SCC denuncia Puigdemont, Junqueras i 12 exconsellers al Tribunal de Comptes per l'1-O

Societat Civil Catalana i Abogados Catalanes por la Constitución han presentat un escrit al Tribunal de Comptes on denuncien l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i els 12 consellers del seu govern per l’organització del referèndum de l’1-O. Els assenyalen com a responsables d’una despesa de gairebé dos milions d’euros (que segons l’entitat podrien arribar a ser 80 milions si se’ls atribueix també la despesa del desplegament policial per frenar el referèndum) en una estratègia calcada a la que les dues entitats van seguir per aconseguir la condemna a l’expresident Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau a pagar gairebé 5 milions d’euros.

Al seu escrit, les dues entitats unionistes demanen que s’obrin diligències preparatòries del procés perquè els denunciats retornin els diners que suposadament va costar l’organització de l’1-O.

La denúncia va contra Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Santi Vila, Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret.

Segons la denúncia, el Govern va destinar «un import no inferior a 1.971.601,20 euros» a «finançar el referèndum de secessió obertament il·legal» i van «ocasionar un perjudici directe als fons públics estatals no inferior a 87.103.355,05 euros».

La denúncia recorda la prohibició del Tribunal Constitucional i assegura que l’executiu de Puigdemont va «burlar tots els controls que havia establert» el govern espanyol.

Malgrat que el ministre Montoro va negar que hi hagués diners púbics per al referèndum, ho justifica en base als escrits d’acusació presentats per la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat a la instrucció del judici de l’1-O al Suprem.

Segons Societat Civil Catalana part d’aquesta despesa és fruit del pagament de la logística del referèndum i la creació de pàgines web i aplicacions. La pròpia denúncia admet que «no consta, per ara, la quantitat dels fons públics destinats a aquesta activitat», però «és evident que totes aquestes accions no van poder ser gratuïtes».

En segon lloc, tal com va fer la Fiscalia, valora l’ús dels locals on es van fer les votacions en 900.000 euros. S’hi suma la campanya institucional del referèndum adjudicada a Havas Media Grup per 127.810,57 euros , i els contractes de la campanya de registre de residents a l’exterior –que atribueix a l’1-O- per un total de 269.196,04 euros.

A més, inclou en aquestes suposades despeses per a l’1-O campanyes institucionals del Govern com la ‘Civisme’ que es va activar a finals d’agost del 2017 i comptabilitza les factures de la CCMA per imports de 93.179,56 euros i 184.624,85 euros.

També les despeses del subministrament de paperetes, cens electorals i citacions als membres de les meses electorals. És a dir, un contracte amb Unipost per 979.661,96 euros que segons l’entitat «van dividir per ocultar». S’hi sumen 28.431,20 euros de cartellera per al referèndum i suposades despeses de l’acció exterior de les delegacions.

Per últim, una campanya institucional del Diplocat, la signatura d’un contracte de 60.000 euros amb un lobby nord-americà i les despeses de desplaçament i allotjament dels observadors internacionals per 177.304 euros.

Els atribueix el cost de l’’Operació Copèrnic’

La denúncia demana que se’ls atribueixi també el cost del desplegament policial de l’executiu espanyol per frenar el referèndum: l’Operació Copèrnic. En total, segons els comptes que fa, va costar 87.103.355 euros, que inclouen el cost del lloguer dels ferrys on es van allotjar.

Per aquest motiu, Societat Civil Catalana denuncia que el govern de Puigdemont va generar pèrdues a l’erari públic per una quantitat «no inferior a 1.971.601 euros» i demana al Tribunal de Comptes que reclami a la Generalitat còpia de tots els expedients administratius, certificats per partides de les despeses de cada departament.

També que reclami a Hisenda tota la documentació que va recollir en els seus requeriments d’informació enviats al Govern, i al Ministeri de l’Interior que certifiqui la despesa de l’'Operació Copèrnic'.