Zoido diu que va ser «impossible» per a la policia aturar l'1-O perquè hi havia «escuts humans» i «resistència activa»

L'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido ha afirmat que va ser «impossible»per a la policia donar compliment a l'ordre del TSJC i aturar el referèndum. «Era impossible després del que s'havia organitzat, hi havia escuts humans que impedien que es pogués accedir a les escoles», ha manifestat Zoido a la fiscalia. A més, ha afirmat que hi havia «resistència activa, organitzada»que impedia a la policia complir l'ordre judicial. També ha assegurat que es van produir «actuacions violentes contra els policies»i que va tenir «un coneixement per referències»que en alguns casos els Mossos avisaven dels seus moviments. Ha afirmat també que no tenia accés als informes del CNI.

L'exministre de l'Interior ha afirmat que no va donar cap ordre operativa en el dispositiu policial i que tot estava en mans «dels operatius», coordinats pel coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos.

Sobre l'1-O, ha valorat que als 6.000 efectius desplegats a Catalunya els va ser «impossible»complir l'ordre del TSJC de comissar material i tancar punts de votació. Segons ha relatat, hi havia una «resistència activa i organitzada»per part de la població per «impedir»que la policia pogués actuar. També ha fet seves les paraules de la fiscalia (que parlava de «muralles humanes») i ha dit que hi havia «escuts humans».

Zoido ha explicat com els ciutadans oposaven aquesta «resistència activa». «Estaven amb els braços enllaçats i s'asseien a terra per no aixecar-se i quan els aixecaven es tornaven a posar», ha descrit.

També ha defensat la policia i la guàrdia civil quan l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, ha preguntat si el que es va viure l'1-O era «de normal convivència». «Això no és convivència ciutadana i no s'ha de culpar la policia nacional ni la guàrdia civil sinó que han d'assumir responsabilitats tots els que van promoure la celebració d'un referèndum que estava prohibit i declarat totalment il·legal», ha valorat. «Cal complir amb la llei i respectar les instruccions judicials», ha defensat Zoido durant la seva declaració.

A preguntes de Vox, ha insistit que creia que per impedir l'actuació de la policia hi havia una «organització i estructura», pensada per «col·locar-se»per impedir que «ningú pogués passar». «Hi havia informes posteriors que diuen que s'havien concertat per impedir que passessin els agents a donar compliment de l'ordre judicial», ha afirmat.

«Prioritzen la seguretat»

Sobre l'actuació dels cossos i forces de seguretat espanyols ha dit que sempre actuen amb la «regla»de la «proporcionalitat i la seguretat». Tots són professionals que saben com actuar, amb proporcionalitat, racionalitat, oportunitat i prioritzen la seguretat», ha dit. A la pregunta concreta de si l'1-O s'havia prioritzat la seguretat, Zoido ha respost lacònicament amb un 'sí'.

A més, ha dit que es va fer un ús «raonable i proporcional»de la força, fins i tot amb «lesions importants»per als policies. «En ocasions es van haver de replegar perquè era impossible accedir a l'escola, van tenir una actuació destacada en unes condicions molt adverses per a ells», ha manifestat.

És en aquest punt quan ha fet servir la paraula «violència», segons sosté, contra la policia. «Hi va haver actuacions violentes contra els policies», ha manifestat.

«Les imatges no em resulten agradables»

El lletrat de la defensa de Cuixart Benet Salellas ha preguntat si els policies es van saltar el protocol de no colpejar a les parts superiors. Zoido ha dit que les imatges de l'1-O no li «resulten agradables»però ha defensat l'actuació dels policies per la situació de «tensió»que es van trobar. «A vegades per restablir l'ordre constitucional no hi ha més remei que fer ús de manera raonable la força», ha defensat.

El lletrat Jordi Pina ha preguntat explícitament a Zoido si havia vist imatges de policies colpejant a parts superiors persones amb mans alçades, però l'exministre ha evitat la resposta directa. «Jo he vist situacions on havien de fer ús de la defensa reglamentària i desconec en quines circumstàncies es produeixen», ha defensat.

Sobre l'ús de pilotes de goma (prohibides pel Parlament de Catalunya), ha dit que «les van haver d'usar»i que només es van fer servir en un punt per «poder sortir d'allà perquè els van llençar una tanca», a l'escola Ramon Llull de Barcelona. En aquest punt, el lletrat Jordi Pina ha puntualitzat que es van fer servir en dos llocs. Zoido també ha dit que no li consta si es van usar gasos lacrimògens a Aiguaviva. «Ho desconec», ha dit.

'A por ellos'

En resposta a preguntes de les defenses de Cuixart, Turull, Rull i Sànchez, Zoido ha reconegut que «no comparteix»el crit de l'«A por ellos»que van rebre alguns agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en el moment de marxar cap a Catalunya. Zoido, però, ha remarcat que «per regla general»eren crits que van fer persones a les portes de les instal·lacions policials, i no funcionaris, i que «no s'haurien d'haver produït». Zoido ha dit no constar-li, tot i que no ha descartat, que el Ministeri obrís algun expedient sancionador, al mateix temps que ha dit que va traslladar als directors de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que aquestes actituds «no es podien introduir»en establiments públics.

Coneixement del 20-S i l'1-O per «informes»

Sobre el 20 de setembre, ha dit que la Guàrdia Civil va tenir «moltes dificultats»en els registres i que, en el cas de la conselleria d'Economia, es van estar dins l'edifici 24 hores a dins «perquè no podien sortir». «L'actitud de la gent era de no facilitar el tema», ha valorat.

També ha dit que va conèixer per imatges els danys almenys a dos cotxes i que estaven «realment preocupats»per la situació. Sobre la lletrada ha dit que va haver de «superar obstacles i saltar per terrats i de nit». Zoido ha reconegut que no li constava que hi havia armes llargues als cotxes de la Guàrdia Civil.

Per sustentar les seves afirmacions sobre l'actuació de la policia i dels fets del 20-S i de l'1-O, ha dit que totes les afirmacions que va fer en el seu moment eren per «algun informe»que li «havia entregat la Guàrdia Civil».

L'exministre ha detallat que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil va intervenir en un total de 131 col·legis i que en va aconseguir tancar 113. Ha dit desconèixer, però, si el primer col·legi que es va tancar va ser el que havia de votar l'aleshores president Carles Puigdemont.