Mas, Ortega, Rigau i Homs reiteren davant el Tribunal de Comptes els arguments usats en els judicis contra el 9-N

L'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs han redundat davant el Tribunal de Comptes en arguments que ja van esgrimir durant els judicis penals contra el 9-N. Tots van ser condemnats per desobediència i absolts de prevaricació. L'acusació de malversació, a més, va decaure abans dels judici. Ara, que els jutgen per una presumpta responsabilitat comptable de 5,2 MEUR, tots ells defensen que no es tractava d'una consulta ja que el Tribunal Constitucional l'havia suspès dies abans. Sinó que van impulsar un procés participatiu organitzat per 40.000 voluntaris i que no hi va haver despeses específiques per al 9-N. Per exemple, en el cas del 7.000 ordinadors (per valor de 2,8 MEUR) han defensat que es van comprar per impulsar la digitalització a les aules. Tots han afirmat, a més, que tenien la certesa que tot el que es feia era legal.

Abans del judici, tots quatre han hagut de dipositar una fiança de 5,2 MEUR. Són els diners públics que el tribunal calcula que es van destinar a la preparació de les votacions del 9-N de 2014.

Després de demanar algunes pròrrogues, finalment els investigats van ingressar en efectiu 2,8 MEUR procedents en gran part de la caixa de solidaritat i, per arribar a la quantitat total de 5,2 MEUR, el tribunal els ha permès aportar immobles de la seva propietat com a aval.

Mas nega cap il·legalitat

El primer en declarar ha estat l'expresident Artur Mas, que ha defensat que no va signar cap decret ni van fer cap memòria econòmica del 9-N perquè es tractava d'un procés participatiu impulsat per voluntaris i que, per tant, no era diferent a la consulta que inicialment havien previst des del Govern i que el TC va suspendre.

Ha reconegut que el suport logístic sí el va proporcionar la Generalitat però que en cap cas hi va haver despeses específiques per al 9-N. Per exemple, en el cas dels 7.000 ordinadors (per cost de 2,8 MEUR) ha justificat que el pressupost del 2014 es va modificar per comprar-los per «cobrir necessitats del sistema educatiu català», tot i que es van usar també el dia de les votacions.

També ha recordat que el TC no els va respondre l'aclariment que van fer per saber específicament què havien de suspendre i ha apuntat també que «cap jutge ni fiscal» va aturar les votacions «si tan greu era el delicte que es cometia com després es va dir».

Ortega: «Tots els expedients van passar pels interventors i l'assessoria jurídica»

L'exvicepresidenta Joana Ortega ha explicat que després de signar dos convenis amb el CIRE, l'empresa de la Generalitat que ocupa a presos, el 23 i el 27 d'octubre per elaborar les urnes de cartró i les paperetes, però el 30 de setembre va ordenar que s'anul·lessin immediatament després de la providència del TC que suspenia la consulta. No va ser fins després del 14 d'octubre, quan Mas va reconvertir la consulta en un procés participatiu, que va signar un segon conveni amb algunes modificacions, sobretot en el format de les paperetes, que havien d'incloure un apartat perquè els votants poguessin escriure les seves reflexions. També va encarregar al CTTI un aplicatiu per gestionar la participació, cosa que demostraria, segons ella, que no hi havia cens sinó que els votants es registraven en el moment de votar, a diferència de la consulta.

Ortega ha assegurat diverses vegades que estava absolutament convençuda de la legalitat del procés participatiu i dels encàrrecs del Departament de Governació, ja que tots els expedients van passar els filtres dels interventors i de l'assessoria jurídica. Ha recordat que no hi havia registre electoral ni cens, cap administració electoral ni organisme de control, i durant els 15 dies que es va fer el procés participatiu no van rebre cap requeriment judicial ni policial per aturar-lo. Tampoc va intervenir cap funcionari. De fet, ha assegurat que l'anul·lació dels primers convenis «no van ser una mera aparença, va ser una paralització real, efectiva i absoluta».

Rigau: «No hauria adquirit més ordinadors dels necessaris per a les escoles»

L'exconsellera Rigau ha explicat que el 14 d'octubre el president Mas va anunciar que el procés participatiu es faria als instituts públics, que són titularitat de la Generalitat. La compra dels més de 7.000 ordinadors l'ha justificada pel fet que calia modernitzar l'ensenyament i perquè s'estaven obrint nous centres, ampliant l'oferta, sobretot d'FP, i calia més equipament informàtic per «digitalitzar aules i continguts». Eren «èpoques molt dures pressupostàriament» i no va adquirir més ordinadors dels necessaris pels centres, ha assegurat, responent a l'advocat de Societat Civil Catalana (SCC) que ha insistit en la coincidència entre el número d'ordinadors adquirits i els usats pel 9-N.

De fet, ha dit que una de les raons per utilitzar ordinadors nous per al procés participatiu va ser que no es volia alterar la normalitat dels centres, i per això no es van usar els ja existents als instituts. No obstant, no ha pogut aclarir si els ordinadors no van arribar fins gener o febrer als seus destins definitius, però ha admès que podria ser així.

Homs nega irregularitats en la modificació de partides

L'exconseller de Presidència –condemnat ja pel Suprem a 1 any i 1 mes d'inhabilitació- ha estat el darrer en declarar. El seu interrogatori ha girat a l'entorn d'una partida de 800.000 euros aprovada pel seu departament per a finalitats de promoció i publicitat del procés participatiu.

Homs ha reconegut que amb la suspensió del TC es van modificar partides i que els diners van acabar sortint del fons de contingència però ha defensat que, en tot cas, la modificació es va fer seguint tots els criteris de la llei general de pressupostos i que «ningú la va impugnar».

L'advocat de Societat Civil Catalana ha retret que els diners s'usessin per a la mateixa finalitat política però Homs ha replicat que «des del punt de vista comptable és un error objectivable». «El que analitzem aquí és si els canvis de partida es van fer seguint la llei i es van complir tots els requisits i, per tant, l'acusació comptablement no té cap base», ha defensat.

També ha afirmat que el 9-N era «jurídicament diferent de la consulta vinculada a una llei i aprovada per decret». I ha afegit que no li «passaria pel cap fer cap mena d'irregularitat en la contractació d'expedients».

Sobre el lloguer d'una sala de premsa a Fira de Montjuïc, ha dit que va contractar-se un espai «digne» per acollir un miler de periodistes acreditats i que era un «centre de premsa i no de recollida de dades».