Per què mengem dotze grans de raïm la nit de Cap d’Any?

Menjar dotze grans de raïm al compàs de les campanades és un dels rituals més arrelats de la nit de Cap d’Any a Espanya. La tradició marca que, amb cada campanada que anuncia l’entrada del nou any, s’ha d’ingerir un gra de raïm per atraure la bona sort durant els dotze mesos següents. Tot i que avui és un costum assumit gairebé de manera automàtica, el seu origen no és tan antic ni tan misteriós com podria semblar.

Els primers antecedents documentats es remunten a finals del segle XIX, quan les classes benestants de Madrid imitaven els costums francesos de celebrar l’Any Nou amb raïm i cava. No obstant això, la popularització definitiva de la tradició va arribar l’any 1909, arran d’una collita excepcionalment abundant de raïm al País Valencià. Davant l’excedent, els productors van impulsar una campanya per fomentar el consum del que van anomenar el “raïm de la sort” la nit del 31 de desembre.

Amb el pas dels anys, el ritual es va consolidar i va adquirir un fort component simbòlic. Els dotze grans de raïm representen els dotze mesos de l’any, i menjar-los tots sense dificultats s’associa a un any pròsper, mentre que ennuegar-se o quedar-se enrere s’ha interpretat tradicionalment com un mal auguri, tot i que avui es viu amb humor.

La retransmissió televisiva de les campanades des de la Puerta del Sol de Madrid, iniciada a mitjan segle XX, va contribuir decisivament a fixar el costum a tot el país. Amb el temps, la tradició s’ha adaptat als nous temps, amb raïm pelat, sense llavors o fins i tot alternatives com gominoles o olives per facilitar el ritual.

Més enllà de creences i supersticions, menjar els dotze grans de raïm s’ha convertit en un gest col·lectiu que simbolitza el desig compartit de començar l’any amb optimisme, salut i bona sort.