És oficial: Hisenda aclareix el que tots els espanyols es pregunten sobre l'IRPF

És oficial: moltes nòmines poden incloure retencions d’IRPF encara que el treballador no estigui obligat a fer la Declaració de la Renda. Agència Tributària ha deixat clar que es tracta de dues obligacions diferents que sovint es confonen: una cosa és haver de declarar i una altra és que l’empresa hagi de practicar retencions.

L’IRPF funciona com un sistema de pagaments a compte. Això vol dir que, al llarg de l’any, el treballador va avançant l’impost mitjançant les retencions mensuals que l’empresa ingressa a Hisenda en el seu nom. Per tant, encara que no s’arribi al límit legal que obliga a presentar la declaració, sí que es poden haver suportat retencions durant tot l’exercici.

Declarar no és el mateix que retenir

Per a l’any 2026, el límit general que eximeix de presentar la declaració quan hi ha un sol pagador és de 22.000 euros anuals. Ara bé, aquest topall no determina si s’ha d’aplicar retenció a la nòmina. La retenció depèn exclusivament de la normativa de pagaments a compte i del càlcul que es fa segons els ingressos previstos i la situació personal.

L’empresa actua com a col·laboradora d’Hisenda i calcula cada mes el percentatge de retenció en funció del salari brut anual estimat, les cotitzacions a la Seguretat Social, la situació familiar (fills, discapacitat, estat civil) i la comunitat autònoma de residència. Aquest càlcul es basa en la Llei 35/2006 de l’IRPF i en l’escala vigent de retencions. En qualsevol cas, la quantitat retinguda és només un avançament, no el resultat definitiu de l’impost.

Trams d’IRPF el 2026

Els tipus combinats estatal i autonòmic previstos per al 2026 queden així:

Aquests percentatges serveixen de base per calcular la retenció aplicable segons cada cas concret.

Per què em retenen si no he de declarar?

Aquí és on es resol el dubte que planteja el titular: sí, la nòmina pot portar IRPF encara que no estiguis obligat a presentar la renda. Per exemple, una persona que guanyi 18.000 euros anuals amb un sol pagador pot no estar obligada a declarar, però sí tenir retencions mensuals si el càlcul així ho determina.

La clau és que l’obligació de retenir no depèn del límit dels 22.000 euros, sinó de la previsió d’ingressos i de la normativa de pagaments a compte.

En alguns casos, no presentar la declaració pot implicar perdre diners. Si al llarg de l’any s’ha retingut més del que finalment correspon pagar, la declaració pot sortir 'a retornar'. Encara que no hi hagi obligació legal, es pot presentar voluntàriament. En salaris intermedis —entre 16.000 i 21.000 euros, aproximadament— és relativament habitual que el resultat sigui favorable al contribuent.

Quan no s’ha de practicar retenció?

Hi ha llindars mínims per sota dels quals l’empresa no ha d’aplicar retenció, que varien segons la situació familiar. En el cas de solters sense fills, el límit se situa al voltant dels 15.876 euros anuals, i augmenta si hi ha fills a càrrec o cònjuge amb rendes baixes. Si se superen aquestes quantitats, encara que no s’arribi als 22.000 euros, sí que es pot aplicar retenció.

El cas de l’SMI el 2026

El Govern ha acordat amb els sindicats una pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) del 3,1% per al 2026, amb un increment de 37 euros mensuals. El nou SMI quedarà fixat en 1.221 euros bruts al mes en 14 pagues, és a dir, 17.094 euros anuals, i no tributarà per IRPF després de l’acord amb el Ministeri d’Hisenda. A més, la mesura tindrà caràcter retroactiu des de l’1 de gener de 2026.

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha defensat que aquesta decisió reforça el compromís del Govern amb les persones treballadores i la millora de les seves condicions de vida.