a Sant Cugat del Vallès (1974), procedeix de la branca independentista de Convergència i forma part del cercle de confiança de l'expresident Carles Puigdemont. En la seva etapa de conseller de Polítiques Digitals, aquest enginyer va impulsar el llançament del primer nanosatèl·lit de la Generalitat, el desplegament de la fibra òptica i els primers passos del 5G. Va bregar amb el ciberatac a la Generalitat per la consulta sobiranista del 9N.

Apareix en el sumari del 'cas Volhov' ja que la Guàrdia Civil creu que va emparar un projecte de criptomonedes per a donar estabilitat financera a Catalunya i desviar fons a Waterloo. Són polèmiques algunes de les seves frases enaTwitter, com la que va fer en 2012 coincidint amb l'Olimpíades de Londres: «Sabeu quina és la diferència entre un espanyol i un mongol? Una medalla».

Laura Vilagrà (Santpedor, Barcelona, 1976) és una politòloga amb molts anys de militància en ERC que va ser alcaldessa de Santpedor entre 2003 i 2015 i diputada del Parlament entre 2006 i 2011.

Persona molt pròxima a Aragonès -va ser número dos de la seva llista el 14F- i amb un perfil dialogant i negociador, Vilagrà no havia estat fins ara tan en primera línia de la política catalana.

Nascut a Badalona (1964), és conegut en l'àmbit empresarial per haver estat el director general de la Fundació Bancària La Caixa entre 2014 i 2019, després de passar per Gas Natural, Repsol i CaixaBank.

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra i diplomat en Administració i Direcció d'Empreses per Esade, va saltar al primer pla de l'actualitat en les passades eleccions en l'FC Barcelona perquè havia de ser el vicepresident econòmic de Joan Laporta, però finalment va anunciar que no formaria part de la nova junta directiva «per motius professionals».

Joan Ignasi Elena (Barcelona, 1968), advocat, exalcalde de Vilanova i la Geltrú (Barcelona) i exdiputat del PSC al Parlament, gaudeix de bona consideració a la seu d'ERC després d'haver-se acostat al partit durant el procés independentista i haver ajudat jurídicament als presos del 1-O.

Va presidir la Joventut Socialista de Catalunya els anys 90 i va ser diputat socialista al Parlament en dues ocasions, representant sempre la branca sobiranista del PSC, fins que l'acceleració del procés el va portar a reconsiderar la seva militància.

El doctor Josep Maria Argimon (Barcelona, 1958) va estudiar en l'Autònoma de Barcelona i es va especialitzar en medicina preventiva i de la salut pública a l'Hospital Universitari de Bellvitge, a més de cursar diversos estudis a l'estranger.

És el rostre de la gestió de la pandèmia des que va assumir la secretaria de Salut Pública el juliol passat, per suggeriment del llavors president Quim Torra. La seva elecció no ha estat una sorpresa després que la cartera de Salut hagi passat d'ERC a JxCat i que aquesta formació ja avancés la seva designació en campanya electoral.

Nascut a Lleida (1972), era fins ara el director general de Centres Públics i president del Consorci d'Educació de Barcelona i ha estat l'artífex de mantenir oberts els col·legis durant la pandèmia.

El nou conseller d'Educació és titulat en Enginyeria Tècnica Industrial per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i llicenciat en Màrqueting per la Universitat Oberta de Catalunya.

Nascuda a Barcelona (1983) i exdelegada de la Generalitat als EUA i el Canadà, és el perfil jove i independent triat per JxCat per a assumir el comandament d'un departament que ha vist passar a quatre consellers en quatre anys.

És doctora en Ciències Polítiques i Socials per la Pompeu Fabra de Barcelona, màster en direcció pública per Esade, màster en gestió pública i ha estat professora a la Harvard University i la Nova York University.

Nascut a Sarrià de Ter (Girona) en 1979, Torrent va ser president del Parlament en la passada legislatura, en la qual va certificar el trànsit de l'independentisme de la desobediència de 2017 a un replegament tàctic, no compartit pels sectors de JxCat partidaris de la via unilateral.

Llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB, màster en estudis territorials i urbanístics per la UPC i la UPF, Torrent ha estat també alcalde del seu municipi, diputat d'ERC al Parlament des de 2012 i portaveu adjunt de JxSí en la legislatura de l'1 d'octubre.

Nascuda a Reus (Tarragona) en 1971 i llicenciada en Dret en la UAB en 1994, ha exercit d'advocada especialitzada en dret civil i mercantil fins a 2011. Va ser diputada en el Congrés entre 2011 i 2019 i és l'actual portaveu de JxCat a l'Ajuntament de Sabadell (Barcelona).

Nascuda a Sant Cugat del Vallès (Barcelona) en 1969, ha exercit com a directora de serveis del departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda del govern català i és un dels 29 càrrecs del Govern processats per participar en els preparatius del 1-O.

Nascuda a Ripoll (Girona) en 1972, Jordà és llicenciada en Història Moderna i Contemporània per la UAB i és un dels dos membres del Govern de Quim Torra que continuarà en l'executiu. Amb 27 anys ja era regidora a Ripoll i després va ser alcaldessa durant vuit anys i diputada en el Congrés altres sis.

Nascuda a Reus (1978), és catedràtica en Ciències Polítiques i Socials per la Universitat Pompeu Fabra i exmembre de la sindicatura electoral del 1-O -va ser absolta-. Ocuparà una cartera de nova creació.

Nascuda a Lleida (1969), era fins ara -i des de juliol de 2008- la responsable de l'Oficina del Delegat del Govern a Lleida, si bé anteriorment va ser diputada al Parlament durant dos períodes, entre 2012 al 2015 per CiU i del 2015 al 2017 per Junts pel Si.

Nascuda a Girona (1979), presenta una carrera meteòrica en política. Al novembre de 2017, en plens preparatius de l'excepcional cita electoral amb l'article 155 de la Constitució a Catalunya, la llavors vicerectora de la Universitat de Girona va ser ungida per Puigdemont com a cartell electoral per Girona.

Lligada al món universitari, Geis és doctora en dret, amb esment europeu, per la Universitat de Girona, on es va llicenciar també en dret en 2002, i va cursar un màster de pràctica jurídica e el Col·legi d'Advocats de Barcelona.