Antoni Bayona assegura que la Mesa pot inadmetre a tràmit proposicions de llei per motius de fons

L'exlletrat major del Parlament Antoni Bayona ha afirmat aquest dilluns al judici de l'1-O que la Mesa del Parlament pot inadmetre a tràmit proposicions legislatives per motius de fons. Aquesta afirmació contradiu les fetes també com a testimonis al judici per part tant del president del Parlament, Roger Torrent, com els expresidents de la cambra Ernest Benach i Núria de Gispert, que van dir que només es podien inadmetre per motius de temps o forma. En resposta al fiscal Fidel Cadena, Bayona ha dit que la Mesa pot no admetre a tràmit una proposició de llei per motius de fons i ha citat doctrina del Tribunal Constitucional (TC) per dir que permet aquesta opció. Bayona també ha dit que Carme Forcadell no va fer canvis tot i els advertiments dels seus informes.

Durant la seva declaració, ha recordat que anys enrere el Parlament va inadmetre iniciatives legislatives popular (ILP) relacionades amb el dret a l'autodeterminació durant les preguntes del fiscal, tot i que també ho admès, en respostes a la defensa de Forcadell, que sí va tramitar una proposició de llei sobre la independència de Catalunya que es va rebutjar al Ple.

Bayona ha dit que hi ha una doctrina del TC que estableix «des de fa molts de temps» que les meses estan facultats a inadmetre a tràmit iniciatives proposades que siguin contràries al dret.

En respostes al fiscal i a l'advocacia de l'Estat, ha recordat els diferents informes elaborats pels serveis jurídics advertint a la Mesa i a la presidenta davant diverses iniciatives advertint del «deure d'impedir i paralitzar» accions que es derivessin de la resolució el 9 de novembre del 2015 suspesa pel Constitucional. En els informes, ha afegit, s'avisava de responsabilitats penals.

Després que l'advocada de l'Estat hagi preguntat si amb aquests informes «que posaven de manifest els riscos i causes eventuals d'inadmissió a tràmit», Forcadell va prendre alguna mesura «per adaptar la tramitació o procedir a la forma que indicaven», Bayona ha respost: «Crec que objectivament no va passar d'aquesta manera».

A preguntes de l'advocada de Forcadell, Olga Arderiu, ha admès que els informes dels serveis jurídics no eren vinculats ni preceptius. Arderiu li ha recordat que en un informe va afirmar que el fet que futures iniciatives pugin tenir connexió material amb la resolució el 9 de novembre del 2015 no impedeix la tramitació, fet que Bayona ha reconegut, però l'exlletrat major ha recordat que una altra conclusió del mateix informe en que avisava que el deure de complir amb les resolucions del TC comportava que la Mesa «no podia tramitar noves resolucions que poguessin entrar en contradicció amb la sentència».

Sobre el 27-O, l'exlletrat ha constatat que només es va votar la part dispositiva i que és la «praxi» parlamentària habitual. «Al Parlament de Catalunya no es voten les parts explicatives de les propostes de resolució», ha dit.

Bayona ha relatat que a vegades els serveis jurídics donen «alternatives» als membres de la Mesa, ja que a vegades hi ha marge per a la «interpretació».