La pèrdua d'olfacte i gust per la covid afecta més a joves i dones, segons un estudi
Més de la meitat dels pacients perden el sentit olfactiu i el de gust i en més d'un 90% dels casos els dos
En un estudi coordinat pels dos doctors es van avaluar la freqüència i la gravetat de la disfunció de l’olfacte i/o del gust (DOG) en pacients amb covid-19 i la seva relació amb característiques demogràfiques, ingrés hospitalari i amb altres símptomes o malalties.
L'estudi, publicat al Journal of Investigational Allergology and Clinical Immunology, avalua les dades de 846 pacients i 143 controls de 15 hospitals espanyols. Es va observar que la DOG va ser dues vegades més comuna entre pacients amb covid en comparació amb els controls. Més de la meitat de les persones amb covid presentaven una pèrdua greu de l’olfacte (53,7%) o del gust (52,2%) i, d’aquests, en més del 90% el deteriorament va afectar els dos sentits.
En un altre estudi, publicat a l’European Archives of ORL, es va avaluar la freqüència i gravetat de la DOG en pacients no ingressats positius a PCR per SARS-CoV-2 en comparació amb controls amb refredat comú o grip i PCR negativa. Es van incloure 197 pacients i 107 controls de cinc hospitals espanyols.
La freqüència de pèrdua d’olfacte (70,1%) i gust (65%) va ser significativament superior entre els pacients amb covid respecte als controls (20,6% i 19,6%, respectivament). La pèrdua simultània de gust i olfacte també va ser major en els pacients amb covid (61,9% versus 10,3%).
Els investigadors han explicat que en aquests estudis la pèrdua d'olfacte i gust va ser predominant en persones de menys de 50 anys i en dones, «que representaven un 63% dels afectats amb aquesta simptomatologia».
En aquest sentit, apunten que l’estudi del sentit de l’olfacte pot ser útil per identificar pacients que requereixin mesures d’aïllament o tractament inicial i podria reduir el nombre de contagis evitant la propagació.
Millora si s'entrena
D'altra banda conclouen que tres de cada quatre pacients amb covid presenten una millora de la pèrdua d’olfacte passat un mes des del diagnòstic. Aquesta millora amb el temps indica que el virus provoca una inflamació i no un dany permanent al neuroepiteli olfactiu en la major part dels pacients.
En cas que la pèrdua d’olfacte persisteixi, s’ha de considerar l’inici de tractament, tot i que es desconeix l’eficàcia dels tractaments disponibles en l’actualitat per a la disfunció olfactiva postviral. Els investigadors han destacat que no hi ha medicaments eficaços en la pèrdua d’olfacte i el gust de causa postviral.
No obstant, asseguren que l’entrenament olfactiu ajuda a la recuperació de l'olfacte. Aquesta teràpia implica l’exposició repetida a un conjunt d’olors coneguts durant deu segons cadascun, dues vegades al dia durant, al menys, tres mesos. Es tracta d’un procediment útil en pacients que l’inicien dins del primer any després de l’inici del símptoma.