El cardiòleg Aurelio Rojas ho té clar: «Aquesta fruita controla l'estrès i et dona energia»

El cardiòleg Aurelio Rojas ha publicat recentment un vídeo al seu perfil d’Instagram en què posa en valor el paper de la fruita en l’alimentació diària i explica les propietats nutricionals d’algunes de les més habituals. Segons l’especialista, «les fruites són una de les fonts més completes de micronutrients i compostos bioactius», tot i que adverteix que el seu consum s’ha de fer de manera adequada.

Entre els exemples que exposa, Rojas assenyala que el kiwi és la fruita amb més vitamina C, un nutrient clau per reforçar les defenses i afavorir la formació de col·lagen. També destaca l’alvocat com la fruita amb més contingut en greixos, però puntualitza que es tracta de «greix bo», beneficiós tant per al cor com per a la producció hormonal.

Pel que fa al control de l’estrès i l’energia, el cardiòleg posa el focus en el plàtan, que identifica com la fruita amb més magnesi. Segons explica, aquest mineral ajuda a regular l’estrès i contribueix a mantenir uns bons nivells d’energia. En la mateixa línia, recorda que els dàtils són la fruita amb més sucre i que poden ser útils com a font d’energia ràpida abans o durant un esforç físic intens.

Rojas també destaca altres nutrients essencials presents en diferents fruites. En aquest sentit, assenyala que la taronja és la fruita amb més calci, un element fonamental per a la salut dels ossos i les dents. A més, subratlla el valor de la magrana, que considera la fruita amb més antioxidants, capaços de protegir les cèl·lules de l’envelliment i de cuidar especialment la salut cardiovascular.

Més enllà de detallar els beneficis concrets de cada fruita, el cardiòleg insisteix en el que considera «el consell més important»: la manera de consumir-les. Rojas adverteix que, per evitar convertir la fruita en «una bomba de fructosa» perjudicial per al fetge i el metabolisme, cal menjar-la sempre sencera i evitar els sucs, licuats o batuts. Segons explica, aquests formats eliminen la fibra, que és clau per protegir l’organisme dels pics glucèmics, de l’augment d’insulina i de la inflamació crònica de baix grau.