L’indie ‘elegant i contundent’ de Valier

Ignasi Cuadern (veu i guitarra), Oriol Roigé (baixista i teclats) i Joan Queralt (bateria) són Valier, una «colla d’amics de tota la vida» que es presenten al mercat amb el seu primer treball, No m’ho puc creure (autoeditat, 2025). Valier és la reinvenció del grup Microhomes, que el 2021 va guanyar el Premi Joventut–Cases de la Música del concurs de bandes emergents Sona9. «Arribar fins aquí ha sigut un camí llarg, però sense tot el que hem fet abans no hauríem arribat a aquest àlbum», expliquen. Un treball, asseguren, «que té una coherència i un fil narratiu que fan que sigui un disc d’aquells que es pot escoltar de dalt a baix».

L’àlbum de debut dels Valier el conformen deu cançons en català que, en paraules dels seus components, els representa «profundament». Els Valier expliquen que No m’ho puc creure es mou «en la confluència entre el pop, el rock i l’indie, amb influències marcades de la primera dècada dels 2000 i principis de la següent, de bandes com The Strokes, Oasis o U2, entre d’altres».

«Som una banda que ens movem entre allò que és elegant, que està molt ben fet i molt cuidat, però que, a la vegada, té alguna cosa caòtica, energètica, fins i tot bruta. És entre aquests dos mons, que d’entrada poden semblar antagonistes, on ens posicionem nosaltres», afirmen. L’objectiu d’aquest primer treball, insisteixen, «era que, per molt que hi hagi soroll, el resultat fos bonic, com d’una elegància trencada».

En aquest trobar la manera, expliquen els Valier, hi ha tingut un paper fonamental Jordi Bastida (Sidonie, Alizzz, Els Pets, Chico Jorge), productor de la majoria de les cançons. «Volíem que l’àlbum tingués uniformitat, que es pogués consumir de dalt a baix i que sempre fos reconeixible, i el Jordi ho va entendre molt bé», afirmen. «Més que dictar, el Jordi crea dinàmiques perquè entre tots arribem allà on volem anar. Va ser un encert treballar amb ell».

No m’ho puc creure és també el títol d’una de les cançons del disc. Amb ella, hi són també temes com Podria ser pitjor, Criticarem els drames dels altres, No et puc dir res més o No té sentit complicar-se tant. Són, expliquen, lletres molt generacionals: «Volíem parlar, sobretot, de les coses que trontollen al nostre voltant». I fer-ho, a més, «posant-les sobre la taula sense donar lliçons ni fer judicis de valor: no cal dir explícitament que si mires massa el mòbil se’t fregirà el cervell». Simplement, conclouen, «són temes que ressonen per a la nostra generació».

De cara a la gira de presentació, els Valier estan treballant amb altres bandes per fer concerts plegats.