El Tribunal de Comptes condemna Mas, Ortega, Rigau, Homs i sis acusats més a tornar 4,9 MEUR pel 9-N

El Tribunal de Comptes ha condemnat Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs i sis acusats més a retornar 4.946.788,16 euros per l'organització del procés participatiu del 9 de novembre de 2014. El tribunal considera que han tingut una responsabilitat comptable i que van usar diner públic. La condemna és solidària i, per tant, hauran d'aportar els diners entre tots, tot i que l'expresident Artur Mas està considerat el màxim responsable i hauria d'assumir el que no aportin la resta de condemnats.La sentència no és ferma i es pot recórrer a la Sala de Justícia del mateix tribunal i, com a última instància, davant la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Suprem. El Tribunal de Comptes reclamava inicialment 5,2 MEUR, uns diners que ja s'han aportat en forma de fiances entre efectius 2,8 MEUR i la resta en forma d'avals amb immobles i propietats dels acusats.

La sentència -de 91 pàgines i signada per l'exministra d'Aznar Margarita Mariscal de Gante- condemna Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs i també sis membres més del seu Govern: Lluís Bertran, Josefina Valls, Jaume Domingo, Ignasi Genovès, Jordi Vilamitjana i Teresa Prohias a retornar 4.946.788,16 euros per l'organització del 9-N.

La decisió no és ferma i els advocats ja han anunciat que la recorreran. En cas que s'acabi confirmant, els diners s'hauran de reingressar als comptes de la Generalitat com a entitat perjudicada. Mentrestant, es mantindran les fiances dipositades tant en efectiu com en forma d'aval amb propietats dels principals acusats. Entre elles, el pis de Mas al carrer Tuset o la meitat d'un immoble d'Homs a Taradell (Osona), finques d'Ortega a Barcelona i de Rigau a Ribes de Freser (Ripollès).

La sentència és solidària i, per tant, ordena que els diners es retornin entre tots els acusats i fixa una quantitat per a cadascun d'ells segons la responsabilitat comptable que considera acreditada. Per a l'expresident, Artur Mas diu que ha de respondre amb la quantitat total per ser el màxim representant del Govern. Això vol dir que, en cas que la resta de condemnats no aportessin tots els diners, hauria de ser l'expresident qui acabés sufragant el total de la condemna. A més, carrega als acusats els interessos des del moment en què es van fer els pagaments (tot i que no detalla la quantitat).

Detall de les responsabilitats

La sentència detalla la quantitat de la qual és responsable cadascun dels condemnats i que hauran de pagar de manera solidària. El Tribunal de Comptes considera que Joan Ortega és responsable de l'encàrrec de material per a les votacions, registrar el web, per l'assegurança que cobria els voluntaris i l'elaboració del suport informàtic.

En el cas d'Homs, li imputa les despeses per la campanya de publicitat institucional, l'elaboració de suport informàtic, l'enviament d'informació postal als ciutadans, i pel lloguer de la sala de premsa. A Rigau, la responsabilitza de la compra dels 7.000 ordinadors que es van repartir per les diferents escoles, obertes com a centres de votació.

A la resta de condemnats els relaciona també amb aquestes despeses, majoritàriament per haver signat documents que les autoritzaven.

Els arguments de la sentència

Sobre la competència del tribunal per jutjar aquest cas, en la sentència la magistrada recull que «no hi ha cap raó» per qüestionar la seva competència i que és «l'únic òrgan que té jurisdicció per pronunciar-se». Defensa també que es pot reclamar aquests diners per la via civil perquè en el cas dels judicis penals al Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va decaure l'acusació per malversació abans del judici. En aquests judicis penals sí se'ls va condemnar per desobediència i en el cas de Mas, Rigau i Ortega el Suprem està revisant el seu recurs.

Considera que Mas i els exconsellers eren els «màxims responsables» i que estaven obligats a «rendir comptes». A Mas li retreu que no prengués cap decisió per evitar la consulta i, en conseqüència, les despeses derivades. «La conducta dels demandats no es va ajustar, en definitiva, al deure de previsió i d'evitar el dany», escriu la magistrada.

A la sentència es considera acreditat que hi va haver un «saldo deutor injustificat» i que això genera «responsabilitat comptable». La magistrada argumenta que si el destí per als fons públics és «diferent a les atribucions legalment previstes per a la Generalitat» s'ha produït responsabilitat comptable tot i que el procediment hagi estat «formalment irreprotxable».

Per tant, no té en compte els arguments de la defensa que al·legaven que tots els expedients de contractació s'havien fet «respectant els procediments i formalitats legalment establertes». De manera recorrent, la magistrada argumenta que una sentència de juny de 2015 del Tribunal Constitucional va anul·lar el procés participatiu i que, per tant, tota despesa lligada al 9-N està vinculada a una finalitat «il·legal» que no estava «vinculada amb l'ordenament jurídic».

«Les despeses no estaven justificades i van donar lloc a un saldo deutor injustificat en els fons públics de la Generalitat constitutiu de delicte segons la llei del Tribunal de Comptes», recull la sentència. Són, segons la sentència, «despeses desconnectades de qualsevol finalitat pública que lícitament pogués perseguir la Generalitat». També diu que les partides destinades al 9-N van suposar «un dany» a les arques públiques de la Generalitat i que no van tenir «cap contraprestació».

Mariscal de Gante afegeix que fins i tot els acusats van reconèixer al judici que havien destinat diners púbics al procés participatiu, a excepció dels diners per als ordinadors i per a la sala de premsa. La magistrada creu que, en el cas de la sala de premsa, no es tractava de «facilitar la feina als mitjans acreditats» (tal com defensen els acusats) sinó de «contribuir a l'èxit i contribució a la màxima repercussió informativa» de les votacions. «La sala de premsa va ser una peça més de l'engranatge», recull la sentència.

Pel que fa als 7.000 ordinadors, l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau va justificar al judici que es van comprar per modernitzar l'ensenyament a les aules i que encara s'estan fent servir. A la sentència, però, la magistrada, entén que està «sobradament acreditat» per les sentències del TSJC i del Suprem que es van comprar «per fer possibles les votacions» i que no està «acreditada la necessitat» per al sistema educatiu en el moment que es van comprar.