Molnàs celebra el Nadal fent poble amb el pessebre de Lourdes Banque

Cada any, quan s'apropa el Nadal, el local de l'Associació de Veïns de Molnàs-Solimar incorpora un element que ja forma part de la identitat del poble: el pessebre de la Lourdes Banque. Després de dotze anys de trajectòria, aquesta veïna ha convertit de la seva afició en una autèntica passió. Una passió que treballa gairebé en secret, al garatge de casa seva, però que s'ha convertit en una de les cites més esperades per tots els veïns i veïnes.

Membre de l'Associació Pessebrista de Tarragona la seva afició pel pessebrisme va començar per casualitat en un passadís del Corte Inglés. "A mi sempre m'havia agradat fer manualitats, però mai m'havia plantejat fer pessebres", recorda. Un dia, caminant sense pressa entre els taulells, va topar amb una parada de l’Associació Pessebrista que promocionava els seus cursos. “Ho vaig trobar xulíssim i m’hi vaig apuntar”, explica amb naturalitat. Aquell primer curs va despertar-li “el cuquet”, com ella mateixa diu, i des de llavors no ha parat.

Un cop acabada la formació, va continuar de manera autodidacta. “Miro tutorials, observo, intento copiar el que m’agrada. I a partir d’aquí, vaig provant”. El seu procés creatiu és meticulós i llarg: quan acaba un pessebre, ja està pensant en el següent. Al març ella ja ha triat la temàtica i comença a construir. “Són moltes hores, però val la pena”, assegura.

Un taller improvitzat

Al garatge de casa, convertit en taller improvisat, s’hi acumulen caixes de cartró, fustes i planxes de porexpan. Allà hi fa proves, calcula volums, modifica, afegeix, treu i perfecciona. “Ho he de veure clar. Si una cosa no m’agrada o em fa mal a la vista, la trec”, diu mentre somriu.

Els seus pessebres han visitat diversos espais de la ciutat i també han format part d’exposicions de l’Associació Pessebrista. Tot i això, els últims anys s’ha centrat sobretot en el pessebre de Molnàs, el que espera fidelment el veïnat.

Dotze anys de creació donen per molt. Durant tot aquest temps ha recreat l'església de Boí Taüll, la Catedral de Tarragona, Egipte, el desert del Sàhara, La Toscana... i, com no, escenaris inspirats en el seu poble: Molnàs. Aquest any, coincidint amb els 25 anys del reconeixement de Tàrraco com a Patrimoni Mundial, ha escollit una temàtica molt tarragonina. Va descartar l’amfiteatre perquè “era massa gran i desengelat” i va optar per una recreació de la plaça del Pallol, inspirant-se en la seva estructura antiga. “Les casetes eren més acollidores. Em va fer gràcia i vaig dir: tirem per aquí”.

La recompensa a la feina feta

Quan arriba el moment d’inaugurar l’exposició, Molnàs fa pinya. Veïns, famílies i curiosos s’apleguen per descobrir la nova obra. Els acompanya, la Molnàs Singular Band, qui s'encarrega d'amenitzar la jornada amb nadales. Banque, però, arriba esgotada. “Molt cansada, perquè hi passo sis o set mesos treballant dur”, admet. Tot i això, quan veu que agrada, que la gent ho valora i ho espera, la satisfacció és enorme. “Cada any dic que serà l’últim… però no. No ho és mai”.

Amb tot, la resposta del públic va reafirmar, un any més, que el pessebre de la Lourdes ja és molt més que una tradició.