Diari Més

Turisme

El turisme genera el 80% de les escombraries que hi ha a les platges del Mediterrani

El 65% de la brossa acumulada està formada per burilles, palletes o llaunes de begudes

Pla obert d'una platja del Coma-ruga, al Vendrell.

platja del Coma-ruga, VendrellACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L'ús recreatiu de les platges de les illes mediterrànies durant l'estiu és responsable del 80% de les escombraries marines que s'acumula i que genera grans quantitats de microplàstics a causa de la fragmentació d'articles de major grandària.

Així ho revela un estudi internacional liderat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que proposa aprofitar la pandèmia de la covid-19 per replantejar un model turístic sostenible.

El treball, que publica la revistaScientificReports, ha analitzat els efectes dels residus generats pel turisme en vuit illes del Mediterrani -Mallorca, Sicília, Malta,Rab(Croàcia), Creta,Rodas,Mikonosi Xipre- durant els últims quatre anys.

Segons els científics, les escombraries marines, incloses els microplàstics, es pot definir com qualsevol material sòlid persistent, fabricat o processat rebutjat, eliminat o abandonat al medi marí i costaner com a resultat de l'activitat humana, i es pot trobar en tots els oceans i mars del món.

«Aquest problema ambiental està amenaçant la bona salut dels ecosistemes marins i pot conduir a la pèrdua de biodiversitat. També pot tenir enormes impactes econòmics per a les comunitats costaneres que depenen dels serveis ecosistèmics, en augmentar la despesa en neteja de platges, salut pública o eliminació de deixalles», ha assenyalat l'investigador de l'ICTA-UABMichaëlGrelaud.

L'estudi destaca que la regió mediterrània rep cada any prop d'un terç del turisme mundial i es veu particularment afectada per la contaminació ambiental relacionada amb aquest sector.

«A causa del seu atractiu, les illes del Mediterrani poden arribar a multiplicar per 20 la seva població durant la temporada alta. Això representa un desafiament per als municipis costaners que depenen d'aquest sector, però que han d'adaptar-se i fer front a l'augment de residus generats, fins i tot a les platges, per l'afluència estacional de turistes», ressalta l'estudi.

Els investigadors van caracteritzar la quantitat i el tipus de residus recollits en 147 estudis fets durant la temporada turística alta i baixa de 2017 en 24 platges de 8 illes mediterrànies diferents.

Els resultats mostren que la gran majoria dels articles recol·lectats estan fets de plàstic i representen més del 94% de les escombraries marines.

Segons el treball, durant l'estiu, les platges més freqüentades acumulen una mitjana de 330 articles per cada 1.000 metres quadrats de platja per dia, 5,7 vegades més que en temporada baixa, la qual cosa representa un residu cada tres passos.

El 65% de les escombraries marines que s'acumula a les platges està formada per burilles, palletes o llaunes de begudes i un 15% més són microplàstics de major grandària, ja que els articles de plàstic abandonats es fragmenten per la irradiació solar i la fricció amb la sorra, accelerada per l'alt volum de visitants.

Extrapolats a totes les illes del Mediterrani, els resultats mostren que els visitants podrien ser responsables de l'acumulació de més de 40 milions d'articles al dia durant el pic turístic de juliol i agost.

L'estudi destaca que en 2019, després de la implementació de diverses campanyes de conscienciació ciutadana, va haver-hi una disminució de més del 50% dels residus associats als visitants.

«Aquests resultats tan encoratjadors probablement es beneficien de la creixent atenció pública a la contaminació plàstica en els oceans o de les mesures adoptades per la CE per reduir les escombraries marines, com la directiva de plàstic d'un sol ús», segonsPatriziaZiveri, professora de recerca a l'ICTA-UAB.

«El confinament per lacovidi la dràstica reducció temporal del turisme ofereix una oportunitat per repensar la importància fonamental del turisme sostenible per garantir un futur saludable per al medi ambient i, per tant, també per a les persones», ha conclòsZiveri.

tracking